Jèsus hilh d'Ananias

Jèsus, hilh d'Ananias, qu'ei presentat per la Guèrra deus judius de Flavi Josèp com un profèta de malaür de la Purmèra guèrra judèoromana qui anonciava de contunh la destruccion de Jerusalèm e qui's morí pendent lo sièti de la vila en 70.

«Mes ací lo mei terrible de tots los presagis: Quate ans abans la guèrra, quan la vila e gaudiva d'ua grana patz e prosperitat, un Jèsus, hilh d'Ananias, paisan de condicion umbla, que viengó a la hèsta on tots usan de quilhar tendas en l'aunor de Diu e que's metó subte a cridar dens lo temple: "Votz de l'Orient! Votz de l'Occident! Votz deus quate vents! Votz contra Jerusalèm e contra lo Temple! Votz contra los nòvis e contra las nòvias! Votz contra tot lo pòble!" E qu'anava cridant nueit e dia aqueras paraulas dens totas las carrèras. Quauques ciutadans notables, furioses per aqueths dísers de mau auguri, que'u gahèn e que'u truquèn sevèrament. Mes eth, shens nat mot de defensa, shens ua suplicacion adreçada ad aqueths qui'u trucavan, que contunhava de har los medishes crits qu'au davant. Los magistrats, en credent a bon dret que l'agitacion d'aqueth òmi e avèva quauquarren de subernaturau, que'u mièn davant lo governador roman. Aciu, esquiçat a còps de hoet dinc aus òsses, non suplicava pas, non plorava pas, mes qu'arrespondèva a cada còp, de la votz mei lamentabla qui podèva modular: "Prauba de Jerusalèm!" Lo governador Aubin que'u demandè quin s'aperava, d'on èra, perqué prononciava aqueras paraulas; l'òmi non responè pas arren mes non deishè pas de díser aqueth planh sus la vila, doncas Aubin, en jutjà'u hòu, que'u liberè. Dinc a la debuta de la guèrra, n'avó pas nada relacion dab los sons conciutadans; òm non lo vedó pas jamei parlar a nat d'eths, mes cada dia, com ua pregària apresa, que tornava díser son planh: "Prauba de Jerusalèm!". Non maladisèva pas aqueths qui'u trucavan quotidianament ni arremerciava pas aqueths qui'u balhavan quauque neuritud. La soa responsa a tots qu'èra aqueth presagi funèst. Mei que tot, que cridava atau au moment de las hèstas. Durant sèt ans e cinc mes, que perserverè dens lo son díser, e la soa votz non vadó pas enraucada ni cansada. Fin finala, pendent lo sièti, vedent confirmà's lo son presagi, que's carè. E mentre qui dava lo torn au barri, que cridè hòrtament: "De nau, praubes de la vila, deu pòble e deu Temple!", en ajustant fin finala: "E praube de jo!", e autanlèu ua pèira de catapulta que'u tustè mortaument suu lòc»
— Flavi Josèp, Guèrra deus judius, Libe VI, V, 3