Euclides : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ripchip Bot (discussion | contribucions)
m r2.6.5) (Robòt Apondre: kk:Евклид
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 26 :
Mai d'un milièr d'edicions manuscritas dels ''[[Elements d'Euclides|Elements]]'' foguèron publicats abans la primièra version imprimida en 1482. La rigor es pas totjorn a la nautor dels canons actuals, mas lo metòde consistent a partir d'[[axiòma]]s, de postulats e de definicions, per deduire un maximum de proprietats dels objèctes considerats, tot dins un ensemble organizat, èra novèl per l'epòca. Los ''Elements'' devon lor succès a lor superioritat d'organizacion, de sistematizacion e de [[logica matematica|logica]] mas pas d'exaustivitat (ni [[conica]], ni resolucion per ''neusis''<ref>Una construccion per neusis o par enclinason es una procedura de construccion utilizant una règla graduada e consistent de construire un segment de longor donada que sas extremitats se tròban sus doas corbas donadas</ref> o ajustament). Las darrièras recercas entrepresas en istòria dels matematics tendon de provar qu'Euclides es pas lo sol autor dels ''[[Elements d'Euclides|Elements]]''. Foguèt vertadièrament acompanhat d'un collègi de disciples avent totes participats a lor elaboracion.
 
La [[geometria]] coma definida per Euclides dins aquel tèxte foguèt considerada pendent de sègles coma ''la'' geometria e foguèt dificil de cambiar de modèl; [[Nikolaï Lobatchevski|Nikolaï Ivanovitch Lobatchevski]] foguèt lo primièr a ensajarqu'ensagèt oficialament tre [[1826]], seguit per [[János Bolyai]], mas la legenda ditz que foguèt pas pres al seriós fins a la mòrt de [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]], quand se descobriguèt dins los borrolhons d'aquel darrièr qu'aviá aquel meteistanben imaginat de [[geometria non euclidiana|geometrias non euclidianas]].
 
[[Imatge:Euklid2.jpg|thumb|Euclides (segon una pintura del sègle XV)]]
 
Dins sos libres, Euclides utilizèt sens la demostrar una proprietat de las drechas, lo "postulat d'Euclides", que s'exprimís dea uèil'ora d'ara en afirmant que ''per un punt pres fòra d'una drecha passa una e una sola parallèla a aquela drecha''.
 
Existís essencialament tres sòrtas de geometrias :