Eth jadiment preïstoric de Pincevent se trapa ena comuna dera La Grande-Paroisse, ena vath dera Sena, proche de Montereau-Fault-Yonne. A balhat rèstes d’un campament de caçaires de rens magdalenians d’aperaquí 12.300 annades. Eth sòn descurbiment en 1964 e era direccion d’André Leroi-Gurhan an deishat hér passi importants en eth coneishement deth magdalenian, més tamben en açò qu’apartenh as metodes d’archeologia preïstorica.

Ena arenièra de Pincevent se traparen plan d'otís palolitics

Istória des descurbiments

modificar

Pincevent se trapa en ua arenièra explotada des de 1926. En 1956 i agueren discurbiments fortuïts. Eth plan de sauvament d’un cementèri deth sègle Vau. Bastiments gallo-romans, un cementèri celta, fogals ( enter 10 e 11) probaubaments neolitics e es prumèrs fogals magdalenians sigueren destruchs pera explotacion dera peirièra enter 1956 e 1964 maugrat er abespiament de cercaires benovols vinguts tà sauvar tot aquerò.

Ua des cercaires, Isabelle Roux-Rath, erá specialista de paleoclimatologia e demoraua ena Grande-Paroisse. Aguesta alerta erá equipa d’André Leroi-Gurhan, eth Centre de Recerques Preïstoriques e Protoistoriques dera Universitat de Paris-I qu’intervinguéc lèu en eth sauvament. Se prengueren, ath delà, accions tà crompar eth terrenh per l’Estat. Eth sauvament poguec donques contunhar enes melhors condicions enquià 1985 e tostemps jos era direccion d’André Leroi-Gurhan.

Importància deth loch

modificar

Pincevent siguec aucupat hé 12.300 annades un còp e un aute, dera debuta der ostiu ara debuta de l’ivern. Eth principal animal caçat per sòns abitants erá eth ren més tamben menjauen peishi e uous.

Er aorganizacion espaciala des vestigis litics e d’ossi atau coma des fogals an sigut conservats de manera excepcional per lims fins dera Sena. Eth sòn estudi a permés posar en evidencia airals dab activitats circulars qu’eren, de segur, abitacions. S’a prepausat era ipotesi qu’es abitants d’ací demorauen en tendes plegadisses caperades de pèths, coma es tipis des indians d’America del Nòrd. Era realisacion sistematica de repojades de blocs de silex, ua reconstitucion deth bloc original coma se fosse un puzzle de tres dimensions, a permès evidenciar nivèus de competencies disparières pera talha de silex: quauqu’uns talhadors eren experimentats, d’autes encara aprenien (1). Er estudi des ossi de ren mostra qu’es animals sancers eren recampats en eth campament auans d’éster dividits enter es disparières abitacions.

Pincevent a jogat un rotle important igualment en eth desvolopament e melhorament des metodes de recerca preïstorica. Dempús des trabalhs de G. Laplace e L.Mérec en es Pirinèus (2), A. Leroi-Gurhan desvolopéc e formaliséc tecniques minucioses de furgar per capes, més tamben de registrament sistematic de toti es objectes, traces, macro e microstructures discubertes tà posicionar precisament aguesti en espacis de tres dimensions.

Dab aguest metode e a partir dera analisi de dotzenats de milièrs d’esclats de pèira, fragments de husta o d’os en disparièrs orisons, André Leroi-gurhan e era sua equipa pogueren rebastir er abitat e era vita quotidiana des magdalenians que caçauen eth ren e pescaven enes rives dera Sena 9.000 o 10.000 annades auans dera nosta era. Aguesta tecnica, perfeccionada en Pincevent, haria escola e s’aplica dempús en nombroses peirières dab rèstes preïstoriques.

Rebastiment

modificar

Ua tenda paleolitica siguec rebastida en eth parc arqueologic d’Asnapio en Villeneuve-d’Ascq dempús de Pincevent

1.- Pincevent : les niveaux de compétences [archive]

2.- Laplace, G. et Méroc, L. (1954) « Application des coordonnées cartésiennes à la fouille d'un gisement », Bulletin de la Société préhistorique française, t. LI, n° 1-2, pp. 58-66.

Bibliografia

modificar

· Leroi-Gourhan, A. et Brézillon, M., (1966), « L'habitation magdalénienne n° 1 de Pincevent près Montereau (Seine-et-Marne) », Gallia-Préhistoire, IX, fasc. 2, p. 263-385.

· Leroi-Gourhan, A. et Brézillon, M., Eds. (1972) Fouilles de Pincevent - Essai d'analyse ethnographique d'un habitat magdalénien (la section 36), Paris, VII° supplément à "Gallia Préhistoire", CNRS.