Proboscidea

Los Proboscidea son un òrdre taxonomic de mamifèrs afroterians que conten una sola familha viventa (Elephantidae) e mai d'una familhas atudadas. Descrit pel primièr còp per J. Illiger en 1811, conten los elefants e sos pròches parents. A partir del mitan del Miocèn, la màger part dels proboscidians èran de très granda talha. Lo pus grand mamifèr terrèstre de totes los temps èra benlèu un proboscidian ; Palaeoloxodon namadicus mesurava fins a 5,2 m a l'espatla e podiá pesar fins a 22 t , gaireben lo doble del pes d'unes sauropòdes coma Diplodocus carnegii. Lo plus grand proboscidian existissent es l'elefant de brossa african, amb una talha recòrd de 4 m a l'espatla e 10,4 t. En mai de sa talha enòrma, los proboscidians ulteriors se distinguisson per de defensas e un longa trompa , qu'èran mens desvolopats o absents en çò dels primièrs proboscidians.

Los elefants son los pus grands animals terrèstres existissents. Tres espècias son a a l'ora d'ara reconegudas : l'elefant de brossa d'Africa, l'elefant de selva d'Africa e l'elefant d'Asia. Elephantidae es la sola familha subeviventa de l'òrdre Proboscidea; los sòcis atudats comprenon los mastodonts. La familha Elephantidae conten tanben mai d'un grops atudats, i comprés los mamots e los elefants de defensas dreitas. Los elefants d'Africa an d'aurelhas pus grandas e una esquina concava, mentre que les elefants d'Asia an d'aurelhas pus pichonas e una esquina convèxe o plata. Las caracteristicas distintivas de totes los elefants comprenon una trompa longa, de defensas, de grandas aurelhas, des patas massisas e una pèl dura mas sensibla. La trompa servís per respirar, per portar lo manjar e l'aiga a la boca e a sasir los objèctes. Las defensas, derivadas de las incisivas, servisson a l'encòp d'armas e d'aisinas per desplaçar los objèctes e cavar. Las grandas aurelhas ajudan a manténer una temperatura corporala constanta e a comunicar. Las gambas en forma de pilar pòrtan son pes enauçat.