L'Appendix Probi es una lista de 227 mots latins que foguèt concebuda amb d'intencions gramaticalas per corregir de prononciacions percebudas coma deficientas (plaçadas dins una segonda colomna a man esquèrra que s'opausa a la primièra qu'indica las formas corrèctas) dins lo latin d'aquela epòca, valent a dire aparentament entre lo sègle III e IV. S'agís d'un palimpsèst ligat a una òbra del gramatician Valerius Probus, l'Instituta Artium. Dempuèi que l'òbra foguèt descobèrta sus un manuscrich del sègle VII o VIII, cap a la mitat del sègle XV, se pensèt qu'èra estat l'òbra d'aqueste autor, mas d'analisis recentas an demostrat qu'èra pas lo cas. Lo manuscrich es actualament conservat dins la Bibliotèca Nacionala de Nàpols.

Aqueste tèxt es estat fòrça enriquidor per çò qu'es de la coneissença del latin vulgar d'aquel temps e permetèt a l'encòp d'estudiar e analisar l'evolucion del latin cap a las lengas romanicas.

Vaquí çaijós qualques exemples de las oposicions establidas per l'òbra:


Appendix Probi
Forma classica (escrich) Forma pòstclassica (oral)
speculum speclum
vetulus veclus
columna colomna
calida calda
auris oricla
bravium brabium
vinea vinia
pegma peuma
mensa mesa


Aquesta taula nos permet de veire qualques evolucions que retrobam dins mantuna lenga romanica coma per exemple:

  • l'apocòpa de -CUL- o -TUL- en [kl] (SPECULUS > speclus, VETULUS > veclus)
  • la reduccion de -AU- en o (AURIS > oricla)
  • l'emplec pro espandit d'un sufix diminutiu -CULA (AURIS > oricla)
  • lo betacisme (BRABIUM > bravium)
  • la reduccion de -NS- en -s- (MENSA > mesa)