Timucua

Es Timucua eren un pòble d'amerindians que demoraven en eth nòrd e eth nòrd-est de Florida atau coma eth sud-est de Georgia (Estats Units). Eth sòn territori ocupave prep de 35 reialmes e parlaven diuèrsi dialectes. Ath delà, es timucuans demoraven en un territori que hèia prèp de 50.000 Km2 e anave des der arriu Altamaha ( Georgia ) enquiath lac George ( Florida centrau ) e der Ocean Atlantic enquiath Golf de Mexic. Eth nom timucua provie dera paraula saturiwa, qu'ère utilizat tà aperar es utina, un aute grop der oest der arriu Sant John. Aguesta paraula siguec utilizada tostemp entà aperar toti es tribús que parlaven era lengua timucua.

Tot e que èren ua tribú poderosa quan arrivaren es europèus es epidemies hèren plan de mau e en mens de 100 ans ja havien perdut eth 75 % dera sua populacion. Ar inici deth segle XIX ja s'havien escandit.

Es timucua jamès s'organisaren en ua soleta unitat politica. Patiren plan damb era arribada des europeus pes epidemies e divèrses malauties. En 1595 de 200.000 persones (1)(2) sonque restaven 50.000 e de 35 reialmes sonque en restaven 13. En 1700 es timucua sonque eren 1.000 persones e quan es Estats Units arribaren ara Florida sonque i avie cinc timucues vius.

Eth nom

Eth nom timucua ei segur que descen dera parula Thimonoga utilisada pera tribú timucua des Saturiwa tà aperar es sòns enemics, es Utina. Ambdús pòbles parlauen dialectes deth timucua e atau es espanhòls utilisaren aguest terme tà aperar totes es tribús que vivien en eth nòrth dera Florida des de Santa Fe en naut (3). Aquera qu'era aperada tanben era provincia timucua.

Istòria

Abans de Colomb, es timucua demoraven tostemps en guerres entre es diuerses tribús (4). De còps, que formaven alliançes politiques. Es timucua an sigut, de segur, es prumèrs indians americans qu'an vist com arribave ara zona eth descurbidor e conqueridor Juan Ponce de Leon, prèp de sant Agustin, en 1513.

Era sòn armada ataquèc divèrsi vilatges, prenguec diverses hemnes tà practicar eth sexe e forcec tanben òmes e gojats tà her de guides e portadors. Aguesta armada lutec dues batalhes contra es timucues. De Soto volia arribar lèu tàs montanhes Apalaches (5)(6)(7) pr'amor que li avien ditz qu'aquiu i avie d'aur e minjar tà toti es sòns òmes. Es timucua ajudaren De Soto a anar-se'n de Florida lèu pr'amor que practicaven ua guerra de guerrilhes ena quau escapcaren eth cap de 14 des òmes de De Soto (8) e agueren relatives pauques perdues.

En 1564 es huguenots francesi fundaren Fort Caroline en Jacksonville, Florida. Es timucua agueren ua alliança damb eri. Jacques Le Moyne diboishec plan es timucua e adara sòns diboishi son ua ajuda senz pretz tès etnografs moderni. En 1565 er espanhol Pedro Menéndez ataquéc Fort Caroline e tuec es 50 òmes e hemnes damb petits que viuien en aguest hort. Prenguerec 20 més coma presoners més tanben sigueren executadi.

Damb aquerò, era istòria des timucua cambiec pro. Es espanhols fundaren Fuerte San Agustin en aquera madeisha annada. D'aciu gessèren plan de missions entàra totes es vilatges timucua. En 1595 es timucua avien estat arredusits en un 75% pes espidemies e pes malauties atau coma pes guerres.

En 1700 sonque demoraven 1000 timucues. En 1703 es anglesi, amassa damb es tribús indianes aliades des Creek, Catawba e es Yuchi començaren a atacar e esclavar es timucua. En 1720 sonque demorauen 250. En 1752 eren 26 e quan es Estats Units arriven ara Florida en 1821 sonque n'i a cinc. S'avien escandit coma pòble.

Tribús

Tot e que lutaren contunhament contra es castelhani, quan era Florida siguec conquistada pes anglesi en 1703, aquesti, ,inicaren ua guèrra d'exterminacion contra es Timucua.

Es timucua se divisauen en nau o dètz dialectes. Es diuerses tribús se divisauen ath còp en timucua der est e der oèst. Es tribús der oèst demoraven en Georgia prèp d'arrius e lacs e viuien en lochs plan prèp dera aiga (9). Atau, tanben utilisaven es honts marines e umides deth sòn entorn.

Es timucues der est (10), totun, viuiuen mès en eth interior dera peninsula de Florida e demoraven en vilatges prèp des bòsqui (11) e era sua cultura era orientada mès tàra esplecha des hònts des bòsqui.

Eth grop més gran des timucua eren es Mocama (12). Totun, quan es francesi s'establiren en Fort Caroline , en territori Saturiwa , aguesti hormaren ua alliança damb es francesi e atacaren es espanhols quan aguesti atacaren er hort. Damb eth temps, agueren de sosmetre's a aguesti.

Es icafui e es cascangue eren tribús que demoraven en Georgia ath nòrd der arriu Satilla (13). Parlauen itafi, un dialecte deth timucua. A mès tanben i avie es tribús, plan granes, des Yufera e des Ibi (14). Damb tot, es tres tribús de timucua der oèst més importantes eren es Potano, es Utina deth nòrd e es Yustaga. Toti tres participèren ena rebelion des timucua contra es espanhols en 1656. Dempús, en perdre, sigueren hortaments castigats (15).

Cultura

Es timucues non agueren pas jamès ua unitat politica (16). Es sòns 35 reialmes avien, a la vetz, de dus a dètz vilatges cadun, e d'aguests solament un era eth principau. En 1601, es espanhols escriguèren que i avie mès de 50 caciques sos eth cacique principau des Yustaga, Tacatacuru e es Utina e es Potano. Es vilatges se divisaven tanben en clans (17).

Es timucua jugaven dus jocs de pilota. Es der oèst era aperat " joc de pilota des Apalaches". Dus equipes de 40 a 50 jugadors cadún avien de higer era pilota sus un post de husta. Sonque tocar eth post ja valiva un punt. Higar-la sus eth pont valiva dus punts. Era prumèra equipa qu' avie onze punts ganhaua. Es der est, ath sòn torn, jugaven un joc de pilota plan egal. Lençaven era pilota damb es mans sus eth post e alavetz qu'auien un punt.

Es timucua deth nòrd de Florida demoraven en vilatges qu'avien 30 ostals e prèp de 200 a 300 persones (18). Es ostals eren redonds e damb huelhes de palma damb un horat ensus pera dintrada d'aire. Es ostals hèien de 4,5 m a 6 m e èren entà dromir. Ath delà, i avien es ostals entàth conselh dera tribú. Quauques europeus digueren qu'aguesti èren grani entà acolher enquia 3.000 persones (19)(20)(21).

Es timucua minjaven hoja, haves, milhòc e vegetaus divèrsi. Damb eth huec cremaven es camps entà plantar dempús. Cada tres o quate ans escambiaven de camp. Es hemnes plantaven es semes damb era coa. Tanben plantaven tabac. Es timucua caçaven lagarts e cocodrils (22), manatis e tanben balenes atau coma tota mena de peish. Era carn era bolhida en un horn o sus un huec dubert conegut damb eth nom de barbacoa. D'aguest nom provien era barbecue que coneishem toti. Eth peish ère tanben assecat o bolhit. Se hèien sopes damb nodes e carn.

Hèien tanben es timucues un tè nere qu'utilisaven entà hèr ua querimònia. Sonque es òmes mès puri podien bever aguest tè pr'amor que calia purihicar a tota era tribú. Atau aguesti òmi avien de vomitar eth tè entà sauvar a toti.

Aparença, lengua e darrières descurbertes

Es espanhols se meravilharen en véder qu'es timucua eran plan nauts. Portauen eth sòn peu en naut des sòns caps e atau semblaven plan mès nauti. Mès es esqueletes exhumades diden que es òmes sonque hèien 1,63 cm e es hemnes 1,58 (23). Caduna des persones era tatoada a para-sac. Es tatuatges eren ganhats a trauers d'incissions. S'eth mainatge creishie damb eth pas dets annades avie dret d'auer més e més tatovatges. Es dera gent mès rica eren plan més ellaborades. Es tatovatges èren aumplerts hicant cendrada en es horats incissi.

Era pèth des timucua ère marron, e plan hosca damb eth peu nere. Es vestits es hèien dera mossa e dera pèth de diuerses bèsties. Es grops de timucues son encara aué classats segons sòns dialectes d'aguesta lengua (24). Siguec plan estudiada peth franciscan Francisco Pareja (25). Aguest escriguec qu'es timucues auien enquia dètz dialectes : Potano, Itafi, Yufera, Mocama, Agua Salada, Tucururu, Agua Fresca, Acuera e Oconi (26).

En 2006 se discorbiqueren en San Agustin divèrsi tombeus de timucua. Eran d'entre es annades 1100 a 1300 dera nòsta era. Avien damb eres, esqueletes e ceramica miralhant, qu'ena epoca ja i avie un malhum de negòcis plan ampli (27).

Referències

1.- ^ Jerald T. Milanich, "What happened to the Timucua Indians?", AAA Native Arts Gallery, accessed 8 May 2010

2.- ^ a b c Milanich 2000

3.- ^ a b Milanich 1996, p. 46.

4.- ^ a b c Milanich 1998a

5.- ^ Milanich. 1978. 62.

6.- ^ Weisman. 170.

7.- ^ Hudson 1997

8.- ^ The Florida of the Inca, by El Inca Garcilaso de la Vega(1591), as translated by Varner (1951), pgs. 116-123.

9.- ^ Milanich 1978. 59, 62. Deagan. 92. Hann 1996. 14-5. Milanich. 1998b. 56.

10.- ^ Deagan. 95, 97-101

11.- ^ Milanich 1978. 59, 62. Deagan. 92. Hann 1996. 14-5. Milanich. 1998b. 56.

12.- ^ Granberry, p. 4; 11.

13.- ^ Soergel, Matt (18 Oct 2009). "The Mocama: New name for an old people". The Florida Times-Union. Retrieved July 30, 2010.

14.- ^ Ashley, p. 127.

15.- ^ Deagan, pp. 95, 104, 108-9, 111.

16.- ^ Hann 1996. 9. Milanich 1978. 62. Milanich 1998b. 56.

17.- ^ Hann 2003. 6, 21, 24, 34-5, 105, 114, 117-8, 135

18.- ^ Deagan. 91.

19.- ^ a b Hann 1996, pp. 107–111.

20.- ^ Bushnell:5, 13, 16-7

21.- ^ Milanich 1998b. 44, 46-9.

22.- ^ Hudson 1976

23.- ^ Hoshower and Milanich. 217, 222, 234-5.

24.- ^ Milanich 1999, pp. xvii–xviii.

25.- ^ Granberry, pp. xv–xvii.

26.- ^ Granberry, p. 6.

27.- ^ Clark, Jessica (June 2, 2006). "Dig Proves Historically Significant", First Coast News.

Bibliografia

º Ashley, Keith H. (2009). "Straddling the Florida-Georgia State Line: Ceramic Chronology of the St. Marys Region (AD 1400–1700)". In

º Kathleen Deagan and David Hurst Thomas, From Santa Elena to St. Augustine: Indigenous Ceramic Variability (A.D. 1400-1700), pp. 125–139. New York : American Museum of Natural History

º Bushnell, Amy. (1978). "'That Demonic Game': The Campaign to Stop Indian Pelota Playing in Spanish America, 1675-1684." The Americas 35(1):1-19. Reprinted in David Hurst Thomas. (1991). Spanish Borderlands Sourcebooks 23 The Missions of Spanish Florida. Garland Publishing. ISBN 0-8240-2078-7

º Deagan, Kathleen A. (1978) "Cultures in Transition: Fusion and Assimilation among the Eastern Timucua." In Milanich and Procter.

º Hann, John H. (1996) A History of the Timucua Indians and Missions. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1424-7

º Hann, John H. (2003) Indians of Central and South Florida: 1513- 1763. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2645-8

º Hoshower, Lisa M. and Jerald T. Milanich. (1993) "Excavations in the Fig Springs Mission Burial Area." In McEwan 1993.

º Hudson, Charles M. (1976) The Southeastern Indians. University of Tennessee Press. ISBN 0-87049-248-9.

º Hudson, Charles M. (1997) Knights of Spain, Warriors of the Sun. University of Georgia Press.

º McEwan, Bonnie G. ed. (1993) The Spanish Missions of La Florida. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1232-5

º McEwan, Bonnie G. ed. (2000) Indians of the Greater Southeast: Historical Archaeology and Ethnohistory. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1778-5.

º Milanich, Jerald T. (1978) "The Western Timucua: Patterns of Acculturation and Change." In Milanich and Procter.

º Milanich, Jerald T. (1996) The Timucua. Blackwell Publications, Oxford, UK.

º Milanich, Jerald T. (1998a) Florida Indians and the Invasion from Europe. The University Press of Florida. ISBN 0-8130-1636-3.

º Milanich, Jerald T. (1998b) Florida Indians from Ancient Times to the Present. The University Press of Florida. ISBN 0-8130-1599-5.

º Milanich, Jerald (1999). The Timucua. Wiley-Blackwell. ISBN 0-631-21864-5. Retrieved August 9, 2010.

º Milanich, Jerald T. (2000) "The Timucua Indians of Northern Florida and Southern Georgia". in McEwan 2000.

º Milanich, Jerald T. (2004) "Timucua." In R. D. Fogelson (Ed.), Handbook of North American Indians: Southeast. (Vol. 17) (pp. 219–228) (W. C. Sturtevant, Gen. Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-072300-0.

º Milanich, Jerald T. and Samuel Procter, Eds. (1978) Tacachale: Essays on the Indians of Florida and Southeastern Georgia during the Historic Period. The University Presses of Florida. ISBN 0-8130-0535-3

º Mooney, James. (1910) Timucua. Bureau of American Ethnology, bulletin (No. 30.2, p. 752).

º Swanton, John R. (1946) The Indians of the southeastern United States. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin

º (No. 137). Washington, D.C.: Government Printing Office. Timucuan Ecological and Historic Preserve

º Worth, John. (1998) The Timucuan Chiefdoms of Spanish Florida: Volume I: Assimilation, Volume II: Resistance and Destruction. University of Florida Press.

º Weisman, Brent R. (1993) "Archaeology of Fig Springs Mission, Ichetucknee Springs State Park", in McEwan 1993.

º "Timucua Indians". Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. 1913.