Mila marina : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m a renomenat Mila marin en Mila marina : mot femenin (cf. pagina de discussion)
Vivarés (discussion | contribucions)
m "mila" femenin
Linha 1 :
{{Veire omonims|Mila}}
 
[[imatge:Nautic mile definition v2.svg|thumb|Definicion delde la mila marinmarina]]
LoLa '''mila marinmarina internacionalinternacionala''' es una unitat de mesura de distància utilizada dins la [[navigacion]] maritima e aeriana, valent {{unitat|1852|[[mètre]]s}}.
 
==Definicion==
LoLa mila marinmarina internacionalinternacionala val {{unitat|1852|m}}.
 
Lo [[Burèu Internacional dels Peses e Mesuras]] (BIPM) classa lola « mila marinmarina » dins las « Unitats fòra de l'[[Sistèma Internacional d'Unitats|SI]] en usatge amb l'SI ».
 
La lenga anglesa distinguís lola mila nauticnautica (''nautical mile''), o mila marinmarina internacionalinternacionala, delde la mila marinmarina (''sea mile''), que designa la [[longor d'un arc]] de 1' (una minuta d'arc) de [[latitud]] lo long d'un [[meridian]], e depend doncas de la latitud : val gaireben {{unitat|1842.9|m}} a l'[[Eqüator terrèstre|eqüator]] contra {{unitat|1861.7|m}} als pòls. La valor delde la mila marinmarina internacionalinternacionala correspond a la valor entièra de la mejana d'ununa mila marinmarina ({{unitat|1852.3|m}}).
 
==Simbòl==
Linha 15 :
 
== Istoric ==
LoLa mila foguèt inicialament introduchintroducha pels besonhs de la [[navigacion astronomica]] coma la distància minimala entre dos punts quand òm obsèrva lo meteis [[astre]] en dessús de l'[[orizont]] descalat d'una minuta d'angle. Se vei qu'aquò correspond a dos punts ont los plans orizontals fan un angle de 1'. Dins lo cas que los dos punts son sul meteis [[meridian]] aquò es la definicion exacta d'un escart de [[latitud]] de 1'.
 
L'usatge en navigacion utilizèt lola mila coma equivalent de la minuta d'arc d'un [[grand cercle]]. Aquela definicion dona una mesura en mètres que depend del punt ont òm es sus la Terre (~1861 mètres als [[pòl]]s e ~1842 mètres a l'[[Eqüator terrèstre|eqüator]]), e tanben de la direccion considerada (1842 mètres cap al nòrd-sud e 1855 mètres cap al èst-oèst a l'eqüator), mas dins de proporcions en general negligiblas a respièch de la precision dels mejans de navigacion.
 
Coma lola mila ess'utiliza tanben utilizat en [[idrografia]] coma referéncia per la definicion de las [[aigas territorialas]] rapidament foguèt necessari d'utilizar una equivaléncia constanta amb lo mètre. Diferents païses utilizèron doncas, en foncion de lor situacion geografica e d'autres critèris, diferentasdivèrsas equivaléncias. Atal, lo ''nautical mile'' britanic val 6080 [[Pè (Unitat)|pès]] (exactament 800 pès de mai que lo [[Unitat de mesura anglosaxona|''statute mile'']]): 1853,184 m, aquò s'acerca d'una minuta de latitud a la latitud de 50° (al mièg de la [[Marga (mar)|Marga]]). La França utilizèt una valor vesina de 1852 m correspondent a una minuta de latitud a la latitud de 45°.
 
En [[1929]], la primièra Conferéncia Idrografica Internacionala extraordinària, reünida a [[Mónegue]], fixèt la valor delde la mila marinmarina a 1852 mètres exactament (valor arredondida fòrça prèp de la longor mejana d'un arc de meridian d'una minuta).
 
A la creacion del [[Sistèma Internacional d'Unitats]] en 1960, lo [[Burèu Internacional dels Peses e Mesuras|BIPM]] desconselhèt l'usatge delde la mila. Es pas mai lo cas uèi.
 
En 1982, la [[Convencion de las Nacions Unidas sul Drech de la Mar]] emplega lola mila marinmarina per definir las nocions de [[mar territoriala]] e de [[zòna economica exclusiva]].
 
==Unitats emparentadas==
Lo '''[[Nos (unitat)|nos]]''' es una unitat de velocitat egala a ununa mila marinmarina per [[Ora (temps)|ora]].
 
Lo '''[[cable (unitat)|cable]]''' es una longor d'un desen de mila marinmarina.
 
Doas unitats anglesas correspondon al gra de longitud (e non de latitud) a l'eqüator:
*lo ''geographical mile'' (mila geograficgeografica) foguèt fixat a 6082 pès (1853,7936 m),
*lo ''telegraph mile'' (mila telegrafictelegrafica) foguèt fixat a 6087 pès (1855,3176 m).
 
==Aproximacions==
S'òm se soven que lo mètre foguètse definitdefiniguèt en 1791 coma la dètz milionena partida d'un quart del meridian terrèstre, e que lola mila foguèt la 5400{{ena}} partida (90 gras de 60 minutas), 10 km valon 5,4 milas (aproximativament solament, perque aquelas definicions cambièron dempuèi).
 
[[Calcul mental]] :
* Per passar delsde las milas als quilomètres, multiplicatz la mesura par 2 e sostrasètz 10 % del resultat (aproximatiu sus 1,8).
 
* Una velocitat d'un nos es vesina d'una velocitat d'un mièg mètre per segonda.
 
 
UnUna mila correspond gaireben a 2000 [[yard]]s (1 yard = 0,9144 mètre)
 
==Articles connèxes==