Lo Fort Sumter es un fòrt situat a l'intrada dau pòrt de Charleston en Carolina dau Sud. Es principalament conegut per lei combats que s'i debanèron en 1861 e que menèron a la Guèrra de Secession.

Fotografia aeriana dau fòrt en 2013.
Pintura dau fòrt durant de bombardaments nordistas en 1863.
Fotografia dau fòrt vèrs 1900.

Sa construccion foguèt decidida après la Guèrra de 1812 per fortificar lo litorau sud deis Estats Units d'America. Pasmens, lo talhier comencèt pas avans 1829. Emplegant principalament d'esclaus, avancèt lentament amb l'objectiu de bastir un fòrt amb cinc façadas fortificadas per 70 000 t de granit. L'ensemble deviá permetre lo desplegament d'una garnison de 650 òmes e de 135 canons. Pasmens, aquela capacitat foguèt jamai agantada.

D'efiech, en 1860, lo fòrt èra pas acabat. Dins aquò, dins l'encastre dau contèxte trebolat de la secession deis Estats dau Sud, lo major Robert Anderson (1805-1871), un oficier fidèu au Nòrd, decidèt d'i desplaçar sei doas companhiás car la posicion èra pus aisada de defendre. Après la secession de la Carolina dau Sud, lo generau Beauregard li demandèt d'evacuar l'endrech mai lo major refusèt. Lo 12 d'abriu de 1861, aquò menèt a la batalha de Fort Sumter que marca tradicionalament lo començament de la Guèrra de Secession. Lei defensors poguèron pas replicar e capitulèron tre lo 13.

Durant lo conflicte, Fort Sumter permetèt ai Sudistas d'empedir lo blocus nordista de Charleston. Per aquela rason, a partir d'abriu de 1863, leis atacas se multipliquèron còntra la posicion. Dins aquò, maugrat lo tir de mai de sèt milions d'obús còntra lo fòrt, la garnison capitèt de s'i mantenir fins au 17 de febrier de 1865 quand l'avançada de l'armada dau generau nordista Sherman vèrs Savannah menacèt lei linhas d'avitalhament dei defensors de Charleston.

Après 1865, Fort Sumter foguèt parcialament rebastit mai son ròtle militar foguèt reduch amb la restauracion de solament de 11 posicions d'artilhariá. De 1876 a 1893, foguèt tanben utilizat coma far. La Guèrra Ispanoamericana encoratjèt leis autoritats d'acabar la restauracion dei fortificacions. Doas pichonas garnisons i foguèron installadas durant lei doas guèrras mondialas fins a l'abandon definitiu dau fòrt. En 1948, venguèt un monument nacionau estatsunidenc.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar