Le Gris foguèt un cap dels Pepikokia, de la nacion dels Miamis, pendent lo XVIIIen sègle. Atanben foguèt conegut coma Nagohquangogh per la sieuna tribú. E foguèt atanben un dels tres caps mai importants dels Miamis pendent la guèrra indiana del Nòrd-Oèst, amb Pacanne e Pichona Tartuga.

En 1752, una epidemia de veròla ataquèt divèrses vilatges dels Miami. Charles le Moyne, Monsenhor de Longueuil, escriguèt al Ministre dels Afars Colonials en França pr'amor d'aquò e avisèt que lo cap Pè Negre e los sieus filhs avián mòrt pr'amor d'aquela malautiá. Tanben avisèt que Le Gris, cap dels Tepicons, encara èra fisèl als franceses. Confirmèt que Le Gris èra, çò de mai segur, familha d'aqueles, nascut coma Waspikingua e ara totjorn nomentat Le Petit Gris per se diferenciar de l'ancian cap.

Mai d'informacion sus Le Gris venguèt del jornal d'Henry Hay, un comerçant canadian-anglés de Fort Detroit que demorèt tres meses amb los Miamis. Pendent aquel temps, Pacanne viatjèt plan e laissèt la direccion de las decisions a Tacumwah e Le Gris [1]. Hay aviá una bona amistat amb Le Gris e l'informacion d'aquel jornal lo mòstra desparièr en son caractèr de Pichona Tartuga. Maugrat que Pichona Tartuga totjorn disiá la darrièra paraula en çò que tòca a las decisions tribalas, èra mai conservator e sòbri que Le Gris. Le Gris, de l'autre costat, èra alcoolic, parlaire e sociable. [2]

Lo vilatge de Le Gris, e tanben Kekionga, demorèron fisèls als britanics pendent e apuèi la guèrra de la Revolucion americana. Le Gris e Pacanne anèron amb lo lòctenent-gobernador britanic Henry Hamilton pendent son viatge per lo riu Wabash per ensajar de conquistar Vincennes, e maugrat que George Rogers Clark i arribèt solament en febrièr de 1779, Le Gris demorava en defòra de la vila en tot esperar la resulta de la batalha. [3] Atal, i aguèt mai d'una ataca qu'aviá coma origina los vilatges de Le Gris e Pacanne. Per ansin, foguèron la tòca de divèrsas expedicions estatunitencas que condusiguèron a la desfacha d'Hardin, e la Batalha de Wabash.

Les Estatunitencs aguèron, fin finala, la victòria en 1794 quora lo general Anthony Wayne i menèt la sieuna Legion americana pendent la Batalha de Fallen Timbers. En 1795 divèrsas nacions indianas aguèron una conferéncia de patz e signèron lo Tractat de Greenville. Le Gris voliá pas i participar mas fin finala o faguèt en tot laissar la siuena marca al tractat coma Nagohquangogh, o Le Gris[4].

Referéncias modificar

  1. Carter, images between Part One pg 62 and Part Two pg 65. Another sketch was made in 1794 by the wife of Lt-Gov John
  2. Ancestry". ancestry.com. Retrieved 22 November 2010
  3. Carter, 65-67
  4. Journal of Captain Thomas Morris (Detroit, 25 September 1764)