Version del 1 abril de 2010 a 22.39 Modificar Vivarés (discussion \| contribucions) 57 567 modifications m →‎Folclòre : "emollient", mot sabent (cf. catalan) ← Cambiament precedent		Version del 2 abril de 2010 a 10.06 Modificar desfar Vivarés (discussion \| contribucions) 57 567 modifications m "monoïc" (puslèu que "monoic"), cf. Laux (coma "arcaïc") Diferéncia seguenta →
Linha 12 : Los pels de las fuèlhas contenon d'[[acid formic]], d'[[istamina]], d'[[acetilcolina]] e de [[serotonina]] qu'irritan la [[pèl]] a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de [[silici]] que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran tròp. Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (''Urtica Dioica'', 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (''Urtica Urens'', mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (''Urtica Pilulifera'') . S'encontran sus de terrens fòrça [[Azòt\|azotats]] coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas. Las nomenadas ''ortigas ~~mortas~~mòrtas'' apertenon a la familha de [[labiaceae]]s dels genres [[Lamium]] e [[Stachys]] e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants. ==Espècias== Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas se caracterizan per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl. ''Urtica dioica'': èrba [[~~dioic~~dioïc]]a, de fuèlhas ~~ovato-lanceoladas~~ovatolanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m. ''Urtica urens'': èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m. ''Urtica atrovirens'': èrba ~~monoica~~monoïca. ''Urtica pilulifera'': Annala o biennala ~~monoica~~monoïca viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m. *''Urtica membranaceae'': viu sul litoral.

Urtica : Diferéncia entre lei versions