Accipitridae

La familha dels accipitrids (o Accipitridae) acampa la majoritat dels rapaces diürnes : bazas, milans, bondrèas, elanions, pigargas, palmistas, gipaèts, vutres del Mond Ancian, circaèts, bateleires, serpentaris, roissas, gimnogèns, tartanas, Astors, moissets, butastors, arpias e Aglas. Los falcons son pas d'accipitrids, mas de falconids .

Son d'ausèls de preda de talha pichona a granda (de 20 a 150 cm), que lor bèc crocut es garnit a la basa d'una cera carnuda. Lors patas poderosas son provesidas d'àrpias aceiradas, e lors alas son sovent largas. An una vista aguda.

Òm los tròba dins totas las regions del mond levada Antartica ; gaireben totas las regions aculhisson d'espècias nombrosas. Frequentan totes los tipes de mitans, dels bòsques a las zònas umidas, dels mièg desèrts a la tondra, de las nautas montanhas a las zònas urbanas.

Sistematica, taxonomia e evolucionModificar

TaxonomiaModificar

Del vèrb latin accipiter, "sasir o prene", rapelant las àrpias.

SistematicaModificar

Las relacions filogeneticas d'aquesta familha demòran discutidas.

GeneticaModificar

Los Accipitridae an de cariotipes que presentan pauc de microcromosòmes, e de macrocromosòmes de talha mejana nombroses, contràriament als cariotipes classics dels ausèls que compòrta de costuma qualques grands macrocromosòmes e de microcromosòmes nombroses[2].

Lista alfabetica dels genresModificar

Lista de las espècias (nom vernacular)Modificar

Lista de las espècias (nom scientific)Modificar

Vejatz tanbenModificar

Referéncias taxonomicasModificar

NòtasModificar

  1. Walter J. Bock, « History and Nomenclature of Avian Family-Group Names », Bulletin of the American Museum of Natural History, n 222 (1994), p. 131.
  2. (fr)« Thèse de Bertrand Bed’Hom », Museum Nacional d'Istòria Naturala, Université François Rabelais,‎ lo 21 de decembre de 1999, p. 1

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Accipitridae.

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Accipitridae.