Anís
L’anis (Pimpinella anisum) es une espècia de plantas erbacèas de la familha de las Apiacèas, cultivada coma planta condimentària per sas fuèlhas e sas granas aromaticas.
Descripcion modificar
Es una planta erbacèa annadièra o bisannadièra, mesurant de 50 a 80 cm de naut, de cambas quilhadas cavas.
- Las fuèlhas longament petioladas son compausadas de tres foliòlas dentadas.
- Las flors blancas pichonas son amassadas en ombelas.
- Los fruchs son gris verdenc, oblongs e fòrça perfumats.
- Totas las partidas de la planta son aromatica: fuèlhas, cambas, fruchs, flors, raíces.
Origina e espandiment modificar
Aquela espècia es originària de l'Èst du bacin mediterranèu e d'Africa du Nòrd. S'espandiguèt plan per cultura dins las regions temperadas.
Cultura modificar
Ama los sols leugièrs e sans, e las exposicions caudas e solelhadas.
Semenar a la prima, en abril. Esclarir aprés la levada.
La culhida de las fuèlhas pòt començar unes meses après la semenada. Las granas se culhan a la davalada quand la madur (setembre).
Utilizacion modificar
Usatge culinari modificar
- Las fuèlhas frescas picadas fin s'utilizan per aromatizar de plats: ensaladas, sopas ...
- Las granas son utilizadas en pastisseriá e en confiseriá.
- Intran tanben dins la composicion de licors e bevendas anizadas (anizeta, rakı, ozó, pastís, arak, Absinti, ...). Lo gost d'aquelas bevendas ven dels terpèns contenguts dins la planta.
Usatge terapeutic modificar
En infusion, las graines fan una tisana de proprietats estimulantas e carminativas, conselhada pels conflaments, las digestions malaisidas, l’aerocolia e los ròts, ideala per las colicas.
Usatge companhonatge modificar
Alunha los pesolhs, los verms o canilhas.
Vejatz tanben modificar
Articles connèxes modificar
- Anís estelat (Illicium verum, Magnoliacèas)
- Carvi (Carum carvi Apiacèas)
- Anisòl