Un istorian[1] es un professional o un expèrt en l'istòria, que reculhís de dadas del passat, las estudia e las transmet. Los metòdes e l'objècte per realizar lo pretzfach varian segon l'escola d'istoriografia qu'apartenon o l'epòca que se tracta. Aquela activitat existís dempuèi de l'Antiquitat, que los escrivans reculhan los fets e eveniments, a vegadas legendaris dels seus païses d'origena o de civilitzacions alara consideradas exoticas. Lo seus tèxtes avián sovent un caractèr legitimator amb per justificacion de lors quita profession. Los cronicaires medievals, amb lors cronicas, eritèron d'aquela dobla funcion, que serán egemonic fins a l'arribar al positivisme. L'importància de las fonts d'anàlisi aumentèron amb los sègles, per assegurar una objectivitat mai granda dins la narracion dels fachs. Los istorians actuals faguèron s'estudis especifics a l'universitat ne fasent tant d'investigators e divulgators coma de savents o conselhièrs especialistas.[2]

De primo bello punico (1471) de l'istorian Leonardo Bruni

Notas e referéncias modificar

  1. Congrès permanent de la lenga occitana. Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Cèrca «Historien». [Consulta: 2 de genièr de 2023]
  2. Anthony Grafton and Robert B. Townsend, "The Parlous Paths of the Profession" Perspectives on History (Sept. 2008)