Lo site preïstoric de la Quina se tròba dins la comuna de Garda en Charanta Occitana. S'estend sus aperaquí 700 m2 e se compausa de dos jaç, l'estacion ennaut[amont?] e l'estacion enbàs[aval?]. Fuguet ocupada au Paleolitic Mejan (Mosterian) e a la debuta dau Paleolitic Superior (Chastèlperronian, Aurinhacian).

Coneguts dempuei 1872 e traversats per 'na rota en 1881, los jaç de la Quina fugueren crompats per lo metge Léon Henri-Martin en 1905, qu'entreprenguet de las cerchas de 1906 a 1936. Sa filha, Germaine Henri-Martin, las contunhet de 1953 a 1965. A partir de 1985, A. Jelinek, A. Debénath e H. Dibble i meneren de novelas cerchas.

Lo jaç de la Quina venguet «monument istoric» per decision dau 14 de febrier de 1984.