La wurzita es un minerau de color brun a negre amb una duretat de 3,5-4,0 e una densitat de 3,98-4,0. Es format de sulfur de zinc (simbòl quimic : ZnS) cristallizat segon un sistèma exagonau de classa diexagonala piramidala. Lei cristaus de talha granda son rars e la blenda forma generalament d'agregats. Son esclat es submetallic ò resinós.

Fotografia d'un tròç de wurzita.

Se troba generalament dins de jaciments idrotermaus e pus rarament dins de venas de pegmatitas ò de maubres. Es associat ambé d'autrei mineraus coma la blenda, la galena, l'argentita, la calcopirita, la fluorina e la barita. La wurzita es principalament utilizada coma minerau de zinc. D'autrei metaus presents coma impuretats (cadmi, galli ò indi) ne'n son tanben extrachs.

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar

Nòtas e referéncias

modificar