La familha dels accipitrids (o Accipitridae) acampa la majoritat dels rapaces diürnes : bazas, milans, bondrèas, elanions, pigargas, palmistas, gipaèts, vutres del Mond Ancian, circaèts, bateleires, serpentaris, roissas, gimnogèns, Busas, Astors, Moissets, busastors, arpias e Aglas. Los falcons son pas d'accipitrids, mas de falconids .

Son d'ausèls de preda de talha pichona a granda (de 20 a 150 cm), que lor bèc crocut es garnit a la basa d'una cera carnuda. Lors patas poderosas son provesidas d'àrpias aceiradas, e lors alas son sovent largas. An una vista aguda.

Òm los tròba dins totas las regions del mond levada Antartica ; gaireben totas las regions aculhisson d'espècias nombrosas. Frequentan totes los tipes de mitans, dels bòsques a las zònas umidas, dels mièg desèrts a la tondra, de las nautas montanhas a las zònas urbanas.

Sistematica, taxonomia e evolucionModificar

TaxonomiaModificar

Del vèrb latin accipiter, "sasir o prene", rapelant las àrpias.

SistematicaModificar

Las relacions filogeneticas d'aquesta familha demòran discutidas.

GeneticaModificar

Los Accipitridae an de cariotipes que presentan pauc de microcromosòmes, e de macrocromosòmes de talha mejana nombroses, contràriament als cariotipes classics dels ausèls que compòrta de costuma qualques grands macrocromosòmes e de microcromosòmes nombroses[1].

Lista alfabetica dels genresModificar

Lista de las espècias (nom vernacular)Modificar

Lista de las espècias (nom scientific)Modificar

Vejatz tanbenModificar

Referéncias taxonomicasModificar

NòtasModificar

  1. (fr)« Thèse de Bertrand Bed’Hom », Museum Nacional d'Istòria Naturala, Université François Rabelais,‎ lo 21 de decembre de 1999, p. 1

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Accipitridae.

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Accipitridae.