Fustièr
Un fustièr (var. hustèr) o carpentièr (var. carpentèr; charpentier; charpentèir), èra un mestièr de companhonatge que trabalha la fusta. Avián fòrça importància dins los bastiments d'abitacions e tanben de naus que desvolopèron una profession especifica: aquela dels fustièrs de marina. Cal tanben far mencion dels fustièrs que dempuèi la fin de l'Edat mejana trabalhavan dins las rèssas. Se cal mencionar tanben los menuisièrs que son encargats de realizar los mòbles e coma artistas i a los escultors de fusta.
Al sens contemporanèu
modificar
A l'ora d'ara, realiza e pausa de montatges participant a la constitucion de l'imòbles que las compausantas son lo fustatge e l'estructura generala.
Fins a la revolucion industriala son mestièr utilizava sonque la fusta. Amb lo desvelopament de la siderurgia sus d'autres materials, coma los metal, se dich alara fusteriá metallica e de fustièr de fèrre. Son domèni professional es la fusteriá.
Es ara encargat perdent que bastís o renova, de la construccion (talha) e plaçament (levatge) o de l'entreten de las fuseriás définitivas. Pòt trabalhar sus las glèisas, los monuments istorics, los ponts, los bastiments industrials o lo lotjament individual.
Esplèits
modificarLas aisinas que li servisson son amassats dins lo banc de fustièr.[1][2][3][4][5][6]
Maquinas
modificarOperacions principalas en fustariá
modificar- Clauar
- Encastrar
- Encolar
- Cavilhar
- Envernissar
- Escairar (bigas e panèls)
- Motladurar
- Forar
- Limar
- Polir
- Ressegar
Materials utilizat en fustariá
modificarLos principals materialas del fustièr son los seguents:
- Fusta naturala.
- Fusta aglomerat o contraempegada.
- Derivats de la fusta.
- Materials sintetics.
Material de ligams e de finicions
modificar- vitz
- clavèl e punta
- Vernís e Laca
- Pega blanca
- Pega de contacte
- Pega de poliuretan