La proa es la partida dabant d'un batèu. Compren diferentas pèças d'estructua coma, quand existí, l'estrava, e las superstructuras situéadas en dabant, coma lo mast de beauprés e la pavesada davant.

Lo mascaron de proa es l'escultura plaçada al dabant d'unas naus, de comèrci o de combat, de remas o a vela, al dessús de l'estrava. Los mascarons de proa, dins l'Antiquitat, representava sovent d'animals simbolics o de divinitats.

La popa, a l'autra extremitat de la nau, correspond al reire.

IstòriaModificar

FormaModificar

La forma de la proa ten un ròtle considerable sus la resisténcia a l'avançament[1]. La concepcion de sa forma es per consequent objècte de fòrça estudis[2]. La question se pausa amb acuïtat pel brisa-glaças[3].

Notas e referénciasModificar

  1. Maruo e Suzuki, « « Estudis fondamentalas sus la determinacion de las formas de còca per programacion non lineària. IV. Problèma de la resisténcia minimala a las èrsas amb estudi particuliara de l'influéncia de la forma d'extrémita», 造船協会論文集 », Society of Naval Architects of Japan,‎ (ISSN 0514-8499)
  2. Par exemple, Traite ́sur la construction des vaisseaux, Maitz de Goimpy (comte du), D.C. Couturier, 1776, p.130
  3. « CHAPITRE 5 CONCEPTION ET CONSTRUCTION DES NAVIRES POUR LA NAVIGATION DANS LES GLACES - Navigation dans les glaces en eaux canadiennes - Forme de la proue » (consultat lo 31 octobre 2013)