Valéncia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Mjbmrbot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Modificar: ru:Валенсия
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 116 :
 
== Fèstas, tradicions e gastronomia ==
Valéncia es famosa per lei [[Falles]], lei fèstas localas dau [[15 de març|15]] au [[19 de març]], en onor dau sieu patron, [[santSant Josèp]], e mai se son de fèstas de tradicion pagana. Dins lei fèstas religiosas, tanben se celèbran amb devocion aquelei de [[santSant Vicenç Martir]], pereu patron de la vila, en [[genier]], e mai aquelei de [[santSant Vincenç Ferrer]], patron dau [[Comunitat Valenciana]]. En aquesta darriera festivitat se representan dins fòrça luòcs de la vila lei miracles supausats de santSant Vincenç, generalament representats per d'enfants.
 
Una autra festivitat granda dins la ciutat es lo [[9 d'octòbre]], data que remembra l'intrada de [[Jaume I d'Aragon]] dins la vila. Aqueu jorn, se celèbra dins la vila [[santSant Dionisi]] ''(santSant Donís)'' o, mai popularament, la [[Mocadorada]] ''(Mocaorà)'', quand leis òmes ofrisson a sei femnas (e de còps tanben ai maires) un mocador qu'envolopa de pastissons de massapan de formas e colors diferentas representant la frucha e mai doas figuras pus grandas: la ''piuleta'' e lo ''tronador'', evocacions d'una anciana proïbicion de lançar de fusadas lo 9 d'octòbre per tau de celebrar l'intrada de Jaume I. Per fòrça valencians, lo 9 d'octòbre es considerat coma lo jorn dei calinhaires.
Pereu lo 9 d'octòbre a luòc la populara ''procession civica'' ont un grop, format per leis auteis esfèras politicas e socialas valencianas, acompanha la bandiera dau Renhe Valencian (la ''Reial Senyera Coronada'') dins lo centre ancian de la vila, en vesitant de luòcs coma la catedrala de Valéncia e lo palais de la Generalitat. Cada an se designa una personalitat que serà encargada de portar la bandiera durant tot lo percors. Una dei particularitats d'aquel acte es que la bandiera se ten en mantenent la tradicion dau ''Centenar de la Ploma'' segon la quala la ''Reial Senyera Coronada'' se pòt pas inclinar davant degun.