Recarga dels aqüifèrs

La recarga dels aqüifèrs o infiltracion resulta naturalament d'un procediment idrologic que las aigas de superfícia percolan pel sol e se comolan sul primièr orizont impermeable encontrat (banc d'argila o de marla); se pòt tanben realizar artificialament per de poses filtrants. Aquel procediment s'amorça mai sovent a partir de la zona vadosa, jos la pedosfèra ont las raices dels vegetals captan encara l'essencial de l'aiga intersticiala. La recraga es caracterizada pel debit de filtracion alimentant la capa de l'aquifère.

Water balance

Lo procediment

Principals mecanismes

Las capas aquifèras son naturalament realimentadas per las precipitacions e fonda de las nèus e, a un mendre gra, pels escorraments de superfícia (rius e lacs); mas aquela recarga pòt èsser tocada per las activitats antropicas coma l'impermeabilizacion dels sols, los eissartatges o l’expleitacion forestièra: s'accompanhan de la destruccion de la sisa umica, aquò merma l'infiltracion, favoriza lo regòlament e alentís la recarga de las jaças. L'expleitacion dels aquifères, subretot per l’irrigacion, pòt tanben bassar lo nivèl de las jaçax. La recarga de la jaças es importanta pel desvolopament sostenable de la font en aiga, qu'a long tèrme lo debit sostrai a un aquifère arrèsta de compensar los pompatges.

L'infiltracion contribuís tanben a far migrar los nitratas e autres sals qu'acaban per saturar la pedosfèra, cap a la sisa de sol mai prigondas, veire dins los aquifères. Las raices dels arbres prenon l'aiga e ne tornan una partida cap a l'aquifère, al prejudici de regòlament.

Las aigadas aumentan temporàriament la permeabilitat del lièch màger cassant los silts cap aval, e contribuisson tanben a facilitar la realimentacion de l’aquifère.

La recarga artificiala de las jaças se fa correnta en Índia, ont lo subrepompatge dels terrens pels agricultors èra arribat a de proporcions dramaticas: dempuèi 2007, sus la basa de las recomandacions de l'International Water Management Institute, lo govèrn federal indian 400 milions de $ per financiar de poses d'injeccion dins una centena de districtes de set estats tocats pel subrepompatge. L'autre aspècte environamental es la contaminacion de las jaças pel regòlament de las aigas mejans las descargas, e los degalhs agricòls, industrials e urbans.

Ròtle favorable de las zonas umidas

Las zonas umidas contribuisson al manten del nivèl de las jaças e tenon un ròtle favorable dins la carga idraulica, autrament dich la pression condicionant lo debit de filtracion. La partida presa per une zona umida dins la recarga d'una jaça depend naturalament de la permeabilitat del sol, de la vegetacion, del relèu (taus perimètre/volum) e du gradient idraulic. La recarga de las jaças se realiza per filtracion mejans de ròcas que s'encontra subretot a l'entorn de las zonas umidas. Lo sol on se forman gaireben totas las zonas umidas es necessàriament relativament impermeable. Lo taus perimètre/volums de las sompas naut, caracteristica de zonas umidas d'espandiment modèste coma los fangases o concas, significa que la superfícia d'infiltracion serà tanbent importanta. Aquelas sompas pòdon contribuir de biais significatiu a las aigas sosterranhas (fins a 20% de lor volum a cada sason).

Estimacion del debit d'alimentacion

es dificil de mesurar lo taus de renovelament dels aquifères per infiltracion, car l'alimentacion se realiza per de procediment concurrents coma l’evaporacion, la transpiracion (o l’evapotranspiracion) e l’infiltracion: Cal donc destriar aqueles diferents aponds.

Metòdes geofisics

Los metòdes geofisics son o « dirèctes » (bilanç del volum d'aiga vertadièrament infiltrat), o « indirectes » : mesura de las caracteristicas fisicas del sol (permeabilitats orizontala e verticala, eca.), e aplicacion de las equacions de Darcy. D'escsenças pòdon ajudar a l'estimacion: per exemple, dins las regions de clima umid, après de meses de secada, los rius son a l'estivatge e l'aiga s'infiltra dirèctament. Se pòt donc estimar lo debit de recarga determinant l’espandiment del bacin idrolic.

Seguit per produchs traçaires

Per determinar la direccion dels escorraments, s'utiliza sovent de traçaires solubles pro inertes, coma los traçaires isotopics o los clorures, percolant mejans le sol.

Aponds de la modelizacion numerica

Amb de retancatges de terren mejans de piezomètres, Es encora possible d'estimar los debits de recarga per de metòdes numerics. Aqueles modèles, integrats dins de logicials integrant l'equacion de Darcy veire l'equacion de Richards coma diferentas donadas meteorologicas, donan una descripcion tridimensionala dels regòrgaments sosterranhs mejans la zona vadosa. Lo logicial unidimensional HYDRUS1D, per exemple, es telecargeable gratuitament.

Vejatz tanben

• Drenatge agricòla
• Infiltracion (idrologia)
• Piezomètre