Alteracion (solfegi)

En solfegi, ua alteracion qu'ei ua modification de la hautor d'ua nòta (dit d'ua aute biais ua alteracion que hè vàder la nòta mei aguda o mei grava).

Alteracions accidentaus

Be i a 3 alteracions principaus :

  • la dièsi : () que hè pujar la nòta d'un miei ton
  • Lo bemòl : () qu'abaisha la nòta d'un miei ton
  • Lo becaire : () que torna a la nòta alterada per ua dièsi o un bemòl la soa valor naturau.

Suu pentagrama l'alteracion qu'ei marcada abans la nòta (mes mentavuda abans a l'orau ; per exemple, òmparla d'un La dièsi o d'i Si bemòl).

Las alteracions que pòden estar doblas : un doble bemòl () que baisharà logicament la nòta d'un ton mentre qu'ua dièsi dobla ( o ) que la harà pujar d'un ton.

Per'mor deu legato, aqueth Mib que demòra bemòl a la debuta de mesura seguenta

Las alteracions que pòden estar mentavudas sus la clau (dens l'òrdi segnet entà las dièsis : Fa, Do, Sol, Re, La, Mi, Si, e, entaus bemòls : Si, Mi, La, Re, Sol, Si, Mi) e aplicà's sus totas la aparicion de la nòtas alteradas dens la particion sancèra (au mens d'i hicar un becaire de segur), o estar accidentaus ; ua alteracion accidentas qu'ei marcada davant ua nòta e que s'aplica pas sonque sus ua mesura (dab ua sola exepcion totun : ua medisha nòta legato ligada enter duas mesuras que conserva l'alteracion dinc au cap deu son legato).