Joan de Cantalausa : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
m "amb" davant vocala |
||
Linha 20 :
Retorn a Rodés ; alara se seguisson los encastres de gropes d’escolans, los camps, los viatges en [[Itàlia]], en [[Espanha]], puèi en 1964 tornar als [[Estats Units]], al Colorado. Altre país que lo marcarà per totjorn, en 1968, al moment d’un viatge d’estudis: [[Índia]].
Tornat a Rodés, ensenha alara l’anglés dins un collègi e assumís tanben la foncion de susvelhant. Es a la debuta de las annadas 1970 que va se revelar la granda aventura de sa vida, son enrabiadura per l’occitan. A 45 ans, se ronça a tot perdut dins l’estudi e l’aparada d’aquesta lenga
Cercaire infatigable, li caldrà sièis annadas de trabalhs per capitar en 1989 un libre monumental entitolat ''A las raices de la lenga nòstra'', un estudi de las lengas parladas entre 480 e 1080 de l’èra aquesta. En 2003 publica l’obratge considerat per fòrces coma son obratge màger, lo ''diccionari General Occitan'' subre lo qual aviá trabalhat 30 ans : 1022 paginas -
- Clamenç PECH - Dins son libre de jovença ''Sus los camins de la vida'', un libre testament, intellectual e esperital d’aqueste autor prolific, daissa tressusar son esmoguda, sa retenguda, son umilitat malgrat un eretatge tant important o encara sa combativitat. Cita un vèrs de Guilhèm d’Aurenja : “L’espèr es pas necessari per entreprene, capitar es pas necessari per contunhar”. L’abat Combas aguèt paur d’aver vodat tant de temps per res, a sa lenga… La preséncia de son diccionari sus fòrça burèus o tauletas de nuèch, la meteissa enveja capuda de tornar aprene la seuna lenga, generacion aprèp generacion e la volontat persistenta de veire lo mond segon un autre crivèl, l’aurián lèu fach, rassegurat.
- Sèrgi GAIRAL - Darrièr l’òbra i a un òme e quin òme ! Un òme a l’encòp simple e excepcional. La lectura de sas memòrias me confirmèt una de sas qualitats extraordinàrias, sa memòria. Jamai ai legidas de descripcions tan precisas e detalhadas dels paisatges americans o de la vida en Índia. Cossí s’es possible de se remembrar tot aquel vocabulari tocant a las divinitats, a las gents, als vestits, a las costumas… ? Cap d’especialista auriá escrich mièlhs qu’el ! E tot aquò dins un
- Pèire BONNEFOUS, Vicari General a Rodés nos va contar cossí Cantalausa vesiá son espartida : “Quand passarà davant ma pòrta en saquejant la dalha, aquela vièlha femna qu’apelam la mòrt, aurai pas subte ni mai m’anarai pas estremar. Me quilharai tot drech coma un piquet cargat de mos 81 ans e dirai a la vièlha : “T’esperavi pas tant lèu, mas pòdes venir ça que la, lo blat es meissonat, la palhièira es clavada, los libres e los papièrs son plegats. Ai tenguda la rega. Solide que soi pas sens tecas…”. Mas discutarem pas mai… L’ora es l’ora… Anarai a l’ostal. Cargarai las cauças de velors e los solièrs montats. Prendrai la museta, un cunh de pan e un pinton de vin. En passant davant l’estable donarai un còp d’uèlh al tropèl per veire se tot es en règla. Puèi dirai al reveire a totes en quilhant la cana e partirai dapasset pel camin de la comba. Tirarai drech davant ieu, coma se lauravi lo darrièr selhon. Tot en caminant soscarai a la vida : las annadas, las bonas e las meissantas tornaràn passar coma un liuç. E tot d’un còp sens prene garda arribarai al paradís. Quitarai mon capèl coma ai totjorn fach davant lo Bon Dieu. Tossirai un brifon per far veire que soi aquí. Alara lo grand Sant Pèire cridarà d’una vòtz fòrta, coma un brau : “Avèm aicí Cantalausa qu’arriba“. Un fum de mond sortirà de pertot. Tornarai veire mos parents, la familha, los amics e la fèsta tornarà reprene de pus fòrt. Una fèsta que s’acabarà pas jamai.
Linha 34 :
Amics occitans ! Podètz pas creire coma me fa pena de pensar que Cantalausa es mort.
Era un amic, emai l'aguèsse pas mai vist. Mas aviái correspondut amb el a la debuta de ma retirada. M'ère procurat sa BONA
-- Loís Beaumelle, retirat près de Grenoble, 78 ans, sortit de Castelnou de Les --
Linha 45 :
Après lo seminari a Rodés, foguèt 2 ans en Anglatèrra, en Alemanha tanben… La coneissença d'una civilizacion a travèrs una lenga ajuda que quau sap, çò disiá. Coma caliá per la City of New York un prèire francés que parlèsse plan l'anglés, foguèt un temps lo sol capelan francés de la primièra vila americana, oficialitat poderosa que li bailèt d'escasenças planetàrias : Gromyko que li prepausava la parròquia francesa de Moscó, Couve de Murville, Martin Luther King, Edith Piaf que voliá una messa per son Marcèl Cerdan carit... Encontrèt mai d'un còp la famosa Dorothy Day, mena d'abat Pèire femenin que socalhava l'egoïsme de l'Oncle Sam…
De la familha d'esperit IEO, brave, seriós, amb sa fidelitat occitana segura, Cantalausa m'a daissat una fòrta impression d'obertura e d'espaci que tòrni uèi sentir
Nadal Lafont
|