Joan Seguí

romanista occitanista (1914-1973)
Seguí
Joan
Naissença 25 de junh 1914
Tolosa
N. a
Decès 21 de març 1973
Cièrp
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Lengadòc, Occitània
Nacionalitat
Profession lingüista, universitàri
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions Guerdonat per l'Institut de França; Meriti agricòla
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Joan Seguí [1] (Jean Seguy oficialament), nascut en 1914 a Tolosa e defuntat accidentalament a Cièrp (Nauta Garona) en 1973, èra un lingüista occitan e professor a l'universitat de Tolosa-Lo Miralh. Etnolingüista, especialista del gascon, foguèt l'inventor de la dialectometria. Èra l'autor de doás tèsis : sul nom popular de las plantas dins los Pirenèus centrals[2] e sul francés parlat a Tolosa [3] e es mai que mai conegut coma autor de l'Atlàs lingüistic e etnografic de Gasconha.

Biografia modificar

Venguèt agregat de gramatica e escriguèt doás tèsis, una tèsi principala titolada Les Noms populaires des plantes dans les Pyrénées centrales[4], sostenguda a l'universitat de Tolosa en 1948, e en 1950, una tèsi complementària titolada Le Français parlé à Toulouse[5]. Dos còps premiat de l'Institut de França[6], foguèt recebut a l'Òrdre del Meriti Agricòla en 1969 [7].

Romanista, occitanista, especialista del gascon, dialectològue, foguèt lo creator de l’Atlàs lingüistic e etnographic de Gasconha.

Inventèt una novèla disciplina: la dialectometria, neologisme seu [8],[9],[10],[11],[12],[13], que descriu en 1973 dins La Revue des langues romanes[14] e met en òbra dins los tòmes IV, V e mai que mai VI de l'Atlàs lingüistic e etnografic de Gasconha [15]. Xavier Ravier resumís, en 1974, la definition [16] d'aquela disciplina coma la « mesura matematica de l'incidéncia reala de la variacion dels parlars dins l'espaci ». Hans Goebl [17] la resumís ambe aquela formula : « dialectometria = geografia lingüistica + taxonomia numerica ». La dialectometria coneguèt de desvolopaments importants, mai que mai gràcias a l'apòrt de l'informatica e dels calculs estatistics.

Publicacions modificar

La lista es pas exaustiva :

  • L'enquête en haute Gascogne, revue le Français Moderne, 3, 1947, p. 181–183;
  • Le Français parlé à Toulouse, Cressé, Éditions des régionalismes, 2015. Primièra edicion en 1950;
  • L'Atlas linguistique de la Gascogne, revue le Français Moderne, 4, 1951, p. 242-263;
  • Les noms du têtard dans l'Atlas linguistique de la Gascogne, Annales de la faculté des lettres de Toulouse, 1952;
  • Les noms populaires des plantes dans les Pyrénées centrales, thèse, université de lettres de Toulouse, Barcelona, Consejo superior de investigaciones científicas Instituto de estudios pirenaicos, 1953;
  • Essai sur l'état des palatales et de -d- roman en occitan du XIIe siècle, Annales de la faculté des lettres de Toulouse, 1953, p. 169-220;
  • Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, 6 volums, éditions du CNRS, 1954-1973;
  • Raport sul concors de lenga d'òc, 1 brocadura (10 p.), 1955;
  • Les cartes de l'Atlas linguistique de la Gascogne : essai d'aérologie méthodique, Via Domitia, n° 3, 1956, p. 36–62;
  • Noms de l'étincelle en Gascogne, Miscelanea filologica dedicada A Mons. A. Griera, 2, Barcelona, 1960, p. 353-359;
  • Essai de cartographie phonologique appliquée à l'Atlas linguistique de la Gascogne, Actes du 10e congrès international de linguistique et de philologie romanes, 3, P., 1965, p 1029–1050;
  • « Garbure », in Mélanges de linguistique et de philologie romanes offerts à Monseigneur Pierre Gardette, p. 433-437, EStrasborg, C.Klincksieck, 1966;
  • Structures sémantiques des noms désignant en gascon les catégories d'animaux d'élevage, Via Domitia 12-13, 1967, p. 1-13;
  • La relation entre la distance spatiale et la distance lexicale, Revue de Linguistique Romane, 139-140, 1971, p. 335-357;
  • Les atlas linguistiques de la France par région, Revue Langue Française, n° 18, 1973, p. 65–90,
  • La dialectométrie dans l’Atlas linguistique de la Gascogne, Revue de linguistique romane, vol. 37,1973, p. 1-24;
  • La fonction minimale du dialecte, les dialectes romans de France à la lumière des atlas régionaux, P., 1973, p. 27-42;
  • (Co-direccion) Poèmes chantés des Pyrénées gasconnes, ambe Xavier Ravier, Paris, CNRS-Centre régional de publications de Toulouse-Pyrénées, 1979.

Nòtas e referéncias modificar

  1. grafia : Jacme Taupiac, Pichon Dictionari Francés-Occitan, p. 275; per la finala, veire Claudi Martí, Robèrt Martí
  2. Jean Séguy, Les noms populaires des plantes dans les Pyrénées centrales, Barcelona, 1953, legir en linha =https://www.worldcat.org/title/noms-populaires-des-plantes-dans-les-pyrenees-centrales/oclc/899044999&referer=brief_results}}
  3. Jean Séguy, Le français parlé à Toulouse, Tolosa, 1950, legir en linha https://www.worldcat.org/title/francais-parle-a-toulouse-these-compl-lettres-toulouse/oclc/890803542&referer=brief_results}}
  4. Thèse ès lettres, université de lettres de Toulouse, notice Sudoc [1].
  5. Thèse complémentaire, notice du Sudoc [2].
  6. Article Jacques Allières, Jean-Louis Fossat, Xavier Ravier, Philippe Wolff, Jean Séguy (1914-1973), Annales du Midi, volume 85, n° 113, 1973 legir en linha https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1973_num_85_113_4824 paginas 367–369
  7. Jean-Louis Fossat, Un pionnier français de l'Ethnoscience : Jean Séguy, Journal d'agriculture traditionnelle et de botanique appliquée, volum 21, n° 7, 1974 legir en linha https://www.persee.fr/doc/jatba_0021-7662_1974_num_21_7_3170 paginas 247–250
  8. Jean-Claude Dinguirard, "Jean Séguy (1914-1973)", Le Monde alpin et rhodanien. Revue régionale d’ethnologie, volum 1, n° 2, 1973, legir en linha https://www.persee.fr/doc/mar_0758-4431_1973_num_1_2_925 , p. 67–68
  9. Auer, Peter, 1954, Schmidt, Jürgen Erich. Language and space : an international handbook of linguistic variation. volum 1, Theories and methods, editor De Gruyter Mouton 2010 isbn=9783110220278|isbn2=311022027X|oclc=654408525|Lengas romanicas legir en linha https://www.worldcat.org/oclc/654408525
  10. Auer, Peter, 1954, Lameli, Alfred Language and space : an international handbook of linguistic variation.editor De Gruyter Mouton ©2010 -|isbn=9783110180022|isbn2=3110180022|isbn3=9783110196092|oclc=297145587 legir en linha https://www.worldcat.org/oclc/297145587
  11. Hinskens, Frans. Dutch editor De Gruyter, 2013 isbn=9783110261332|isbn2=3110261332|oclc=865330184 legir en linha https://www.worldcat.org/oclc/865330184}
  12. =Gotzon Aurrekoetxea, Charles Videgain, Le traitement dialectométrique du corpus Bourciez de 1895 Géolinguistique, n° 17, 2017-12-01 issn=0761-9081 issn2 2650-8176 doi=10.4000/geolinguistique.431 legir en linha http://journals.openedition.org/geolinguistique/431 p. 49–98
  13. Hans Goebl, LE LABORATOIRE DE DIALECTOMÉTRIE DE L'UNIVERSITÉ DE SALZBOURG. Un bref rapport de recherche Zeitschrift für französische Sprache und Literatur, volum 118, n° 1, 2008 |issn=0044-2747 legir en linha https://www.jstor.org/stable/40618928 p. 35–55
  14. Jean Séguy, La dialectométrie dans l’Atlas linguistique de la Gascogne Revue de linguistique romane, volum 37, 1973 issn= legir en linha https://www.e-periodica.ch/digbib/view;jsessionid=5E7807D907B3178878F8CF078BC9640B?pid=rlr-001:1973:37#10 pages=1-24 }}
  15. Thomas Field, Jean Séguy, l’Atlas linguistique de la Gascogne et la sociolinguistique variationniste https://www.academia.edu/28049461 Jean_Séguy_l_Atlas_linguistique_de_la_Gascogne_et_la_sociolinguistique_variationniste|site Universitat del Maryland, comtat de Baltimore
  16. Ravier, Xavier Jean Séguy (1914-1973) Romania, volum 95, n° 377, 1974 legir en linha https://www.persee.fr/doc/roma_0035-8029_1974_num_95_377_6918?
  17. Hans Goebl, Parquet polygonal et treillis triangulaire : les deux versants de la dialectométrie interponctuelle, Revue linguistique Romane, volum 43, 1983 |issn= legir en linha https://www.e-periodica.ch/digbib/view?pid=rlr-001:1983:47#365 |p. 353-411

Veire tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Xavier Ravier, « Jean Séguy et la traversée du langage gascon : réflexions sur une topogenèse géolinguistique », Revue de linguistique romane, n° 159-160, 1976, p. 389-402 legir en linha http://www.e-periodica.ch/digbib/view?pid=rlr-001:1976:40::404;
  • Hommage à Jean Séguy, 2 volumes, Annales de l'Université de Toulouse-Le Mirail, nouvelle série, t. 14, 1978.

Ligams extèrnes modificar