La Marseillaise (La Marselhesa) es l'imne nacional de França.

Infotaula òbra musicalaLa Marseillaise
Modifica el valor a Wikidata
Rouget de Lisle cantant la Marseillaise dins lo salon del cònsol Dietrich a Estrasborg.
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalLa Marseillaise
Formaimne nacional França Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsòl màger Modifica el valor a Wikidata
ParticionDocument aquí Modifica el valor a Wikidata
CompositorClaude Joseph Rouget de Lisle Modifica el valor a Wikidata
Letra deClaude Joseph Rouget de Lisle Modifica el valor a Wikidata
Lenga originalafrancés Modifica el valor a Wikidata
En referéncia aMarselha Modifica el valor a Wikidata
Creacion25 abril 1792
Publicacion1792 Modifica el valor a Wikidata
Genremarcha e cançon Modifica el valor a Wikidata
País d'originaFrança e Primièra Republica francesa Modifica el valor a Wikidata
La Marseillaise (1907).

Tèxte francés modificar

I. Allons enfants de la Patrie
Le jour de gloire est arrivé !
Contre nous de la tyrannie
L’étendard sanglant est levé (bis)
Entendez-vous dans nos campagnes
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans vos bras.
Égorger vos fils, vos compagnes !

Refranh :
Aux armes citoyens
Formez vos bataillons
Marchons, marchons
Qu’un sang impur
Abreuve nos sillons

II. Que veut cette horde d’esclaves
De traîtres, de rois conjurés ?
Pour qui ces ignobles entraves
Ces fers dès longtemps préparés ? (bis)
Français, pour nous, ah ! quel outrage
Quels transports il doit exciter ?
C’est nous qu’on ose méditer
De rendre à l’antique esclavage !
(al refranh)

III. Quoi ces cohortes étrangères !
Feraient la loi dans nos foyers !
Quoi ! ces phalanges mercenaires
Terrasseraient nos fils guerriers ! (bis)
Grand Dieu ! par des mains enchaînées
Nos fronts sous le joug se ploieraient
De vils despotes deviendraient
Les maîtres des destinées.
(al refranh)

IV. Tremblez, tyrans et vous perfides
L’opprobre de tous les partis
Tremblez ! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix ! (bis)
Tout est soldat pour vous combattre
S’ils tombent, nos jeunes héros
La France en produit de nouveaux,
Contre vous tout prêts à se battre.
(al refranh)

V. Français, en guerriers magnanimes
Portez ou retenez vos coups !
Épargnez ces tristes victimes
À regret s’armant contre nous (bis)
Mais ces despotes sanguinaires
Mais ces complices de Bouillé
Tous ces tigres qui, sans pitié
Déchirent le sein de leur mère !
(al refranh)

VI. Amour sacré de la Patrie
Conduis, soutiens nos bras vengeurs
Liberté, Liberté chérie
Combats avec tes défenseurs ! (bis)
Sous nos drapeaux, que la victoire
Accoure à tes mâles accents
Que tes ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire !
(al refranh)

VII. Couplet des enfants (1/2)
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n’y seront plus
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus (bis)
Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre !
(al refranh)

VIII. Dieu de clémence et de justice
Vois nos tyrans, juge nos coeurs
Que ta bonté nous soit propice
Défends-nous de ces oppresseurs (bis)
Tu règnes au ciel et sur terre
Et devant Toi, tout doit fléchir
De ton bras, viens nous soutenir
Toi, grand Dieu, maître du tonnerre.
(al refranh)

IX. Peuple français, connais ta gloire ;
Couronné par l’Égalité,
Quel triomphe, quelle victoire,
D’avoir conquis la Liberté ! (bis)
Le Dieu qui lance le tonnerre
Et qui commande aux éléments,
Pour exterminer les tyrans,
Se sert de ton bras sur la terre.
(al refranh)

X. Nous avons de la tyrannie
Repoussé les derniers efforts’;
De nos climats, elle est bannie ;
Chez les Français les rois sont morts. (bis)
Vive à jamais la République !
Anathème à la royauté !
Que ce refrain, partout porté,
Brave des rois la politique.
(al refranh)

XI. La France que l’Europe admire
A reconquis la Liberté
Et chaque citoyen respire
Sous les lois de l’Égalité ; (bis)
Un jour son image chérie
S’étendra sur tout l’univers.
Peuples, vous briserez vos fers
Et vous aurez une Patrie !
(al refranh)

XII. Foulant aux pieds les droits de l’Homme,
Les soldatesques légions
Des premiers habitants de Rome
Asservirent les nations. (bis)
Un projet plus grand et plus sage
Nous engage dans les combats
Et le Français n’arme son bras
Que pour détruire l’esclavage.
(al refranh)

XIII. Oui ! Déjà d’insolents despotes
Et la bande des émigrés
Faisant la guerre aux Sans-Culottes
Par nos armes sont altérés’; (bis)
Vainement leur espoir se fonde
Sur le fanatisme irrité,
Le signe de la Liberté
Fera bientôt le tour du monde.
(al refranh)

XIV. À vous ! Que la gloire environne,
Citoyens, illustres guerriers,
Craignez, dans les champs de Bellone,
Craignez de flétrir vos lauriers ! (bis)
Aux noirs soupçons inaccessibles
Envers vos chefs, vos généraux,
Ne quittez jamais vos drapeaux,
Et vous resterez invincibles.
(al refranh)

XV. Couplet des enfants (2/2)
Enfants, que l’Honneur, la Patrie
Fassent l’objet de tous nos vœux !
Ayons toujours l’âme nourrie
Des feux qu’ils inspirent tous deux. (bis)
Soyons unis ! Tout est possible ;
Nos vils ennemis tomberont,
Alors les Français cesseront
De chanter ce refrain terrible :
(al refranh)

Version basca modificar

Lo poèta basco Joan Batista Arxu ne publiquèt una version dins son recuèlh Kantu patriotak (1848).

Versions catalanas modificar

Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) adapta la Marselhesa en catalan en 1871.[1]


I. A l'arma, a l'arma, fills del poble,
    Lo jorn de glòria ja ha arribat !
    Pels tirans alça xusma innoble
    Sos pendons enllotats en sang.

    Oïu, oïu, com fer udola
    L'esbars famèlic d'eixos llops,
    Lo poble apura el fel a glops,
    i encès de ràbia i el cor tremola.

    A l'arma, ciutadans!
    Alcem lo sometent!
    Lo airat jovent
    Banye ses mans
    En sang de vils tirans!

    Trossege coratjós
    Lo poble
    Son jou ignominiós!

II. Fills de la terra catalana,
    Abans de morir que ser esclaus!
    Sone ja l'alarmant campana!
    Muiren ja els opressors malvats!
    De nou a indigne vassallatge
    Vol enjunyir-nos bando (sic) astut:
    Malhage el poble si un minut
    Suporta estúpid tal ultratge!
    A l'arma, ciutadans!
    Alcem lo sometent!
    Lo airat jovent
    Banye ses mans
    En sang de vils tirans!
    A l'arma, a l'arma, fills del poble,
    Lo jorn de glòria ja ha arribat!

III. Rompam la inèrcia que ens degrada!
    Lo poble llibre és poble fort.
    Llibertat, llibertat aimada,
    En ton foc s'han templat ja els cercs!
    Baix tos pendons, cantar victòria
    Podrem al fi de greus fatics;
    I a l'expirar tos enemics
    Veuran ton triumfo i nostra glòria.
    A l'arma, ciutadans!
    Alcem lo sometent!
    Lo airat jovent
    Banye ses mans
    En sang de vils tirans!
    Avant lo poble denudat!
    Lluitem per nostra llibertat!
    Avant lo poble!
    Lo jorn de glòria ja ha arribat!
    Avant!

Una autra version foguèt facha per Ignasi Iglésias i Pujadas al començament del s. XX.

    Tots a les armes fills del poble
    el jorn de glòria és arribat,

    amb nostra causa justa i noble
    triomfarà la llibertat,
    triomfarà la llibertat,

    avant, avant, plens de coratge
    lluitem a mort amb l'opressor,
    vessant la sang sense dolor
    que estem cansats de l'esclavatge.

    Armem-nos catalans,
    el sometent,
    ardidament petits i grans
    lluitem contra els tirans!

    Fills de la terra catalana
    primer morir que viure esclaus,

    per l'ideal que ens agermana
    com més turments siguem més braus
    com més turments siguem més braus

    malhaja el poble que ses penes
    suporta humil i resignat,
    malhaja el poble esclavitzat
    que no fa a trossos ses cadenes!

    Armem-nos ciutadans,
    alcem el sometent,
    ardidament petits i grans
    lluitem contra els tirans!

Version alemanda modificar

Lo poèta Friedrich Lehne ne faguèt una version en alemand, das Lied freier Landsleute, per servir d'imne a la republica de Mainz, tre 1793.[2]

Wohlan! es geht! es ist gegangen!
Uns segnet Gottes Vater-Blick;
Laßt Sklaven vor Despoten bangen!
Die feige Brut verdient kein Glück.
Laßt uns der Freiheit würdig werden!
Sie ist des Menschen bestes Gut,
Und Fließt für sie auch all’ sein Blut –
Genießt sein Sohn doch Glück auf Erden.
Wohlan! die Wahl ist leicht!
Nur Freiheit oder Tod!
Weh’ dem! Fluch dem!
Der je es wagt und unsrer Freiheit droht!

Wir pflügten willig unsre Äcker,
Viel träge Prasser nährten wir;
Doch seht! sie wurden immer kecker,
Erniedrigt waren wir zum Tier.
Geblendet von dem schnöden Glanze
Den ihnen unser Fleiß verschafft,
War stolz und stark durch unsre Kraft
Manch fetter Pfaff, manch geiler
Schranze.
Wohlan! die Wahl ist leicht! Usw.

Wann künftig unsre Saaten blühen
Dann ernten wir, nur wir, sie ein;
So werden dann auch unsere Mühen
Belohnt durch Gottes gaben sein.
Kein Fürstenknecht darf uns mehr kränken,
Nur dem Gesetz gehorchen wir,
Und dieses macht uns nicht zum Tier,
Es sichert uns vor bösen Ränken.
Wohlan! die Wahl ist leicht! usw.

Wir selbst, wir machen die Gesetze,
Denn wer weiß besser, was uns nützt
Dadurch behalten wir die Schätze,
Die dann kein Schwelger mehr besitzt.
Wir wählen uns gerechte Richter,
Die keines Schurken Gold besticht;
Vertrauen wecket ihr Gesicht
Schröckt nie wie jene Amts-Gesichter.
Wohlan! die Wahl ist leicht! usw.

Seht diesen Baum, all’ ihr Despoten!
Wir pflanzten unsern Rechten ihn;
Und in des Vaterlandes Boden
Soller noch unsem Enkeln blüh’n.
Wir wollen ihn mit Mut beschützen,
Bis die Gerechtigkeit gesiegt;
In seinem Schatten dann vergnügt
Am Abend unseres Lebens sitzen.
Wohlan! die Wahl ist leicht! usw.

O Gott! Beschützer alles Guten!
Schenk’ unsrer Freiheit deinen Schild!
Wir wollen gerne für sie bluten,
Wenn es dein Richter-Wink befiehlt.
Gib unsren Werken deinen Segen!
Denn der nur gründet unser Glück;
Wir fordern dein Geschenk zurück;
Komm’ unsrem Mut mi
t Kraft entgegen!
Wohlan! wir schwören dir!
Nur Freiheit oder Tod!
Weh’ dem! Fluch dem!
Der je es wagt und unsrer Freiheit droht.

Referéncias modificar

  1. "La Marsellesa" cantada per Daniel Suquet i Ferrer "Ocell", a Roses, sul sit del Cnaçoner.
  2. Hans-Werner Engels, (Hrsg.), Gedichte und Lieder deutscher Jakobiner (=Revolutionäre deutsche Demokraten, Bd. I), Stuttgart 1971.

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus La Marseillaise.