Replanat tibetan

Lo replanat tibetan (tibetan: བོད་ ས་ མཐོ །, wylie: bod sa mtho), tanben conegut en China coma replanat Qinghai–Tibet o replanat Qing–Zang (chinés: 青藏高原; pinyin: Qīng–Zàng Gāoyuán) o replanat imalaian, es un vast replanat enauçat en Asia centrala e en Asia de l'èst, cobrissent la màger part de la Region autonòma de Tibet e Qinghai dins l'oèst de China, aital coma Ladakh e Lahaul & Spiti (Himachal Pradesh) en Índia. S'espandís sur aperquí 1 000 quilomètres del nòrd al sud e 2 500 quilomètres d'èst en oèst. Es lo pus naut e pus grand replanat del monde, amb una superfícia de 2 500 000 quilomètres carrats (aperaquí cinc còps la talha de la França metropolitana). Amb una altitud mejana superiora a 4 500 mètres e essent enrodat d'impausants sèrres qu'abrigan los dos pus nauts somalhs del monde, lo mont Everest e lo K2, lo replanat tibetan es sovent sonat "lo tet del monde".

Lo replanat tibetan entre los sèrres d'Imalaia al sud e lo desèrt de Taklamakan al nòrd.

Lo replanat tibetan conten las aigas d'amont dels aigapendents de la màger par de las aigas de las regions environantas. Sas desenas de milièrs de glacièrs e autras caracteristicas geograficas e ecologicas servissent de "castèl d'aiga" per estocar l'aiga e manténer lo debit. Es de còps que i a sonat lo tresen pòl essent donat que sos camps de glaça contenon la pus granda resèrva d'aiga doça en defòra de las regions polaras. L'impacte del rescalfament climatic sul replanat tibetan presenta un interèst scientific intensa.