Minerau : Diferéncia entre lei versions

Un '''mineral''' (var. '''mineral''') es una substància generalament inorganica formada naturalament o non qu'es caracterizada per sa composicion quimica e l'agençament de seis [[atòm]]s segon una periodicitat e una simètriasimetria precisa. Lei mineralsmineraus son generalament solids e associats per formar de ròcas.

En [[2004]], l'existéncia de {{formatnum:4100}} mineralsmineraus èra reconeguda<ref>''A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals'',[http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf]</ref>. Pòdon èsser caracterizats per divèrsei proprietats. Lei pus visiblas son lor forma cristallina, lor duretat, lor densitat, certanei proprietats opticas (esclat, indèx de refraccion...), lor linha o lor color.

Lo clivatge es la proprietat caracteristica d'un mineralminerau de se rompre segon de plans e de direccions privilegiats. L'existéncia d'aquelei plans de clivatge depend de la simètriasimetria e de l'estructura cristallina dau mineralminerau. Existisson de tipes generics de clivatges :

* Ges de clivatge se, après èsser estat espeçat, lo mineralminerau presenta solament de superficias irregularas e ordinariasordinàrias. Aquelei mineralsmineraus son rars.

* Clivatge ambé una direccion privilegiada, o clivatge basau, se lo mineralminerau se romp per formar de pampalhetas o de fuelhs parallèls.

* Clivatge ambé doas direccions privilegiadas, o clivatge prismatic, se lo mineralminerau s'espeçaespèça en rompent lei prismes dau cristau iniciau dins lo sens de la longor.

* Clivatge ambé tres direccions privilegiadas se lo mineralminerau se romp per formar de cristaus compactes, sensa alongament marcat.

La color es una caracteristica importanta dei mineralsmineraus per lor identificacion o seis aplicacions. D'efèctefècte, certanei mineralsmineraus tènon divèrsei varietats ambé de colors diferentas. Per exemple, es lo cas dau [[qüars]] que sa varietat violeta es dicha [[ametista]] oe sa varietat transparenta es dicha cristau de ròca. En revéngerevenge, de mineralsmineraes an de còps una color fòrça caracteristica coma la [[malaquita]] qu'es verda viva.

La color dei mineralsmineraus es causada per l'absorcion o non dei ondas diferentas compausant la lutz solara. Ansin, la color blanca tèn totei lei radiacions fasent la lutz solara. La preséncia d'impuretats permet generalament d'explicar una color determinada. Per exemple, la preséncia d'oxids de [[cròme]] dins l'estructura dau [[corindon]] causa lola color roja dau robí.

En foncion, lei mineralsmineraus son dichs :

* '''Acromatics''' per lei mineralsmineraus sensa color. I a pas d'absorcion de la lutz solara e lo mineralminerau es vist transparent. Per exemple, es lo cas dau [[qüars]] [[cristau de ròca]] e dei diamants transparents.

* '''Idiocromatics''' per lei mineralsmineraus que tènon una color en causa de l'estructura dau mineralminerau e non de la preséncia d'una impuretat. Per exemple, es lo cas de l'[[azurita]] o de la [[malaquita]].

* '''Alocromatics''' per lei mineralsmineraus que tènon divèrsei colors en foncion deis impuretats presentas dins lo cristau. Es lo cas, per exemple, dau [[corindon]] o de divèrsei varietats de [[qüars]].

* '''Pseudocromatics''' per lei mineralsmineraus ambé de colors entraïnadas per de fenomèns optics coma la diffraciondifraccion. Un exemple es la [[labradorita]].

La duretat es la resisténcia d'un còrs fàcia a l'abrasion, la penetracion o la raiadura. L'[[escala de Mohs]] es lo metòde principau per determinar una duretat. Es un sistèma simple onte cada minerau raia lo precedent o es raiat per lo seguent. Lei mineralsmineraus de l'escala son <ref>Nicola Cipriani, ''Minéraux et Roches'', Edicions Gründ (1996), p.14.</ref>:

[[Fichièr:Pyrite foolsgold.jpg|thumb|Esclat metellicmetallic de la [[pirita]].]]

L'esclat indica lalo manièrabiais de qué la superficia d'un mineralminerau rebat la lutz. Depend especialament de l'[[indèx de refraccion]] dau mineralminerau. I a tres tipes principaus d'esclat :

* '''Metallic''' : es caracterizat per un indici de reflexion fòrça important, entre 0,4 e 0,6, e una absorcion de la lutz per lo mineralminerau. Es lo cas deis elements natius coma l'[[aur]] o lei sulfurs. L'indèx de refraccion es generalament superior a 3.

* '''Sub-metallicSubmetallic''' : es caracterizat per un indèx de refraccion situat entre 2,6 e 3 e una reflexion pas totala de la lutz. Un exemple es la [[cuprita]].

* '''Non metallic''' : es l'esclat dei mineralsmineraus transparents. Tèn divèrsei tipes segondaris :

** '''Vitrau''' : es l'esclat dau veire e dei mineralsmineraus amb un indèx de refraccion entre 1,3 e 1,9. 70% dei mineralsmineraus fan partida d'aqueu grop coma lei silicats, lei carbonats, lei [[fosfat]]s, leis alogenurs e certaneis oxids e idroxids.

** '''Adamantin''' : es caracteristic dei mineralsmineraus amb un indèx de refraccion entre 1,9 e 2,6 e un indici de reflexion entre 0,1 e 0,2. Per exemple, es lo cas dau [[diamant]].

** '''Perlejat''' : es caracteristic dei mineralsmineraus dau tipe dau [[mica]].

** '''Cierós''' : lo mineralminerau pareis cubèrt per un jaç de ciera.

La color de la linha es obtengutobtenguda per fretament dau mineralminerau a la superficia d'una porcelana non esmautada. Coma la linha es gaire sensibla ais impuretats, aquela tecnica permet d'aver d'entresenhas sus la color dau mineralminerau, especialament dins lo cas de varietats diferentas per la color. Per exemple, lei varietats roja (robí) e blava (safir) dau [[corindon]] an una linha blanca identica.

== Classificacion dei mineralsmineraus ==

Lei mineralsmineraus pòdon èsser classats en foncion de lor origina :

* volcanica o plutònicaplutonica.

La classificacion de Strunz es basada sus la composicion quimica dei mineralsmineraus e permet lor classamentsclassament entre dètz classas <ref>Nicola Cipriani, ''Minéraux et Roches'', Edicions Gründ (1996), pp. 17-18.</ref>:

# Leis oxids e leis idroxids ambé leis ions O^2- o HO^-. Aquela classa tèn de mineralsmineraus coma lo [[corindon]].

# Lei nitrats e lei carbònatscarbonats ambé leis ions NO₃^- o CO₃^2-.

# Lei sulfats (SO₄^2-), lei cromats (Cr₄^2-), lei molibdènatsmolibdenats (MO₄^2-) e lei wolframats (WO₄^2-).

# Lei [[fosfat]]s (PO₄^3-), lei vanadats (VO₄^3-), leileis arsenats (AsO₄^3-).

La classificacion de Kostov utiliza dotze classesclassas egalament basada sus la composicion quimica dei mineralsmineraus :

# Lei Alogenursalogenurs.

Lei mineralsmineraus tènon una gamma importanta d'aplicacions dirèctas o indirèctas. D'exemples son :

* Dins la joielariá : certanei mineralsmineraus, dichs preciós o semi-precióssemipreciós, son utilizats per la fabricacion d'objèctes coma d'anèus o de braçalets. Un exemple es lo [[diamant]]<ref>Nicola Cipriani, ''Minéraux et Roches'', Edicions Gründ (1996), p. 34.</ref>.

* Dins l'[[indústria]] dau veire per de mineralsmineraus coma lo [[qüars]]<ref>Nicola Cipriani, ''Minéraux et Roches'', Edicions Gründ (1996), p. 74.</ref>.

* Dins la produccion de metaus coma minerau per de mineralsmineraus tenent un percentatge important d'un metau dins sa composicion quimica. Per exemple, es lo cas de la [[galena]] per la produccion de [[plomb]]<ref>Nicola Cipriani, ''Minéraux et Roches'', Edicions Gründ (1996), p. 90.</ref>.