Pterosaures deth Trias

Eth periode deth Triassic en er inici dera Edat deth Mesozoïc siguec plan sinhificatiu tara evolucion des reptils. Aguest siguec eth temps en eth quau apareishen diuersi grops de tartugues, cocodrils e dinosaures. Es trobalhes més ancianes de pterosaures més vielhs conegudi son dos pesquèrs trapats en Gloucestershire, Anglatèrra. Dos ossi petiti poden éster metacarpaus des ales. Totun encara no s'an pogut identificar es especies de pterosaure a excepcion dera familha Ramphorhynchoidea. Poden éster un nau genre de pterosaure.

Pendent eth Trias apreishen diuersi espècies naus d'animals ena Tèrra coma es pterosaures, dinosaures, cocodrils e tortugues demest autes.

Pendent long de temps ua esqueleta de reptil fossil deth miei Trias a Besano, nòrd d'Italia, aperat Tribelesodon siguec considerat coma eth més ancian pterosaure. Es excavacions en aguesta region demest 1863 e 1878 portaren ara lutz ues restes de fossils.

Franceso Bassani identifiguec aguesti coma de pterosaure e l'aperec Tribelesodon. En 1922 Franz Baron Nopcsa, un geològ e expert en reptils, produsiguec ua descripcion detalhada d'aguest Tribelesodon damb un diboish d'era esqueleta rebastida ena quau se vedecua coa plan longa. Sonque auien long ossi tà demostrar era existencia d'aguesta naua especia.

Es jadiments deth Trias de Basano son de peires marines de hé 235 milions d'ans de Soïssa. acíu, en 1919, un paleontològ, Berhard Peyer, trapec trobalhes de reptil. Es excavacions contunharen enquias ans 1970.

En 1929 se poguec trapar ua esqueleta totau d'un reptil petit damb ues vertebres cervicaus plan longues. Vertebres coma aguestes se coneishien auans deth nòrd de Bavaria e quauqu'ns cregeuren qu'eren ossi des cames o braci o vertebres caudaus de quauque dinosaure. Aguest siguec aperat Tanystropheus en 1855 per Hermann von Meyer.

Meyer comparec ues e autes trobalhes e conlusiguec que Tribelesodon era pas un pterosaure més un petit Tanystropheus. Açò duguec a de naus problemes: aguestes vertebres de Tanystropheus eren ues vertebres plan longues tà un reptil. Ere un còth plan long, trop (Tanystropehus vòl díder sauri damb còth de girafa). Dempús, es ossi que Bassani e Nopcsa auien interpretat coma dits enes ales en Tribelesodon eren vertebres cervicaus en Tanystropheus , ua bèstia marina deth grop des eusuchis.

Atau, eth pterosaure Tribelosodon aiguec considerat coma ua messorga. Adara es ossi de petrosaure més ancians eren es trapats en 1829 en Dorset, dera epoca deth Jurassic. Dimorphodon erá un pterosaure plan desvolopat e qu'auia d'auer ancessors. Per çò se cre qu'en eth Trias i auia tanben pterosaures. Més se trapec arren d'important enquia 1973. Aguest an se traparen es ossi d'Eudimorphodon.

Hont: The Illustrated Directory of Dinosaurs and other Prehistoric Creatures, Greenwich Editions, 2005.