Estat d'un sistèma

L’estat d’un sistèma fisic que descriu los aspèctes d’aqueth sistèma necessaris tà prevéser los resultats de las mesuras, de las experiéncias o de las situacions. La fisica classica qu’ei determinista.

L’estat d’un sistèma quantic que representa tota l’informacion disponibla suu sistèma. Qu’ei ua descripcion de l’istòria deu sistèma qui permet de calcular las probabilitats de las mesuras. Atau l’estat e las grandors fisicas, ditas las observablas, que son duas causas separadas en fisica quantica.

L’estat d’un sistèma fisic modificar

En mecanica classica, l’estat d’un sistèma qu’ei l’ensemble de valors de las grandors fisicas qui determinan las propietats d’un sistèma. Per exemple las duas grandors, posicion e quantitat de movament, que determinan l’estat d’un objècte en movament (ua pelòta, un punt materiau...). Las valors d’aqueras duas grandors a un moment dat que son l’estat de l’objècte. Dab aqueras valors que pòden prevéser la sua evolucion, la sua trajectòria.

En mecanica estatistica, l’estat d’un sistèma fisic qu’ei la distribucion de probabilitat sus l’espaci deus estats. Aquera aproximacion qu’ei ligada a la nosta incapacitat de mesurar completament l’estat d’un sistèma (lo sistèma que conteng un tròp gran nombre de grads de libertat, ex. la meteo)

L’estat d’un sistèma quantic modificar

En mecanica quantica, l’estat deu sistèma qu’ei ua descripcion de çò qui ei estat hèit suu sistèma e qu’ei independent de las observablas pr’amor las mesuras que perturban lo sistèma. Avant la mesura, lo sistèma qu’a un estat. Las observacions que hèn suu sistèma van modificar lo son estat. Atau, las mesuras hèitas après que depénden de totas las mesuras precedentas.

En matematica, l’estat e las observablas d’un sistèma que son representadas per objèctes diferents. Tà escríver l’estat, qu’emplegan la notacion bra-ket de Paul Dirac[1]. L’estat d’un sistèma qu’ei descriut a cada instant per un vector d’estat normat, |ψ⟩ dit ket, e qu’aperteng a un espaci de Hilbert. Atau que coneishen totas las informacions deu sistèma en tot conéisher lo son vector d’estat.

Nòtas e referéncias modificar

  1. The Principles of Quantum Mechanics, Paul Dirac, edicion quatau,1958