La mielina es una substància constituida principalament de lipids (sfingomielina) que las sisas alternan amb de sisas de protids. D'un biais general, la mielina servís per isolar e protegir las fibras nerviosas, coma o fa lo plastic a l'entorn d'un fial electric.

Aquela substància se trapa dins d'unas cellulas del sistèma nerviós : las cellulas de Schwann, situadas dins lo sistèma nerviós periferic (los nèrvis), e dins los oligodendrocits, situats dins lo sistèma nerviós central (encefala e mesolha espinala) dels gnatostomats (los vertebrats amb maissa).

Les cellulas de Schwann enròdan los axòns de las fibras nerviosas del sistèma nerviós periferic. Al nivèl de nombrosas fibras (mas pas totas), aquelas cellulas son espotidas e sas membranas plasmicas son enrodadas a l'entorn dels axòns. Las cellulas de Schwann forman alavetz un long forrèl discontinú dich la « gaina de mielina », que pòt presentar entrò a 300 sisas de membrana. La gaina de mielina permet d'aumentar la velocitat de propagacion de l'inflús nerviós al long d'aquelas fibras nerviosas, que se pòt alavetz propagar de 10 a 75 m.s−1 : d'efièch entre cada part mielinizada de l'axòn se trapa una part "nusa" de l'axòn que, ela, es conductritz. Aquel endrèch se ditz un nos de Ranvier. Aital, l' inflús sauta d'un nos de Ranvier a l'autre al long de l'axòn, çò que li permet de percorir le meteis camin en un temps mendre. Es aquò que se ditz la « conduccion saltatòria ». Dins lo còs uman, aqueste mòde de conduccion es utilizat ont la velocitat d'inflús a d'èsser rapida. Los nèrvis que se dirigisson cap als muscles esqueletics, per exemple, son fach de fibras mielinizadas de conduccion saltatòrias.