La Revòuta Taiping foguèt una guèrra civila que se debanèt de 1851 a 1864. Opausèt lo movement Taiping fondat per Hong Xiuquan a l'Empèri chinés dirigit per la dinastia Qing finalament ajudada per lei poissanças occidentalas (Reiaume Unit, França...). Durant lei premiereis annadas, la revòuta, que son ideologia èra una mescla d'idèas crestianas e egalitàrias, averèt unei succès coma la presa de la capitala dau centre dau país, Nankin. A partir de 1855, lei fòrças governamentalas capitèron d'arrestar lei progrès de l'insurreccion que deguèt tanben faciar de divisions intèrnas. Enfin, a partir de 1860, lei Qing, sostenguts per leis Europèus, poguèron mandar una tièra d'ofensivas victoriosas que reprenguèron Nankin en 1864 marcant la fin de l'estat Taiping. Pasmens, maugrat sa victòria finala, la dinastia Qing foguèt fòrtament afeblida per lo conflicte que causèt la destruccion de la màger part dau sud e dau centre de China e veguèt tanben la mòrt de 20 a 30 milions de personas.

Localizacion de la Revòuta Taiping e autrei revòuta majora chinesa au sen de l'Empèri Qing durant la segonda mitat dau sègle XIX.

Ligams intèrns modificar