Abadiá de Prat Benesit

L'Abadiá de Prat Benesit ^{[toponim de verificar]} fuguet creada en 1140 per l'abadiá de Dalon dins la parròfia de

Abadiá de Prat Benesit

Donadas
Tipe	Abadiá
Construccion	1140
Data de dissolucion	1791
Caracteristicas
Estil	Art cistercian, Arquitectura gotica puèi Arquitectura barròca
Localizacion geografica
Estat	França
Division territoriala francesa	França metropolitana
Region francesa	Nòva Aquitània
Departament	Cruesa
Comuna francesa	Beteste
Format per	église de l'abbaye de Prébenoît de Bétête (fr)
monument istoric inscrit (1980)
Activitat
Diocèsi bisbat de Llemotges (ca) Religion Catolicisme

Beteste (en Lemosin, dins l'actuau departament de Cruesa) de mercé lo senhor de Malval. Lo prumier abat, versemblablament lo fondator, s'apelava Peire. En 1162, l'abadiá s'integret a l'òrdre de Cisteu. Diversas familhas nòblas de la region, coma la poderosa familha de Déols, efectueren daus dons en favor de la fondacion. Los Bròssa, senhors de Boçac, ilhs mesmes eissits daus Déols per las femnas, decidigueren de i establir lor sepultura. Rogier de Bròssa, mòrt en 1287, i es sebelit emb sa femna, Marjarida de Déols, en mai d'unes de lors descendents, aitau Joan de Bròssa, lo «mareschau de Boçac», mòrt en 1433. Tre la fin dau segle XV, emb Joan VI de Sant Julian, mencionat en 1490, e juscanta 1599, los senhors de Sant Julian fugueren qualificats de «gardians» de l'abadiá.

Durant las guerras de religion e de la Liga, l'abadiá fuguet ocupada alternativament per de las tropas protestantas e catolicas, que la pilheren dins 'quelas ocasions. En 1590-1591, fuguet en poder daus protestants que 'chaberen per n'estre fòrabandits per lors adversaris, au terme daus combats que daisseren roïnadas l'egleisa abadiala e las bastissas conventualas. En 1621, lo noveu abat comandatari, Matieu de Verthamont, vengut prendre possession daus luecs, evoquet de las «grandas e lamentablas roïnas» e de «la desolacion pietadosa dins tots sos apartaments».