Adaptacion (biologia)

L'adaptacion es un procediment fisiologic o una caracteristica del comportament d'un organisme qu'evoluèt pendent un periòde segon la seleccion naturala de tal biais qu'aumenta sas escasenças a long tèrme per se reproduire amb succès. Lo tèrme adaptacion s'utiliza tanben ocasionalment coma sinonim de seleccion naturala, malgrat que la majoritat de biologistas son pas en favor d'aquel usatge. Es important de comprene que las variacions adaptativas sorgisson pas coma responsa a l'entorn mas coma resultat de la deriva genetica.

La pupilha de l'uèlh s'adapta segon l'intensitat de la lutz.

Seleccion naturala

Aquel concèpte foguèt introdusit per Charles Darwin a amb sa teoria de la seleccion naturala, que descriu lo desvolopament de las espècias coma produch d'aquela interaccion, tendon demorar los traches genetics que donan als individus las caracteristicas mai adaptadas a la subrevida dins lo mitan ambient ont se tròban.

Las adaptacions son de mecanismes que los organismes utilizan per afrentar la tensions e pressions del sieu mitan ambient. Los organismes que s'adaptan a so mitan ambient son capablas de:

• Obténer d'aire, aiga, manjar e aliments.
• Afrentar las condicions fisicas coma la temperatura e la lutz.
• Se defendre dels enemics naturals.
• Se reproduire
• Respondre als cambiaments en l'entorn.
• Contunhar transmetre las caracteristicas aqueridas dels paires que l'adaptacion siá sempre mai constanta.

Tipe d'adaptacion

I a 3 tipe d'adaptacion al mitan:

• Morfologia o estructurala: Coma la substitucion de las fuèlhas per d'espinas dins lo cas dels cactus per evitar la pèrda d'aiga.
• Fisiologica o foncionala: Coma las glandulas de sal en las iguanas marinas per eliminar l'excès de sal pel còrs.
• Etologica o de comportament: Coma la dança per cortejar qu'an fòrça aucèls per atraire de femèlas.