Urtica : Diferéncia entre versions

2 octets aponduts ,  fa 10 anys
m
"monoïc" (puslèu que "monoic"), cf. Laux (coma "arcaïc")
m (→‎Folclòre : "emollient", mot sabent (cf. catalan))
m ("monoïc" (puslèu que "monoic"), cf. Laux (coma "arcaïc"))
Los pels de las fuèlhas contenon d'[[acid formic]], d'[[istamina]], d'[[acetilcolina]] e de [[serotonina]] qu'irritan la [[pèl]] a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de [[silici]] que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran tròp.
 
Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (''Urtica Dioica'', 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (''Urtica Urens'', mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (''Urtica Pilulifera'') .
 
S'encontran sus de terrens fòrça [[Azòt|azotats]] coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas.
 
Las nomenadas ''ortigas mortasmòrtas'' apertenon a la familha de [[labiaceae]]s dels genres [[Lamium]] e [[Stachys]] e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.
 
==Espècias==
Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas se caracterizan per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.
*''Urtica dioica'': èrba [[dioicdioïc]]a, de fuèlhas ovato-lanceoladasovatolanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
*''Urtica urens'': èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
*''Urtica atrovirens'': èrba monoicamonoïca.
*''Urtica pilulifera'': Annala o biennala monoicamonoïca viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
*''Urtica membranaceae'': viu sul litoral.
 
57 567

cambiaments