Genovesa (arquitectura)

La genovesa es una barradura d'una abansteulada, (la fàcia inferiora d'una abansteulada)[1] formada d'un o mai rengs (d'un a quatre) de teulas canal en sortent sus la paret. Lo ròtle de la genovesa es d'un costat d'aparar la faciada del regòlament coma una cornissa, e de l'autre costat de suportar e contunhar l'aigavèrs de la teulada.

Genovesa de tres rengs jol reptant, cornissa orizontala, formant fronton, a Cliosclat (Daufinat).
Genovesa de tres rengs jol teulat, de revèrs orizontal de dos rengs sul penal, formant fronton, a Valença (Daufinat).
Genovesa formant fronton arredondit, a Dieulofet (Daufinat)
Genovesa combinada amb una cornissa en doucina capvirda, glèisa de Sant Pèire del Borg de Valença (Daufinat).

Origina modificar

Coma l'indica lo nom, la genovesa es originària d'Itàlia e benlèu son de maçons venent de Gènoa qu'aurián portat aquela particularitat en Occitània tota en passant per Provença. La tecnica se nomenava « a la genovesa ». Los primièrs escriches n'en contant datan dels ans 1630-1640. La genovesa venguèt al vam a l'epòca. Lo nombre de rengs testimònha de l'estatut social: los ostals modèsts an dos rengs, los proprietaris mai aisats n'an tres, quatre e fins a cinc. Aquelas distincions desapareguèron per se limitar a dos o tres rengs al sègle XIX. De per abans, e per fòrça bastits modèsts, l'abansteulada èra facha dels caps dels cabirons aparents e de pòsts.

Nòtas e referéncias modificar

  1. "A" (fr)Jean-Marie Pérouse de Montclos (dir.), Architecture : vocabulaire et méthode, Paris, Imprimerie nationale, 1977