Anís

L’anis (Pimpinella anisum) es une espècia de plantas erbacèas de la familha de las Apiacèas, cultivada coma planta condimentària per sas fuèlhas e sas granas aromaticas.

Descripcion

Es una planta erbacèa annadièra o bisannadièra, mesurant de 50 a 80 cm de naut, de cambas quilhadas cavas.

Las fuèlhas longament petioladas son compausadas de tres foliòlas dentadas.
Las flors blancas pichonas son amassadas en ombelas.
Los fruchs son gris verdenc, oblongs e fòrça perfumats.
Totas las partidas de la planta son aromatica: fuèlhas, cambas, fruchs, flors, raíces.

Origina e espandiment

Aquela espècia es originària de l'Èst du bacin mediterranèu e d'Africa du Nòrd. S'espandiguèt plan per cultura dins las regions temperadas.

Cultura

Ama los sols leugièrs e sans, e las exposicions caudas e solelhadas.

Semenar a la prima, en abril. Esclarir aprés la levada.

La culhida de las fuèlhas pòt començar unes meses après la semenada. Las granas se culhan a la davalada quand la madur (setembre).

Utilizacion

Usatge culinari

Granas d'anís, d'usatge culinari.

Las fuèlhas frescas picadas fin s'utilizan per aromatizar de plats: ensaladas, sopas ...
Las granas son utilizadas en pastisseriá e en confiseriá.
Intran tanben dins la composicion de licors e bevendas anizadas (anizeta, rakı, ozó, pastís, arak, Absinti, ...). Lo gost d'aquelas bevendas ven dels terpèns contenguts dins la planta.

Usatge terapeutic

En infusion, las graines fan una tisana de proprietats estimulantas e carminativas, conselhada pels conflaments, las digestions malaisidas, l’aerocolia e los ròts, ideala per las colicas.

Usatge companhonatge

Alunha los pesolhs, los verms o canilhas.

Vejatz tanben

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Anís.

Articles connèxes

Anís estelat (Illicium verum, Magnoliacèas)
Carvi (Carum carvi Apiacèas)
Anisòl