Laureat Nobel

Paul Ehrlich (n. en 1854, m. en 1915) foguèt un biologista alemand. Recebèt lo Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1908.

Paul Ehrlich
Retrach de Paul Ehrlich
Retrach de Paul Ehrlich
Naissença 14 de març de 1854
Strehlen, Silèsia
N. a
Decès 20 d'agost de 1915
Bad Homburg, Empèri Alemand
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra: AlemanhaAlemanha
Nacionalitat
Profession biologista
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1908
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Biografia modificar

Nasquèt lo 14 de març de 1854 dins la vila de Strehlen, situada en aqueles moments a la Silèsia alemanda mas qu'uèi jorn recep lo nom de Strzelin e es situat al voivodat polonés de la Bassa Silèsia. Estudièt medecina a l'Universitat de Breslau, uèi lo jorn nomenada Wrocław, E pus tard en la d'Estrasborg, Friborg de Brisgòvia e Leipzig, ont se doctorèt lo 1878 amb una tèsi sus la teoria e practica de la tincion istológica. Comencèt a trabalhar d'assistent a la clinica de l'Universitat de Berlin, ont foguèt nomenat professor auxiliar l'an 1889 e venguèt l'an seguent catedratic de medecina intèrna.

Moriguèt lo 20 d'agost de 1915 a la siá residéncia d'Amborg a consequéncia d'un accident vascular cerebral.