Virgili : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 5 :
Virgili, filh del teisseire Maron e d'una femna libertina, nomenada [[Magia]]. Son paire, òme trabalhador e intelligent, amacèt una pichona fortuna, a fòrça de trabalh e de privacions, aquò li permetèt de donar a son filh una bona educacion. Virgili estudièt a [[Cremona]] fins als dètz-e-sèt ans; lo 15 d'octobre de 699 de la fondacion de Roma vestiguèt la [[toga virila]] e anèt a [[Milan]] contunhar sos estudis. Un an aprèp se tròba a [[Nàpols]] se dedicant a la coneissença dels autors grècs, especialament d'[[Omèr]], [[Teocrit]] e [[Esiòde]], qu'assimilèt corrèctament, coma se pòt veire dins sas òbras. Tanben estudièt un pauc de medecina, cosmologia, matematicas e filosofia. Aquerissent, alara, una cultura fòrça universala e causida, e capitant dins l'art dificil de saber utilizar çò qu'aprenguèt per l'aplicar a punt en totes los cases ont una descripcion o una simpla mencion d'un tèma scientific per donar relèu o interès a sas descripcions o enumeracions poeticas.
 
EnDins la cronica d'[[Eusèbi]] (''comentada per santSant JeròniJiròni'') se ditz que Virgili anèt a Roma aprèp sa demorança a Milan; i a discussion entre los biografs virgilians, uèia l'ora d'ara es pas encara esclarida. Çò qu'es plenament clar es qu'en l'an 705 de la fondacion de Roma tornèt dins sas tèrras de [[Màntoa]], ont possedissiá lo modèst eretatge pairal, que s'ocupava e administrava amb assiduïtat e abséncia d'ambicion. La vida del camp foguèt son encant e granda afeccion.
 
Los signes distintius de son caractèr èran: de pauc parlar, l'observacion continuala, la reflexion testuda, la memòria tenaça, la bontat e sinceritat. D'unes de sos biografs lo presentan amb còrs e estatura granda, color bruna, santat variabla, fàcia rustica, alara que d'autres lo comparan a un [[Apollon]], “''de cara blanca, pelroge, còrs prim e delicat, votz sonòra e manièras fòrça finas''”. De son afeccion per la vida del camp ven sos dètz poèmas bucolics nomenats ''Eglògas'', vertadièr tresaur de poesia campèstra, que sens èsser absoludament originala, es una vertadièra frescor artistica e literària.