Jean-Jacques Goldman

Jean-Jacques Goldman, prononciat en francés [ʒɑ̃ ʒak ɡɔldˈman], nascut l'11 d'octobre de 1951 a París (França), es un autor, compositor, interprèt, tanben productor e guitarrista de pop ròck francés.

Jean-Jacques Goldman sus l'empont a París (França) en 2002

Après aver jogat dins lo grop dels Red Mountain Gospellers, fonda The Phalansters, puèi intègra Taï Phong. Pasmens, es principalament sa carrièra sòlo que li permet de s'impausar a partir de las annadas 80 coma l'un dels cantaires los mai populars de sa generacion, ambe de títols coma Il suffira d'un signe (fin de 1981), Quand la musique est bonne (fin de 1982), Comme toi e Au bout de mes rêves (1983), Envole-moi (1984), Je marche seul e Je te donne (1985) o Là-bas (fin de 1987).

De 1990 a 1995, fa partida del trio Fredericks Goldman Jones amb lo Galés Michael Jones e l'Americana Carole Fredericks, abans de reprene una carrièra sòlo, puèi s'arrèstar en 2004.

En tot, a vendut mai de 30 milions de disques. Totes sos albums estúdio e sus l'empont pareguts a partir de la debuta de las annadas 1980 an almens la certificacion platina (300 000 exemplars). Uèch de sos albums son estats certificats diamant (siá mai d'un milion d'exemplars cadun) : sèt albums estúdio e una compilacion. Uèch de sos singles son certificats aur, dont sèt sortits dins las annadas 1980 ambe mai de 500 000 exemplars cadun. La cançon Je te donne (en duò ambe Michael Jones), sortida a la fin de l'annada de 1985, es sa mai gròssa capitada comerciala ambe una certificacion platina (mai d'un milion d'exemplars venduts).

En mai de sas pròprias cançons, Jean-Jacques Goldman escriu e compausa per de nombroses autres artistas franceses, demest los quals Johnny Hallyday (albums Gang e Lorada, cançons L'envie, Je te promets, J'oublierai ton nom , Laura, J'la croise tous les matins), Céline Dion (mantunas collaboracions dont D'eux, qu'es l'album francofòn lo mai vendut a n'aquel jorn, ambe los tubes Pour que tu m'aimes encore, Je sais pas e J'irai ou tu iras), Patricia Kaas (Il me dit que je suis belle), Gérald De Palmas (paraulas de J'en rêve encore) o encara Calogero (cançon C'est dit). Faguèt tanben de bendas originalas de filmes e de generics d'emissions televisadas.

Jean-Jacques Goldman es tanben un artista que s'es engatjat per d'òbras umanitàrias o caritativas, sustot Los Restaurants del còr, pels Enfoirés que n'es l'un dels fondators còsta Coluche, qu'a pairinats pendent sièis ans e que n'es estat sòci fins a 2016, annada pendent la quala anóncia se tirar de la tropa.

Dempuèi d'annadas, s'es retirat en Occitània, del costat de Marselha[1].

Es regularament elegit personalitat preferida dels franceses quitament qu'auja arrèstat sa carrièra musicala en 2004 (levat qualquas raras collaboracions). Tanben, es d'una discrecion mediatica deliberada (al ponch de demandar a èsser retirat d'aquesta lista de personalitats preferidas dels franceses a la debuta de las annadas 2000). Arriba atal en cap d'aquel classament de julhet de 2013 a genièr de 2016, puèi de decembre de 2017 a decembre de 2022.

Discografia modificar

  • 1981: Jean-Jacques Goldman (Démodé)
  • 1982: Jean-Jacques Goldman (Minoritaire)
  • 1984: Positif
  • 1985: Non homologué
  • 1987: Entre gris clair et gris foncé (doble album)
  • 1990: Fredericks Goldman Jones
  • 1993: Rouge (Fredericks Goldman Jones)
  • 1997: En Passant
  • 2001: Chansons pour les pieds

Cançons mai conegudas modificar

  • Sister Jane (1975, coma cantaire de Taï Phong)
  • Il suffira d'un signe (1981)
  • Quand la musique est bonne (1982)
  • Comme toi (1983)
  • Au bout de mes rêves (1983)
  • Encore un matin (1984)
  • Envole-moi (1984)
  • (Long is the road) Américain (1984)
  • Je marche seul (1985)
  • Je te donne (1985, en duò ambe Michael Jones)
  • Les restos du cœur (1986, cançon caritativa ambe mantuns interprètes, Coluche, Yves Montand, Michel Platini, Michel Drucker, Catherine Deneuve, Nathalie Baye)[2]
  • Pas toi (1986)
  • La vie par procuration (1986)
  • Elle a fait un bébé toute seule (1987)
  • Là-bas (1987, en duò ambe Sirima)
  • C'est ta chance (1988)
  • Puisque tu pars (1988)
  • Il changeait la vie (1988)
  • Peur de rien blues (1989)
  • Nuit (1990, Fredericks, Goldman & Jones)
  • À nos actes manqués (1991, Fredericks, Goldman & Jones)
  • Né en 17 a Leidenstadt (1991, Fredericks, Goldman & Jones)
  • C'est pas d'l'amour (1991, Fredericks, Goldman & Jones)
  • Un, deux, trois (1992 Fredericks, Goldman & Jones)
  • Tu manques (1992 Fredericks, Goldman & Jones)
  • Rouge (1993 Fredericks, Goldman & Jones)
  • Juste après (1994 Fredericks, Goldman & Jones)
  • Fermer les yeux (1995 Fredericks, Goldman & Jones)
  • Elle attend (1997)
  • Sache que je (1997)
  • Bonne idée (1998)
  • Tournent les violons (2002)
  • Et l'on n'y peut rien (2003)
  • Petite fille (2003)

Referéncias modificar

  1. https://www.femmeactuelle.fr/actu/news-actu/jean-jacques-goldman-les-rares-confidences-sur-sa-nouvelle-vie-a-marseille-2124992
  2. https://www.lefigaro.fr/musique/2015/12/17/03006-20151217ARTFIG00140-l-histoire-secrete-de-la-chanson-des-restos-du-coeur.php