Majorian (novembre de 420 - 7 d'aost de 461) fuguèt un emperaire roman d'Occident que reinèt de 457 a 461. Succediguèt a Avitus (455-456) e fuguèt remplaçat per Libius Severus (461-465). Fuguèt un dei darriers emperaires vertadiers.

Pèça de moneda dau rèine de Majorian.

Èra lo cap de la garda personala de Valentinian III (425-455) e s'alièt ambé lo generau d'origina barbara Ricimer per destituir e capturar l'emperaire Avitus (455-456). Aqueu còp d'estat fuguèt sostengut per l'emperaire d'Orient mai lei Borgondas e lei Wisigòts refusèron de l'acceptar. En abriu de 457, Majorian fuguèt proclamat emperaire per l'armada d'Itàlia e capitèt de reconquistar Lugdunum ocupada per lei Borgondas ambé l'ajuda de soudats francs. Puei en 458, s'installèt a Arle e laissèt Ricimer per dirigir Itàlia. A partir d'aquela posicion, poguèt contenir lei visigòts e gardar lo contraròtle dau sud-èst de Gàllia e de la costat orientala d'Espanha. Adoptèt divèrsei mesuras socialas e, en 460, acomencèt d'organizar una expedicion per sometre lei Vandals installats en Africa onte fuguèt batut e sa flòta destrucha. Rintrèt en Itàlia onte fuguèt traït e capturat per Ricimer puei executat.