Sofòcles : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m ortografia
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
{{ortografia}}
 
{{AbC}}
 
Linha 9 :
|-
!align=right|Activitat:
| [[DramtugDramaturg]]
|-
!align=right|Genre:
Linha 35 :
 
 
'''Sofòcles''' (en [[grèc]]: ''Σοφοκλῆς'' (Sophoklễs)), nascut a [[Colonos]] (actual quartièr popular d'[[Atenas]]) en 496 o 495 ab. C. e mòrt en 406 o 405 ab. C. es l'un dels tres grands [[tragedia|tragedians grècs]] que l'lor òbra es en partida coneguda, amb [[Esquil]] (526-456) e [[Euripides]] (480-406). Es subretot l'autor de cent vint e doas pèças (que una centena de tragedias), mas solas setsèt sontson conegudas uèi. Citat coma [[paradigmeparadigma]] de la tragedia par [[Aristòtel]], subretot per l'usatge que fa del [[còr (teatre)|còr]]<ref>[[Aristòtel]], ''[[Poetica (Aristòtel)|Poetica]]'' (XVIII), 1456a 26</ref> e per sa pèça ''[[Edip rei]]''<ref>Tragedia la pus sovent citada dins la ''[[Poetica (Aristòtel)|Poetica]]''</ref>, ganhèt tanben lo pus grand nombre de victòrias al concors tragic de las grandas [[Dionisias]] (dètz e uèit), e jamai foguèt darrièr.
 
Son teatre rompèt amb la trilogia « ligada » e aprigondiguèt los aspèctes [[psicologia|psicologics]] dels personatges. Sas pèças metent en scèna d'[[eròis]], sovent solitaris o fòragetats ([[Aias (Sofòcles)|Aias]], [[Antigòna (Sofòcles)|Antigòna]], [[Edip]], [[Electra (Sofocles)|Electra]]), e confrontats a de problèmas morals que venon de la situacion tragica. Comparat amb [[Esquil]], Sofòcles met pas o pauc en scèna los dieus, qu'intervenon solament amb los oracles que lor caractèr escur engana sovent los òmes, sul mòde de l'[[ironia tragica]].
Linha 41 :
== Elements biografics ==
 
Los detalhs de la vida de Sofòcles son coneguts, pasmens fòrça mal, mercé a una compilacion anonima<ref>la Soda, una enciclopedia grèga de la fin del sègle IX</ref><ref> La Soda (Σοῦδα) Βίος Σοφοκλέους, ed. Westermann in ''Vitarum Scriptores Graeci Minores'', Brunswick, 1845, pp. 126-132 [http://books.google.fr/books?id=FwByAAAAIAAJ&pg=PA126 legir en linha]</small>. Aquel ovratgeobratge se referís a d'escrits perduts de [[Doris de Samos]], [[Ister]], [[Aristoxèna]], [[Neanta]], [[Satiros]] e mai.</ref>, la [[Soda]] (Σοῦδα)<ref>« Σοφοκλῆς », Adler sigma,815 [http://www.stoa.org/sol-bin/search.pl?search_method=QUERY&login=guest&enlogin=guest&page_num=1&user_list=LIST&searchstr=sigma%2C815&field=adlerhw_gr&num_per_page=25&db=REAL legir en linha]</ref> e a d'autres coma [[Plutarco]] o [[Atenèa]]<ref>Smith [http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/auteur4.htm#SOPHOCLEA lire en ligne]</ref>. Foguèt lo filh de Sofilòs e nasquèt en 496 (segon la [[cronica de Paros]]<ref>[[Cronica de Paros]], 56 [http://www.ashmolean.museum/ash/faqs/q004/q004013.html legir en linha]</ref>) o en 495 (segon son biograf anonim<ref>id: La Souda</ref>), a [[Colonos]], vilatge près d'[[Atenas]], ont situèt sa darrièra pèça ''[[Edipe a Colonos]]''. Seguèt una fòrt bona educacion, subretot en musica, avent per mèstre lo celèbre Lampros, e en gimnastica: a setze ans, foguèt el que conduguèt lo còr del trionf de [[Batalha de Salamina|Salamina]]<ref>Atenèa I, 20, f</ref><ref>La Soda</ref>. Contemporanèu de [[Pericles]], Sofòcles coneguèt l'apogèu atenian, e participèt a la vida politica: foguèt designat entre los [[elenotame]]s (tresorièrs de la [[ligaLiga de Delos]]) en 443 442, e entre los estrategias dos còps<ref>id: La Soda</ref>. A uechanta tres ans, foguèt tanben un dels dètz conselhièrs designats aprèp lo desastre de [[Sicília]].
 
La carrièra de tragedian de Sofòcles comencèt en 468. Aquela annada, la trilogia que son ''Triptolèm'' es coronat del primièr premi, davant [[Esquil]]. Sofòcles foguèt lo rival d'aquel pendent dotze ans, abans qu'[[Euripides]] lo concurencièsse a son torn a partir de 455.
Linha 57 :
{{Article detalhat|Aias (Sofòcles){{!}}''Aias''}}
 
Ben lèu representada vèrs 445, çò que ne fariá la pus anciana de las pèças conservadas de Sofòcles conservadas<ref>Demont & Lebeau, p. 100</ref>, ''Aias'' (Αἴας) conta l'episòdi de la foliá d'[[Aias filh de Telamon|Aias]]: lo guerrièr massacrèt lo bestial de l'armada en cresent assassinar los caps [[Atrides]]. Davant lo còr dels marins de [[Salamina]], Aias revengut, desesperat, refusa d'èsser consolat per sa companha [[Tecmessa]], exòrta son filh [[Eurisaces]] a l'onor e anònciaanóncia que se va purificar, se suicidant sus la scèna meteissa, solament amagat per un bartàs. Los pròches constatant sa mòrt se ploran, e [[Agamemnon]] accèpta aprèp las suplicacions de [[Teucros filh de Telamon|Teucros]] la sepultura d'Aias.
 
=== ''Antigòna'' ===
{{Article detalhat|Antigòna (Sofòcles){{!}}''Antigòna''}}
''Antigòna'' (Ἀντιγόνη, ''Antigónê'') es datada amb precision de 442<ref>Romilly</ref>. Per aver enterrat son fraire rebèl [[Polinices]], tuat dins sa luta amb son fraire [[Eteocles]], [[Antigòna filha d'Edipe|Antigòna]] qu'enfrangís la lei de [[Creon (Tebas)|Creon]] deu èsser punida de mòrt. Lo tiran refusa de cambiar sa decision malgrat los plors del còr dels aujòls de [[Tebas (Grècia)|Tebas]] e las suplicacions de son pròprepròpri filh [[Emon fils de Creon|Emon]], promés d'Antigòna. Son los presagis de [[Tiresias]] que lo fafan cambiar d'avis, mai èra tròp tard: Antigòna e Emon se tuèron l'un l'autre, e la femna del prince, [[Euridices (Tebas)|Euridices]], se suicidèt tanben.
 
=== ''Las Traquínias'' ===