Adelin Molins (Moulis) (20 de junh de 1896 a Fogats e Barrinòu - 4 de mai de 1996 a Maseras) era un poèta, istorian e folklorista occitan. Escrivan de lenga occitana e francesa, redigiguèt òbras d'erudicion sus l'Arièja e reculhiguèt nombroses contes tradicionals de son territòri.

Biografia modificar

Adelin Molins nais dins lo masatge de Fauché à Fogats e Barrinòu, en Arièja. Obten lo certificat d’estudis a 13 ans, lo brevet elementari en 1913 e se destina l'ensenhament quand esclata la Primièra Guèrra Mondiala. Se distinguís e obten plusors citacions. Aprèp la guèrra, ten una entrepresa comerciala en Còsta d'Evòri. Torna en Occitania en 1922, a 26 ans, e trabalha a la Société du Gaz de París.

A París, estúdia la preistòria, l'istòria e lo folklore. Deven membre de la Société préhistorique française, frequenta los Archius nacionales franceses, las bibliotècas e comença a recuelhir informacions sus l’Arièja, son istòria, sa geografia, sas costumas, sas tradicions e sa lenga.

Es tres còps laurejat de l'Acadèmia francesa : son òbra Ax-les-Thermes recep lo prèmi Georges-Goyau en 1972 ; en 1974, Vieux sanctuaires ariégeois es recompensat pel prèmi Toutain (aqueles dos prèmis recompensan una òbra tractant d'istòria regionala) ; enfin lo Dictionnaire Français-Languedocien recep lo prèmi Saintour en 1979. Contaire e autor de poesias en lenga d'oc, es elegit majoral del Felibritge en 1968. Membre de l'Escòla dels Pirenèus creada per Bernat Sarrieu, foguèt dètz còp laurejat de sos Jòcs Florals. Demest sos nombroses trabalhs sus la lenga d'oc, recuelhèt de contes tradicionals en occitan, publicats en edicion bilingua.

A partir de sa retirada en 1947, Adelin Molins es tornèt viure en Arièja, a Vernhòla ont escriguèt fins a l'edat de 97 ans. L'essencial de son òbra aurà agut per subjècte son departament nadiu. Demest sas òbras cal anotar lo Dictionnaire biographique et généalogique des Ariégeois, editat en 2001 (mila paginas en dos tòms), que compòrta mai de 700 notícias.

Nòtas e referèncias modificar

Annexes modificar

Bibliografia modificar

Libres d'Adelin Molins modificar

Adelin Molins escriguèt una cinquantena de libres sus l’Arièja, entre los quals:

  • Vieux sanctuaires ariégeois, Vernhòla, edicion de l'autor, 1967 (prèmi Toutain de l'Académie Française en 1974).
  • Le tombeau de marbre de Gaston de Foix, Fois, Société ariégeoise des sciences, lettres et arts, 1969.
  • Croyances, superstitions, observances en comté de Foix, Loubatières, 1995.
  • La Vie de nos ancêtres, comté de Foix et vicomté de Couserans, La Pensée universelle, 1986.
  • L’Ariège et ses châteaux féodaux, Vernhòla, edicion de l'autor, 1964 (Résonances, 1979 per la reedicion).
  • Montségur et le drame cathare, edicion de l'autor, 1968.
  • Montségur, citadelle cathare, préface de Julien Gracq ; illustrations Marcel Bonnéric, París, Guénégaud , 1979.
  • Visages d’Ariège, Vernhòla, edicion de l'autor, 1964 (Résonances, 1979 per la reedicion)
  • Traditions et coutumes de mon terroir, Nimes, Lacour, 1995
  • Légendaire de l’Ariège, avantprepaus d’Isabelle Sandy, rééd., Nimes, Lacour, 1995
  • Dicciunari lengodoucian-frances, Vernhòla, edicion de l'autor, 1978 (Nimes, Lacour, 1995 per la reedicion)
  • Dictionnaire Français-Languedocien, Nimes, Lacour, collection Colporteur, 1997 (prèmi Saintour de l'Académie Française, 1979).
  • Ax-les-Thermes, huis de l'Andorre, Vernhòla, edicion de l'autor, 1970 (prèmi Georges-Goyau de l'Académie Française en 1972).

Libres sus Adelin Molins modificar

  • Gilles Castroviejo, Adelin Moulis, cent ans pour l'Ariège, Lacour, collection Colporteur, Nimes, 1996.
  • Association sur les pas d'Adelin Moulis, Adelin Moulis, le chantre de l'Ariège, éditions La Méridienne du monde rural, 2012.

Ligams extèrnes modificar