Regim d'assemblada
Tanben nomenat regim convencional, en referéncia a la Convencion Nacionala, lo regim d'assemblada es un regim ont una assemblada unica e sobeirana deten la totalitat dels poders politics. Los poders executiu e judiciari son subordenats al poder legislatiu. Aquel regim ven de la deriva del regim parlamentari, quand manca una segonda cambra parlamentària (Senat, Conselh dels Ancians...)
Definicion
modificarDins un regim d'assemblada, l'executiu es una autoritat subordenada a una Assemblada que domina totes los autres poders. I a confusion dels poders al profit del legislatiu.
I a alara una preponderància absoluda de l'Assemblada al prejudici de las autras brancas del poder.
Una simpla inegalitat entre los poders sufís pas per caracterizar un tal regim, Cal que l'executiu garde qualque independéncia. E mai, es possible qu'una egalitat profeita (coma dins lo cas del parlamentarisme dualista) siá possible.
Actualament, pauc de païses meton en practica aquel regim politic. Soïssa es un dels rars Estats a lo faire.
Lo refús del regim d'assemblada
modificarAquel refús es largament fondat sus una equacion ont la Convencion Nacionala egala a la Terror. Mas se pòt pas dire totes los regims d'Assemblada acabarián sens mancar a la Terror per que aquela evolucion dependèt fòrça de las circonstàncias.
En practica
modificarLos regims d'assemblada de França
modificarFrança coneguèt dos regims d'Assemblada :
- La Convencion Nacionala, a partir de la Terror en 1793.
- Lo regim de fach entre 1871 e 1875 (entre la casuda del Segond Empèri e las tres leis constitucionalas de 1875 instaurant la IIIena Republica).
La constitucion de l'an I (1793), e mai lo primièr projècte de Constitucion de la IVena Republica]], que jamai foguèron aplicadas, organizèron tanben de regims d'assemblada.
Dos regims son sovent qualificats de regims d'assemblada alara que se caracterizèron par un simple desequilibri dels poders al benefici del legislatiu e pas una confusion dels poders :
- La IIIena Republica aprèp lo despart de Mac-Mahon e la declaracion de Jules Grévy lo 6 de febrièr de 1879 : « Somes amb sinceritat a la granda lei del regim parlamentari, jamai dintrarai en luta contra la volontat nacionala exprimida per sos organs constitucionals, » lo drech de dissolucion passèt d'usatge e lo poder foguèt apropriat pels parlamentaris. Pasmens, es pas entièrament un regim d'Assemblada, perque lo Govèrn pòt encara menar qualques raras accions (per exemple amb la practica dels decrets-leis).
- La IVena Republica amb un desequilibri mens important que dins la IIIena.