Musica occitana

I a tres tipes de Musica en occitan: la musica tradicionala, la musica classica (un exemple ben conegut: los Cants d'Auvèrnha de Josèp Cantaloba de Malaret) e la musica contemporanèa. Çaquelà, es sovent dificil de «classar» un grop (o cantaire) dins las categorias musica tradicionala o musica contemporanèa. Un fum de gropes actuals causissen la lenga occitana parton en efièch de cants o ritmes tradicionals que mesclan amb d'autres estils de musicas (coma lo Ska, lo Rock, lo Dub o l'Electro) per crear lor cançons, albums, etc. Los mai celèbres representants son lo Massilia Sound System, los Fabulous Trobadors, los bearneses Nadau o encara La Talvera.

Pendent las annadas 1970-mièg 1980, la musica occitana opausava musica tradicionala «codex» e canon de tèxt, engatjada (amb Claudi Martí, per exemple). Al mièg de las annadas 1980, la tendéncia consistiguèt a metre d'occitan suls corrents musicals novèls (lo rock amb Nadau, lo rap amb los Fabulous Trobadors o lo ragga amb Massilia Sound System). Aquestes gropes pausavan lo fach de l'occitan dins lor musica, abandonant mai o mens l'estructura tradicionala mas permetent una familiarizacion pus aisida pel neofit amb l'occitan en general. Dempuèi la fin de las annadas 90, bon nombre de gropes ensajan una evolucion (e non assimilacion) de la basa tradicionala (tant al nivèl dels aires que de sa forma) vèrs las musicas actualas, creant atal una «musica tradicionala novèla», coma Dupain, Lo Còr de la Plana, Familha Artús, Eydolon o Loule Sabronde.

---