Aeronau : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Linha 1 :
Una '''aeronau''' es un [[mejan de transpòrt]] capable de se desplaçar dins l'aire terrèstre. Se distinguís doas categorias d'aeronaus : l'[[aerostat]] e l'[[aerodina]].<br/>
L'utilizacion d'aqueles aparelhs es l'[[aeronautica]], los practicants son los [[aviator]]s e las [[aviatrizaaviatritz]]s.
 
== L'aerostat ==
{{Article detalhat|Aerostat}}
[[Imatge:Montgolfiere.jpg|thumb|150px|right|Una montgolfièra]]
Aquel aparelh es comunament nomenat « pus leugièr que l'aire », sa massa essent pus flacamendre que la de l'aire desplaçat. La [[sustentacion]] es assegurada mercé a la [[butada d'Arquimèdes]]. Per produire aquela fòrça, un aerostat utiliza una envelopa contenent un gas pus leugièr que l'aire ambient: d'aire caud per la [[montgolfièra]], d'[[èli]] pels glòbes de gas. Dins lo plan orizontal, l'aerostat es immobil a respècte de l'aire ambient: se desplaça mercé als vents. Lo contraròtle de la trajectòria se pòt solament far en cambiant d'altitud per cercar de corrents dins la direccion desirada.
 
Lo [[glòbe dirigible]] es un glòbe de gas equipat de motors que li permeton de contraròtlar sa trajectòria.
Linha 20 :
*lo movement de las velas pòt èsser obtengut per un aerodina a l'arrèst. Dins lo cas dels girodinas per exemple l'[[elicoptèr]] e l'[[autogira]], qu'an de velas tornejantas.
 
De notar, que qu'al començament de l'aviacion, se cerquèt d'imitar los aucèls amb de maquinas alatejant : los [[ornitoptèr]]s.
 
== Usatges de las aeronaus ==
[[Imatge:AirTractor_402.jpg|thumb|Avionet pulverizador en operacion]]
=== Usatge Civil ===
Dins aquela categoria i a las aeronaus que fan de vòls regulars e pontalspontuals de transpòrt de merças e de passatgièrs, e d'autres usatges pus pontalspontuals coma per susvelhar, pels secors, per s'entrenar o per l'usatge recreatiu.
 
[[Imatge:A380 dsc04393.jpg|thumb|Avion A380 s'enlairant]]
Linha 34 :
Los vòls de linha pòdon ligar de vilas d'un meteis país fins a de longs vòls internacionals, segon los tipes d'avion.<ref name=Pavcnik>Trade disputes in the commercial aircraft dispute[http://www.clt.astate.edu/randyk/trade/external%20stuff/boeingvairbus.pdf], Pavcnik, N.</ref> Las linhas aerianas abitualament utilizan sos aeronaus pròpris o atribuits meses a la disposicion dels clients e pòdon far partida d'alianças o acòrds amb d'autras linhas aerianas.
 
Es una activitat fòrça larga que loson trabalh es de mantenir los servicis aerians amb lo personal, lo carburant, los avions, la distribucion e logistica, lo servici de restauracion, los motors, rotacions, assegurança, gestion de las operacions aen tèrra, etc.
 
==== Avions per s'entrenar ====
Linha 49 :
==== Vòls de planador ====
[[Imatge:Astir_und_LS_4.JPG|thumb|Dos planadors sus una pista d'aterriment, cal notar la forma prima del dessenh e la grandor de las alas]]
Los planadors s'utilizan pel léser e los passionats. Per començar a volar cal que lo planador siá sufisentamentpro naut, perque aja l'[[energia potenciala]] iniciala necessària e profèite d'autres mejans naturals per far son vòl. Lo pilòt alara que se servís de las variacions de nautor per ganhar en [[velocitat]], tanben aprofèita los corrents atmosferics e termics. La practica per trobar un corrent consistís a volar en espirala per obtenir la nautor fins a aténher de vòls longs en temps e distància.<ref> id AOPA</ref>.
 
==== Vòls acrobatics ====
Linha 66 :
Son leugièrs e amb de plans fòrça simples de l'estructura, facha de [[tube]]s metallics d'un aliatge leugièr.
 
La forma pòt èsser tan simpla com aquela d'un deltadèlta o ben la d'una aeronau carenada e instrumentada. En fach se distinguisson simplament pel nombre de [[sèti]]s, o se se tracta simplament de paracasudas o parapentas que sián motorizats o pas.<ref >{{en}}AOPA [http://www.aopa.org/letsgoflying/dream/takeflight/types.html], Let's Go Flying Types of Flying, Aircraft Owners and Pilots Association </ref>
 
==== Usatge d'elicoptèrs ====
 
[[Imatge:Traumaheli_op_de_Dam.JPG|thumb|Elicòpter de l'equipa medicala mobila neerlandesa en servici d'urgéncia]]
Los elicoptèrs son las aeronaus fòrça utilizadas pels vòls civils a causa de la sa polivaléncia. La capacitat de s'enlairar verticalament los rendonrend fòrça apropriats sus de pistas cortas o dempuèi d'espacis redusits comcoma per exemple de terrassas d'envòl. Es abitual d'utilizar los elicòpters pels servicis publics de las vilas, per de tascas de susvelhénciasusvelhància o de secors al ferits o en cassescases d'encendi. Dins los cassescases d'urgéncia son utils pequeperque son capables d'arribar lèu sus los luòcs ont efectuar las tascas de salvament, subretot per las catastròfas d'accès dificil.<ref name>[http://www.rotor.com/membership/rotor/rotorpdf/spring%2030.pdf], Emergency Helicopter Landing Facilities, Sanderson,B.</ref> Pòdon tanben servir en cases d'urgéncias quand cal una vision aeriana de situacions complicadas e dels movements de las gents, pòt tanben transportar los expèrts e l'esquipament al luòc designat.<ref name=bbkbund>[Flyer Civil Protection Helicopter [http://www.bbk.bund.de/nn_1047878/SharedDocs/Publikationen/EN/booklets__leaflets/Flyer__Civil-Protection-Helicopter,templateId=raw,property=publicationFile.pdf/Flyer_Civil-Protection-Helicopter.pdf], BBK</ref>
 
==== Luta contra las calamitats agricòlas ====
Dins l'agricultura, l'aeronau es un aparelh clau dins la luta contra las grandas calamitats, comper ésexemple el cas decontra la [[langosta (insècte)|langosta]].<ref>Avions, ed: Perspectiva ambiental [http://www.ecoterra.org/data/pa22.pdf] Miralles, J.; Romero, J.}}</ref> L'inconvenient es las manòbras d'avions pichons per pulverizar an un risc pus grand que los autres tipes de vòl.
 
=== Usatge militar ===
[[Image:P-51 F-15.jpg|250px|right|thumb|Un [[F-15 Eagle]] e un [[P-51 Mustang]] volant en parelh.]]
Lo nombre d'aeronaus d'usatge militar es petit, en comparason amb lo grand nombre d'aeronaus civilas. Son los avions de caça, elicoptèrs a autres avions prevists per las armadas, son adaptats dempuèi lo civilscivil o dessenhats especialament per transportar cargas e soldats o entrenar los pilòts.
 
==== Avion de caça ====
Linha 94 :
Aqueles avions de reconeissença e exploracion de terren amb l'objectiu de reculhir d'informacions. A vegadas servisson d'escota o per pistar dins las zònas ont se passa d'actes importants.
 
==== RabentamentAvitalhament en vòl ====
D'aeronaus militaras especialas an per ròtle de transferir la carga de carburant pendent lo vol, e tornar emplir la resèrva sens que l'aeronau en plena mission sens aterriraterrar.
 
==== Transpòrt ====
[[Imatge:C-130_Hercules_2.jpg|thumb|L'[[Hèrcules C-130]] es plan conegut dins lo domeni de la logistica militar]]
Son los avions que servisson per enviar de porgiment oal personal.
Se pòt distinguir entre las activitats estrategicas e tacticas, segon la mission assignada. Fan de movements estrategics de carga de materials sus de grandas distàncias per provesir de basas militaras o ben fan de movements tactics quand la posicion dins lo temps e espaci venon criticas per reüssir la mission.