Antracit

L'antracit, es una variétat de carbon dur e compact qu'a un esclat submetallic. Es lo carbon amb la dòsi en carbòni pus importanta, lo mens d'impuretats e la densitat energetica pus nauta.

L'antracit es lo tipe de carbon pus metamorfizat dins loqual la dòsi en carbòni es compresa entre 86 % e 97 %. Lo tèrme s'aplica a las varietats de carbon que desgatjan pas de vapors de quitrans o d'autres idrocarburs quora son caufadas en dessós de son punt d'enfuòcament. L'antracit es de mal abrandar e crema amb una flama corta, blava e sens fum.

L'antracit servís principalament dins la produccion d'electricitat, e dins lo sector de la metallurgia. L'antracit representa aperaquí 1 % de las resèrvas mondialas de carbon e es pas expleitat que dins qualques païses del monde.

La region olhièra del nòrd-èst de Pennsilvània als Estats Units ten los pus grands jaciments coneguts de carbon antracit al monde amb una resèrva estimada a set miliards de tonas. China representa la màger part de la produccion mondiala ; los autres productors son Russia, Ucraïna, la Corèa del Nòrd , l'Africa del Sud, Vietnam, lo Reialme Unit, Austràlia, Canadà e los Estats-Units. La produccion totala en 2020 èra de 615 milions de tonas.