Malautiá infecciosa

Una malautiá infecciosa es la manifestacion clinica consequéncia d'una infeccion provocada per un microorganisme —coma la bacterias, fongi, virus, protozoari, ecaa.— o per prions. Dins lo cas d'agents biologics patogèns de grandor macroscopica, se parla pas d'infeccion, mas d'infestacion.

Generalitats

Las malautiás infecciosas se caracterizan per l'apareisson de simptòmas coma fèbre, malèsser general e poiriment. Tota malautiá infecciosa passa per 4 estapas

1. La contagion. Quand una persona malauta contamina una autra sana.
2. Període d'incubacion. Temps comprès entre la dintrada de l'agent fins a l'apareisson dels seus primièrs simptòmas. Alara l'agent patogèn se pòt multiplicar e s'espandre dempuèi las zonas d'ataca. Lo temps depend de la malautiá.
3. Periòde de desvolopament. Apareisson los simptòmas caracteristics.
4. Convalescéncia. Quand la malautiá es vencuda e que l'organisme se remet.

Transmissibilitat

Las malautiás infecciosas se divison en transmissiblas e non transmissiblas. Las malautiás infecciosas transmissiblas se pòdon propagar dirèctament dempuèi l'individu infectat, mejans la pèl o las membranas mucosicas o, indirèctament, quand la persona infectada contamina l'aire mejans la respiracion, un objècte inanimat o un aliment. Per las malautiás infecciosas no transmissiblas Lo microorganisme es pas contagiós d'un individú cap a un autre, sonque se requerís de circumstàncias especialas, que sián mediambientalas, accidentalas, eca., per que se transmeten. Dins aqueles cases, las personas infectadas transmetan la malautiá.

Classificacion

Una classificacion utila, e clinicament generalizada, regropa las malautiás infecciosas segon las caracteristicas biologicas de l'agent patogèn que los provòcan: Las infeccions fachas per de bacterias an pas de cura.

Infeccions bacterianas

Malautiá	Agent	Principals simptòmas
Brucellòsi	Brucella spp.	Fèbre ondulanta, adenopatia, endocarditis, pneumonia
Antrax	Bacillus anthracis	Fèbre, papula cutanèa, sepsis.
Còlera	Vibrio cholerae	Fèbre, diarrèa, vòmits, desidratacion.
Difteria	Corynebacterium diphtheriae	Fèbre, amigdalitis, lesions de la pèl
Escarlatina	Streptococcus pyogenes	Fèbre, amigdalitis, eritèma
Erisipela	Streptococcus spp.	Fèbre, eritema, prusor, dolor
Febre Q	Coxiella burnetii	Fèbre nauta, cefalèa intensa, mialgia, confusion, vòmits, diarrèa
Febre tifoide	Salmonella typhi, Salmonella paratyphi	Fèbre nauta, bacteriemia, cefalalèa, estupor, tumefaccion de la mucosa nasala, lengua "torrada", ulcèrs del paladar; epatosplenomegalia, diarrèa], perforacion intestinala
Legionellòsi	Legionella pneumophila	Fèbre, pneumonia
Pneumonia	Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp.	Fèbre nauta, expectoracion jaunenca i/o sanguinolenta, dolor toracica.
Tuberculòsi	Mycobacterium tuberculosis	Fèbre, set, sudor nocturna; necròsi palmonària
Tetanós	Clostridium tetani	Fèbre, paralisi

Infeccions viralas

Malautiá	Agent	Principals simptòmas
Dengue	Flavivirus	Fèbre, dolor intensa de las articulacions e dels muscles, inflamacion dels ganglion limfatics e erupcion ocasionala de la pèl
Fèbre jauna	Flavivirus	Fèbre nauta, ictericia, sagnament del nas e bòca, vòmit nègre, bradicardia malgrat la fèbre, desidratacion
Fèbre emorragica d'Ebola	Filovirus	Fèbre nauta, postracion, mialgia, artralgias, dolor abdominala, cefalèa, erupcions cutanèas emorragicas per tot lo còrs.
Gripa	Influenzavirus	Fèbre, astenia, cefalèa, malèsser general, tos sèca, dolor de gòrja; gastroenteritis, vòmits, diarrèa.
Epatitis A, B, C, G	A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG	Inflamacion del fètge; fèbre, fatiga, nausèaa, diarrèa
Erpès	Herpesvirus	Bofiga dins la bòca (erpès labial), dins las partidas genitalas (erpès genital) o sus la pèl (erpès zoster)
Mononucleòsi	Virus d'Epstein-Barr	Fèbre, faringitis, inflamacion dels ganglions limfatics, fatiga
Gautissons	Paramixovirus	Fèbre, cefalèa, dolor e inflamacion de las glandulas salivàrias
Pèsta porcina	Pestivirus	Fèbre, leucopenia, tremolors, paralisi, mòrt
Poliomielitis	Enterovirus	Inflamacion neuronalas motoras de la colomna vertebrala e del cervèl que provòca la paralisi e atrofia musculara
Ràbia	Rhabdovirus	Fèbre, vòmits, confusion, agressivitat, allucinacions, convulsions, parelisi, diplopia, idrofobia, Comà e mòrt
Raumàs	Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus	Esternuts, secrecion, congestion i picament nasal, dolor de gòrja, tos, cefalèa, malèsser general
Rubeòla	Rubivirus	Fèbre, cefalèa, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell
Sarrampiu	Morbillivirus	Fèbre, erupcion cutanèa, tos, rinitis; diarrèa, pneumònia, encefalitis
Varicèla	Varicela-zoster	Fèbre, cefalèa, malèsser general, erupcion cutanèa en forma de bofigas
Veròla	Orthopoxvirus	Fèbre nauta, malèsser, cefalèa, fòrta erupcion cutanèa en forma de pustulas, que daissan de gravas crètas sus la pèl

Infeccions fongicas

• Aspergillòsi
• Candidòsi
• Cromomicòsi
• Dermatofitòsi
• Esporotricòsi
• Histoplasmòsi
• Otomicòsi
• Pitiriasi versicolor
• Queratomicòsi

Infeccions per protozaris

Las mai importantas son:

• Malària
• Amibòsi
• Tripanosomòsi africana
• Malautiá de Chagas

Infeccions per prions

• Malautiá de Creutzfeldt-Jakob
• Encefalopatia espongiforma bovina (malautiá de la vaca bauja)
• Tremolor ovina (Scrapie)
• Insomni familiar fatal
• Kuru

Mortalitat

L'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS) enregistra l'informacion sus las mòrts globalas segon la Classificacion internacionala de malautiás (ICD, pels sigles angleses). La taula seguenta rebat las malautiás infecciosas que causarián mai de 100 000 disfoncions pendent una estimacion facha en 2002. Tanben s'encluson las donadas de 1993 per poder las comparar.

Mortalitat mondiala a causa de malautiás infeciosas

Classificacion	Causa de la mòrt	Mòrts en 2002	Percentatge sus totas las mòrts	Mòrts en 1993	Classificacion en 1993
N/A	Totas las malautiás infecciosas	14,7 milions	25,9%	16,4 milions	32.2%
1	Infeccions de las vias respiratòrias baissas	3,9 milions	6,9%	4,1 milions	1
2	VIH/sida	2,8 milions	4,9%	0,7 milions	7
3	Gastroenteriti	1,8 milions	3,2%	3,0 milions	2
4	Tuberculòsi (TB)	1,6 milions	2,7%	2,7 milions	3
5	Malària	1,3 milions	2,2%	2,0 milions	4
6	Rubeòla	0,6 milions	1,1%	1,1 milions	5
7	Cacarucha	0,29 milions	0,5%	0,36 milions	7
8	Tetanós	0,21 milions	0,4%	0,15 milions	12
9	Meningitis	0,17 milions	0,3%	0,25 milions	8
10	Sifilis	0,16 milions	0,3%	0,19 milions	11
11	Epatitis B	0,10 milions	0,2%	0,93 milions	6
12-17	Malautiás tropicalas (6)	0,13 milions	0,2%	0,53 milions	9, 10, 16-18
Nota: Autres causas de mòrt encloson de malautias maternalas e perinatalas (5,2%), deficiéncias nutricionalas (0,9%), malautiás no contagiosas (58,8%) e feridas (9,1%).

Referéncias

• (en)H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8

Vejatz tanben

• Aerobiologia

Ligams extèrnes

• (ca)http://www.scmimc.org Societat Catalana de Malalties infeccioses i Microbiologia clínica]
• (es)Sociedad Andaluza de Enfermedades Infecciosas
• (en)Principis e practicas de Mandell sus malalties infeccioses
• (en)Elsevier health
• (en)Manson's Tropical Diseases
• (en)The World Health Report
• (en)Llibres sobre malalties infeccioses