Pinguinus impennis

Pinguinus impennis

Grand Pingoïn

Classificacion

Règne	Animalia
Embrancament	Chordata
Sosembr.	Vertebrata
Classa	Aves
Òrdre	Charadriiformes
Familha	Alcidae
Genre	Pinguinus

Estatut de conservacion UICN

EX  : Atudat

Eth Grand Pingoïn o Grand Pingüin (Pinguinus impennis més tamben Alca impennis) siguec un audeth que podie pas volar. Apartenhie ara familha des Alcids. Demoraue prèp der Ocean Atlantic e s’escandiguec ena mieja partida deth sègle XIX. Ère era soleta espécia moderna deth genre Pinguinus, qu’includive tanben d’autes espécies de pingoïns de gran tamanh. Se podie trapar aguest pingoïn enes aigües der Atlantic Nòrd, en un airal qu’includia es aigües de Canadà. Groenlàndia, es Illas Feròe, Norvègia, Irlanda e eth Reiaume Unit. Demoraua tamben més ath sud, ena Nòva Anglatèrra e en eth nòrd d’Espanha. Pendent era sason de reproduccion s’amassaua en colonies sus d’ilhots arrocalhats proches dera costa.

Eth Grand Pingoïn héia de 75 a 85 cm de nautada e pesaua d'aperaquí 5 Kg e açò'l convertie en eth membre mès important dera familha des Alcids. Era sua esquia ère nere e sòn vrente blanc. Eth sòn bec ère nere, massiu e ponchut e avie barracanades. Ua flapa blanca apareishie desús de cadun des uelhs der animal pendent era sason de repoduccion. De seguit perdie es flapes e presentave en sòn loc ua raia blanca enter es uelhs. Es sues ales héien 15 cm de longor e açò deishave pas que volés.

Totun, ère plan bon nadaire e minjave basicaments peishi e crustaci. Ère plan agil en l’aiga més plan malaisit sus era tèrra. Es sòns principals predadors includien es orques, es pigards de coa blanca, es ossi polari e es umans. Es Grands Pingoïns nidaven en colonies plan denses. Era hemelha ouave sus es arrocs un ueu blanc dab rebats bruns e es dus pairs clocaven er un e er aute pendent sieis setmanes e enquiath moment dera espelida. Es joens deishaven eth pichon dempús tres o quate setmanes e es pairs cotunhauen de hér atencion sus es pichons enqüera pendent quauque temps.

Er òme a caçat eth Grand Pingoïn pendent més de 100.000 annades. Aguesta caça prenie un loc important ena cultura des indians d’America que demoraven proche d’aguest audèth. Ère un manjar més tanben eren un objecte de culte. Es prumèrs europèus qu’esploraren America discurbiren lèu qu’aguest animal ère ua preda aisida tà capcionar e podie éster utilizat coma esca tara pesca e fornir de plomes era industria.

Totun, era populacion des grands pingoïns ère cada cop més e més petita. Quan es scientifics saberen qu’eren menaçats, divèrses leis sajaren de sauvar aguest audèth més sigueren pas pro. Era sua raretat sonéc era atencion des grands musèus e de colleccionistes privats que cercaven pertot es ueus e era pèth d’aguest pingoïn. Atau siguec aucit eth darrièr grand pingoïn en Eldey, Islandia, en 1844. Eth Grand Pingoïn ei aperat en plan de libes e en eth jornal scientific American Ornithologists Union siguec aperat The Auk en sòn onor.

Descripcion

Auia de 75 a 85 cm de naut e 5 Kg (1). Eth Grand Pingoïn, erá eth més important representant dera sua familha e tamben de sòn orde, es charadriiformes. Es pingoïns que demorauen en eth nòrd de sòn airal eren més grani que no pas es que demorauen en eth sud. Mascles e hemelhes auien plomes parières més un comportament disparièr. Eth tamanh deth bec e era longor deth femur tamben eren disparièrs.

Era esquia erá de color nere lusent e contrastaua dab eth blanc de sòn vrente. Eth còl e es pautes eren plan cuertes, eth sòn cap qu’erá petit e es ales tamben (6). Lo pingoïn semblaua un shinhau gautut pr’amor qu’auia ua bossa de graissa qu’eth caperaua tà l’isolar deth hreth (7). Pendent eth periode de reproduccion, eth Grand Pingoïn auia ua flapa blanca jos er uelh. Aguesta erá de color avelana e bruna (8) (9).

Dempús dera sason de reproduccion, er audèth mudaua e perdia es sues flapes blanques, remudaua aguestes per ua longa raia blanca e ua linha de plomes grisi der uelh ara aurelha (3). Pendent er ostiu, eth menton e era garganta eren bruns plan hoscs més laguens dera boca qu’erá jaune (4). Pendent er ivern aguest Alcid remudaua e era sua garganta se tornaua blanca (3). Eth bec erá long, d’11 cm (10) e apuntaua tà jos ena sua ponta, e auia luges blanques sus era ramfoteca: enquia set sus era daissa de sus e dotze sus era daissa de jos pendent er ostiu. En ivern n’auien mens (11) (12). Es ales hèien 15 cm de long e es sues ales més longues héien 10 cm (7). Es sues pautes e es sues arpes eren neres e era pèth enter es pautes erá bruna (12). Es pautes plaçades ena extremitat deth cos de l’audèth e açò héia qu’agues plan bona aptitud tà nadar.

Es petits audèths (12) quan gessien des ueus eren grisi e borrilhuts. Es joens auien mens lugats preminents que no pas es adults sus eth bec, auien un còl flapat de blanc e nere (14) e auien pas cap flapa blanca dejós des uelhs més ua linha grisa enter es uelhs (círcols d’un anèl blanc ) qu’arribaua enquias aurelhes (14).

Es brams deth Grand Pingoïn eren un petit coarnament e un bram rauc. Un pingoïn capcionat siguec guardat hent brams e gorgolhs pr’amor qu’erá estressat. Se coneish pas aué coma eren aguests brams més se pot pensar qu’eren com es de pingoïns més petits e benlèu un shinhau més prigonds e més horts.

Abitat

Eth Grand Pingoïn demoraua enes aigües costeres der Atlantic nòrd en Canada, eth nòrd-èst des Estats Units, Noruega, Gronlandia, Islandia, Irlanda e era Grand Bretanha, Occitania e tamben eth nòrd d’Espanha (16). Sonque deishaua aguestes aigües tà reproduir-se (11) (17). Es rookeries des Grand Pingoïns se plaçauen ena mar de Baffin e enquiath eth golf de sant-Laurent e en Europa, en Islandia, Noruega e es Ilhes britaniques (18). Es colonies auien de besonh ilhes rocalhoses dab rives inclinades que deishauen aguesti animals d’arribar ben ara mar (13). Aguest factor demesia eth nombre de colonies sonque a un vintenat. Ath cant, ens nins auien d’éster proches de sorgues de manjar e tamben pro luenh deth continent tà demesir era presencia de predadors com er os polar o er òme (19). Sonque set colonies an sigut classades : en Papa Westray, enes Orcades, en Sant-Kilda (Escocia), enes Ilhes Féroé, enter es ilhes de Grimsey e Eldey (Islandia), sus era ilha Funk, proche de Tèrra Naua e Labrador e tamben sus es arroques deth golf de Sant-Laurent.

Quauques estudis diden qu’aguesta espécia tamben se reprodusia en eth Cap Cod, en Massachussets (13). Ena fin deth sègle XVIII e principis deth sègle XIX, er abitat deth Grand Pingoïn demeniguec enquia Funk, Grimsey, Eldey, Sant-Kilda e Sant-Laurent (18). Funk, qu’erá era coloniá més importanta.

Un cop es joens deishauen es nins e endevenien autonòms, es Grand Pingoïns se n’anauen entarath sud, ara fin dera tardor e er inici der ivern (21). Soent se vedien en eth Grand Banc (19). S’an trapat ossi d’aguest animal enquia Florida, on i demoréc pendent eth sègle X auans de Crist, entarath sègle X dempús Crist, en es sègles XVau e XVIIau. Tamben demorauen enes costes franceses, occitanes, espanholes e tamben italianes ena Mediterrània pendent era darrièra glaciacion (18). Eth Grand Pingoïn anaua pas més luenh dera baia de Massachussets en eth sud pendent er ivern. Atau, es ossi trapats en Florida bènleu son ossi objectes d’un negoci indian.

Ecologia

Es Grand Pingoïns desmarchauen pauc a pauc e s’ajudauen dab es ales tà avançar peths terrenhs rocalhosi. Quand corrien eren plan malagits e héien petits passi en linha drecha (17). Auien pas guaires predadors naturals, principauments grans mamifèrs marins coma es orques o es pigargs de coa blanca (17). Es ossi polars atacauen de còps es colonies pendent eth moment dera ponduda (24). Era espécia auia pas ua por innata der òme e coma que sabia pas volar e erá malagit en tèrra, erá plan vulnerable.

Sigueren maselats per sòn carn e sòns plomes e dempús tà fornir d’specimens es musèus e es collecions privades (25). Es Grand Pingoïns eren reactius ath brulh més eren pas enjaurats se vedien quauque causa (26). Utilizauen es sòns becs ponchuts tà se devesar quan eren menaçats (17). Se cre qu’aguesti audèths podien viuer enquia 20 a 25 annades. Pendent er ivern, eth Grand Pingoïn desmarchaua més ath sud tot cercant parelha o en petits gropi més jamés tà ua coloniá on podia pas nidar.

Eth Grand Pingoïn erá bon nadador e utilizaua es sues ales tà se propulsar jos era aiga (14). Quan nadaua aishecaua un shinhau eth cap e eth còl enquiath jos (17). Aguesta espécia erá plan abil jos era aigua e podia hér diuerses maniobres en tot nadar (28). Erá cabedís de se cabussar enquias 76 m (29) més normauments sonque enquias 50 m de prigondor (30). Podia tamben éster cabedís de recotar eth alenament pendent 15 minuts, açò vò díder més temps que no pas ua foca (28). Eth Grand Pingoïn erá, donques, cabedís de nadar plan lèu. Demenir era aviadessa e dempús gésser dera aigua tà arribar ara riba.

Dieta

Aguest audèth minjaua enes aigües més prigondes més que no pas en aqueres vesitades per d’autes Alcidae (30). Totun, dempús dera periode de reproduccion om podiá trapa’l a més de 500 Km de tèrra. Se pensa que caçaua en grop tà éster més eficaç (30). Es sues victimes eren peishi de 12 a 20 cm de longor, que pesauen de 40 a 50 g e podien arribar a capturar peishi dab era meitat dera sua propia talha.

Era sua capacitat de nadar en grans prigondeses redusia era competicion dab es autes espécias d’Alcidae. Dempús des estudis basats sus es ossi deth grand Pingoïn ena ilha de Funk e tamben pes apreciacions morfologiques e ecologiques auia peishi favorits (31) coma es capelans, es merluçes e quauques crustacis. Ammodytidae tamben eren minjats. Es joens minjauen plancton e benlèu crustacis e peishi regurgitats pes adults (20) (27).

Reproduccion

Es Grand Pingoïns començauen a formar parelhes ena prumèra meitat deth mes de mai (32). Se cre qu’es parelhes se formauen tà tota era vita més d’autes teories mos diden que tamben podien auer hilhs dehóra d’aguestes parelhes coma he eth Petit Pingoïn (17) (27). Un còp era parelha heta, heien un nin sus arroques, laguens colonies plan importantas (7) (17). Auans dera reproduccion, es parelhes practicauen ua parada nupcial e mouien eth cap e mostrauen era sua flapa blanca e era sua boca jauna (17). Es colonies eran plan denses: s’estima l’amassada en un nin /m2 de terrenh (17). Es relacions socials se heien laguens es colonies (17). Quand d’autes Alcidae se mesclauen dab aguestes colonies, es Grand Pingoïns heien us de sòn tamanh.

Eth Grand Pingoïn auia sonque un ueu enter era fin de mai e començaments de junh més podiá auer un ueu extra s’eth prumèr erá perdut (28) (32). Era espécia auia un solet ueu dab 400 gr en d’aperaquí 100 m dera ribera (14) (35). Aguest auia ua forma de perada e auia 12,4 cm de longor e 7,6 cm de nautada (36) (24). Er ueu erá blanc jaune tà ocre clar dab disparièrs motius de ponchs e linhes neres, marrons o grisi (14) (37).

Se cre qu’aguestes diferéncies deishauen es pairs arreconeisher es sòns ueus ena coloniá (32). Eth mascle e era hemelha clocaquen eth sòn ueu pendent de 39 a 44 jorns d’incubacion enquia sòn aresclament en eth mes de junh. Totun, tamben se traparen veus enes colonies enquiath mes d’agost (24) (32).

Es pairs, donques, ensenhauen es hilhs coma hér es causes. Pendent eth neishement, eth petit audèth auia tot eth cos caperat d’un pelufòl gris (27). En sonque dus o tres setmanes podia adestrar era maturitat bastadora tà deishar eth nin e anar enquia era aigua, generauments en eth mes de junhsega (24) (32). Es pairs auien cura des petits un cop deishat eth nin e s’auia vist pichons nadant sus era esquia d’adults. Es Grand Pingoïns auien era marjoritat sexual enter es 4 e es 7 ans.

Etimologia e noms Era paraula basca tà aperar eth Grand Pingoïn, arponaz, e eth prumèr tèrme francés utilizat, apponatz, volia díder, ambdús, bec de lança. En es lengues escandinaves coma en er islandés, geirfugl, o eth danés gejrfugl, eth nom vò díder audèth lança. Era anglisizacion siguec garefowl (38). Es espanhòls e portuguesi es aperauen pingüinos o pajaros bobo. Eth nom inuit erá isarukitsck que voliá díder petites ales (39). S’era origina deth tèrme francofòn pinguin erá pas segura. Er adjectiu Grand associat a aguest tèrme, ei de besonh tà despariençar dus espécies proches dera familha des Alcids, ei a díder, aguesta espécia e era deth Petit Pingoïn. Aguest darrièr tamben ei cabedís de volar.

Ua auta sorga d’error proven dera semblança fonetica enter eth mot francés pinguin e aquera paraula qu’es apera en diuerses lengues coma pingüin en olandés, pingüino en espanhòl o pingüim en portugués o pingüí en catalan. E se pode auer era confusion enter aguest e d’auti audèths que tamben demoren en eth sud.

Taxonomia

Eth Grand Pingoïn erá una des 4.400 espécies descriches per Carl von Linne en eth sègle XVIII en eth libe Systema Naturae e aciu erá aperat Alca impennis (41). Aguesta siguec classada como pinguinus un aute cop en 1791 (36). Eth sòn nom proven deth nom qu’es espanhòls e portuguesi dauen ara espécia e impennis vò díder desestança de plomes (42). Quauques recercaires cren que sòn genre més adequat ei Alca (43)

Filogenia

Es analisis de sequencies deth genoma mitocondrial an confirmat es estudis morfologics e biogeografics que diden qu’eth Petit Pingoïn era eth cosin més proche viu d’aguesta especiá (44). Eth Grand Pingoïn erá tamben proche deth malmaridat pichot nan qu’evolucionéc d’ua forma disparièra dera des animals deth genre Pinguinus. Eth Grand Pingoïn , donques, semblaua plan eth Petit pingoïn e erá soent classat laguens eth genre Alca (42).

Er estudi de quauques fossils coma Pinguinus alfrednewtoni e diuerses analisis molleculars demostren qu’aguestes espécies an divergit plan deth sòn ancessor comun, eth Guilhamot de Xantus e lèu lèu. En aquera epoca aguest guilhemot erá relacionat dab d’autes Alcids. Es audèths proches deth Petit Pingoïn eren comuns en er Atlantic deth Pliocèn més era evolucion deth malmaridat pichòt nan ei pas força coneguda (44). Se cre, dab tot, qu’ei d’un genre disparièr. Eth Grand Pingoïn erá pas semblant a d’autes genres d’Alcids coma Mancalla, Praemancalla o Alcodes (2).

Pinguinus alfrednewtoni, erá més gran e tamben descabedís de volar. Aguest aute membre deth genre Pinguinus demoréc pendent es inicis deth Pliocèn (45). A sigut estudiat pes ossi discurberts en Yorktown, ena mina de Lee Creek, en Carolina deth Nòrd e se cre qu’ei un ancessor comun d’aguest e deth Grand Pingoïn. Demoraua en er oèst der Atlantic e eth Grand Pingoïn en er èst més quan eth prumèr s’escandiguec ena fin deth Pliocèn, eth dusau a aucupat eth sòn loc.

Relacions dab er òme

Eth grand Pingoïn a sigut era meta de plan de caçaires pendent de milièrs d’annades. Aguest audèth demoraua pendent détz mesi ena mar, més s’amassaua en grans colonies tà auer hilhs. Coma qu’era densitat erá plan grana, era sua gran talha e desestança ena tèrra ferma héien d’aguest ua presa aisida.

Se sabe qu’eth Grand Pingoïn auia sigut caçat ja pes neandertals hé més de 100.000 ans, ja que s’an trapat ossi de Grands Pingoïns en sòns camps (16). I a diboishi de Grands Pingoïns ancians de hé més de 20.000 annades qu’an sigut discurberts ena Bauma de Cosquer, en Occitània, proche dera mar e que son dera epoca dera darrièra glaciacion, quan eth airal de despartiment deth Grand Pingoïn includia aguest partida dera planeta (39).

Es indians americans an demorat proche des Grand Pingoïns e l’an utilizat coma sorga de manjar pendent er ivern. Auia tamben ua valor simbolica tà eri e ansin se poden véder representacions de Grands Pingoïns en sòns collars d’os (46). Ua persona enclapada pendent eth sègle XX auans de Crist, en un loc arqueologic maritim de Tèrra Naua, s’a trapat vestit dab era pèth de més de 200 Grand Pingoïns e es caps encara i eren coma decoracion (47). Era meitat des ossi de Grands Pingoïns an sigut trapats enes tombes en aguest loc, çò que deisha pensar en un siginificat simbolic particular tà aguest poble (48). Es ancians Beothuk de Tèrra Naua héien ua manièra de pudding dab es ueus dera espécia (27). Es esquimals Dorset caçauen tamben eth Grand Pingoïn e es Saqqaqs de Groenlàndia an gairebén escandit aguest ena ilha (48). Dempús, es marins europèus utilisaven es pingoïns coma atrairament e senhalaven era sua presència tà díder qu’es Grands bancs eren proches.

Escantiment

Se cre que i auien milions de membres pendent eth sòn apogèu (27). Eth Grand Pingoïn a sigut escandit coma sorga de manjar més tamben per sòns ueus e sòn pelufòl auans deth VIIIau sègle. Auans d’açò era caça héta pes tribús locals escandinaues e der èst nòrd-american e açò dempús dera edat dera pèira (49) pendent qu’en labrador pendent eth Vau sègle on aguest audèth auia migrat (50). Es prumèrs discurbidors, coma Jacques Cartier, e diuersi batèus que venien a cercar aur ena ilha de Baffin, auien pas eth manjar de bessonh tà hér eth viatge de retorn e utilizaven gaiment eth Grand Pingoïn tà auer stocks de manjar més tamben coma esca tara pesca (51).

Quauques batèus an lençat era ancora proche des colonies de pingoïns e es marins an amassat centenats de pingoïns sus es batèus auans de los tuar (52). Es ueus des Grands Pingons podien tamben éster minjats: eren tres còps més grans qu’es de guilhamot e eren més jaunes (48). Aguests marins an tamben introdusit es arrats en aguestes ilhes (37).

Eth poblament de Grand Pingoïns a decaigut pendent era petita edat glacial; es audèths eren més aisits de caçar pes ossi polari, més tamben eren plan caçats pes umans per sòns plomes tà hér capèls e dempús per sòn pelufòl 833). En eth sègle XVIau, es colonies europees s’an escandit ja qu’es caçaires volien eth pelufòl tà hér aurelhièrs (53). Pendent era fin dau sègle XVIIIau sonque demorauen Grands Pingoïns en quauques ilhes d’acostament malaisit. En 1553 eth Grand Pingoïn a arrecebut era sua prumèra proteccion oficial e en 1794, era Granda Bretanha enebec tuar aguest animal pes sues plomes (54).

En San-Jan de Tèrra-Naua, quauques individús auien violat ua lei de 1775 qu’enebia era caça deth Grand Pingoïn per sòns plomes o ueus e sigueren flagelats en public. Totun, se podia utilizar eth animal coma manjar (48). Ena partida nòrd-americana, aguesti pingoïns eren ua sorga de manjar e oli (45) (55) (56). Es specimens de Grand Pingoïn e sòns ueus endeveneren plan ben pagats pes rics europèus. Es collectors de ueus podien anar enquias colonies tà auer-ne un maxim més prenien es ueus clocs e deishauen aguests qu’auien embrions (24).

Sus era petita ilha de Stacan Armin, en Santa-Kilda, en junhsega 1840, se vedec per darrièr còp un Grand Pingoïn enes Ilhes britaniques (57). Tres òmes de Santa-Kilda auien pres un audèth dab petites ales e un ponch blanc sus eth cap. Eth gardaren pendent tres jorns. Ua gran tempesta caiguec sus era ilha. Pensaren qu’eth pingoïn erá un bruishot qu’auia provocat era tempesta e pr’açò lo tuaren dab un bròc (58) (59).

Ena fin deth sègle XVIIIau era gran coloniá dera ilha de Funk i auia pas més nins de Grand Pingoïn. Sonque enes ilhes ath long d’Islàndia. En ua d’aguestes , era especià aguec, pendent un temps, un asil. Era ilha siguec aperada Geirfuglasker o Ilha deth Grand Pingoïn. Aciu es audèths demorauen sans pr’amor qu’es corrents marins héien plan malaisit d’i arrivar. Geirfuglasker siguec era soleta ilha on demoraua ja era especià. Era espetada d’un volcan sos-marin pendent er ivern de 1830 héc qu’era ilha desaparegues dejos es ones der ocean.

Quan quauques Grand Pingoïns surbigueren e volgueren trapar un aute loc tà méter es nins non en traparen cap més e aueren de marchar enquia era ilha d’Eldey un gran arroc malaisit més aisit d’i arrivar.

Pendent eth prumèr raid sus era ilha, 24 audèths sigueren tuats. Un an dempús, 13 més. Dab cada raid era coloniá demenia. En 1844 sonque i demorauen dus individús (ua hemelha e un mascle) més tamben sigueren tuats (60). Aguesta darrièra parelha que cobaua encara un ueu siguec tuada per Jón Brandsson e Sigurdur Isleifsson e ketill Ketilsson prenguec eth ueu entara sòn barca (61).

Un cop arrivats a tèrra ferma, marcharen tà Reykjavik on pensaren véner es audèths. Peth camin traparen un marchand interessat en es pingoïns e es sues rèstes sigueren venudes. Es sues pèths se cre qu’adara son a Los Angeles e Bruxelles e es organs interns en eth musèu de zoologia de Copenhague (62). Totun, un testimoni parla de Grand Pingoïns vius en 1852 en eth Grand Banc. Dempús, un naturalista aperat Hansen confirméc qu’es auia vist en 1868. En 1929 ! dos obrièrs finlandesi vederen un audèth jamai vist enes ilhes Lofoten e ei classat coma Grand Pingoïn (63). Més i auia pas d’esproves materials dera sua existencia des de 1844.

Aué se poden trapar 75 ueus de Grand Pingoïn enes disparières colleccions de disparièrs musèus e 24 esqueletes sanceres e 81 pèths. Centenats d’ossi an sigut collectats dempús eth sègle XIX ena ilha de Funk. Just auans der escandiment, es prétz des ueus creisheren plan (64) (65). Eth molatge d’un ueu, hét ena fin deth sègle XIX siguec vendut eth 16 d’abril de 2013 en Drovot per 1239 € (66).

Eth Grand Pingoïn ena cultura

Eth Grand Pingoïn ei un des audèths desapareguts més citats ena literatura anglesa. Apareish en plan d’obres infantils coma The Water Babies, A fairy Tale for a Land Baby de Charles Kingsley e tamben Eth misteri deth Golf Blau d’Enid Blyton (67) (68).

Aguests dus libes parlen der escandiment deth Grand Pingoïn; en eth prumèr un Grand Pingoïn parla der escandiment dera sua especià. En eth dusau, eth personatge principal cerca ua coloniá perduda d’aguesta especià que jamai traparà. En eth libe The surgeon’s mate tamben se’n parla. Eth libe The Last Great Auk, dAllen Eckert tamben, coma en Sea of Slaughter de Farley Mowat (70). I a tamben un ballet Still Life at the Penguin Cafe (71) e ua cançon, A Dream too far ena Rockford’s Rock Opera.

Eth Grand Pingoïn siguec tamben evocat en d’autes lengas, coma en francés, ena Ilha des Pingoïns (1908) d’Anatole France (73). Tamben apareish coma una des possessions de Baba eth Turc ena opera d’Stravinsky Era peirièra deth rofian.

Atau, eth dodo e eth Grand Pingoïn son simbols d’especies escandides e es riscs sus era biodiversitat deth hét des practiques umanes. A sigut era mascòta dera Fondacion dera Fauna de Québec (62) e dera Achmere Academy de Claymont en Delaware, deth Sandford Fleming College en Ontario e dera Choral Society dera Universitat d’Adelaida, en Australia (74) (75 (76). Tamben ei era mascòta des Knowledge Masters, ua competicion de cultura general (77). Eth periode american dera American Ornithologists Union ei tamben eth Grand Pingoïn.

Segons es memories de Homer hickam, Rocket boys, e deth sòn film Cèu d’octubre, es prumèrs missils s’aperaren Auk (Grand Pingoïn) (78). Tamben ua fabrega de cigarretes, era British Great Auk Cigarrettes a eth nom d’aguest audèth. Walter Ford, eth pintre american, a pintat aguest animal dus còps: en The Witch of St. Kilde e en Funk Island (79). Eth pintre e escrivan anglés Errol Fuller a pintat Last Stand tà illustrar era sua monografia sus era especià (80). Eth Grand Pingoïn apareish tamben sus un sagelat apareishut en Cuba en 1974 (81).

Es diboishi més ancians coneguts sus eth Grand Pingoïn son es pintures de tres specimens ena Bauma de Cosquer ena Mar Mediterrània. Aguestes pintures daten dera darrierà glaciacion pr’amor qu’eth airal de demorança deth Grand Pingoïn tamben includia era mar Mediterrània (82).