Antiquitat : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
 
Cap resum de modificació
Linha 1 :
L'Antiquitat, qu'es lo primièr periòde de l'Istòria, comença amb l'invencion de l'[[escritura]]. Pasmens, dins lo cas d'Egipte per exemple, las darrièras tròbas mòstran qu'aquela invencion correspond pas totjorn a una rompedura dins los autres maines de la civilizacion. L'emplec de l'escritura favoriza l'emergéncia de l'[[Estat]] ; çaquelà se coneisson d'Estats sens escritura coma l'Empèri [[incà]], e dins lo cas d'Egipte l'invencion de l'escritura es un procèssusprocès que se pòt seguir a travèrs l'estilizacion progressiva dels pictogramas dels vases del IVxIV<sup>en</sup> millenari. <br/>
 
Las primièras civilizacions de l'Antiquitat espeliguèron vèrs 3000 abans J. C. mercés a de condicions favorablas coma lo cambiament climatclimatic consecutiu a la fin del darrièr periòde glaciari, que permetèt l'invencion de l'agricultura ; mai precisament las anam trobar dins de regions coma [[Mesopotamia]] e [[Egipte]], ont los flumes permeton d'asagar. Aquò fa del Pròche Orient e del bacin mediterranèu un grand fogal de civilizacions, amb en mai de la civilizacion egipciana que floriguèt tres mila ans, [[Sumer]], [[Babilònia]], los empèris [[assirian]] e [[hitita]], los [[fenicians]] e los [[ebrius]], [[Grècia]] e [[Roma]].
L'Antiquitat, qu'es lo primièr periòde de l'Istòria, comença amb l'invencion de l'[[escritura]]. Pasmens, dins lo cas d'Egipte per exemple, las darrièras tròbas mòstran qu'aquela invencion correspond pas totjorn a una rompedura dins los autres maines de la civilizacion. L'emplec de l'escritura favoriza l'emergéncia de l'[[Estat]] ; çaquelà se coneisson Estats sens escritura coma l'Empèri [[incà]], e dins lo cas d'Egipte l'invencion de l'escritura es un procèssus que se pòt seguir a travèrs l'estilizacion progressiva dels pictogramas dels vases del IVx<sup>en</sup> millenari. <br/>
Las primièras civilizacions de l'Antiquitat espeliguèron vèrs 3000 abans J. C. mercés a de condicions favorablas coma lo cambiament climat consecutiu a la fin del darrièr periòde glaciari, que permetèt l'invencion de l'agricultura ; mai precisament las anam trobar dins de regions coma [[Mesopotamia]] e [[Egipte]], ont los flumes permeton d'asagar. Aquò fa del Pròche Orient e del bacin mediterranèu un grand fogal de civilizacions, amb en mai de la civilizacion egipciana que floriguèt tres mila ans, [[Sumer]], [[Babilònia]], los empèris [[assirian]] e [[hitita]], los [[fenicians]] e los [[ebrius]], [[Grècia]] e [[Roma]].
D'autres fogals de civilizacion foguèron lo d'Indus, que se coneis fòrça mal, e de sègles aprèp las civilizacions d'Índia e de China. <br/>
Se remèrca qu'en Mesopotamia coma en Egipte, en [[China]] e en [[Índia]], la naissença de l'Estat es ligada a la necessitat d'uauna autoritat fòrta per l'organizacion de l'asagada. D'unes pensan quitament que l'Estat nasquèt per'mor d'aquela necessitat : aquela ipotèsi se sona "''ipotèsi idraulica" de la naissença de l'Estat''.
 
[[category:Istòric]]