Eva Perón : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 3 :
 
== Biografia ==
[[Imatge:Casa de Eva Perón.jpg|thumb|left|200px|Ostau d'Evita a [[Los Toldos]]]]Lo lòc de neishença d'Evita (vaduda ''Eva Ibarguren'') qu'ei ua enigma. Un document faus establit per era quan eposè lo generau Perón que mentau [[Junín]] lo [[7 de mai]] de [[1922]]. Que s'a credut longtemps qu'èra en vertat a [[Los Toldos]] en [[1919]] d'estar lo lòc on e pravè dab la soa familha. En vertat, çò qui sabem qu'ei que lo son pair qu'èra un proprietari de tèrras qui avèva ua vita dobla dab ua familha oficiau dab la soa molhèr e mainatges non arreconeguts dab la mair d'Evita, Juana Ibarguren. Per aquesta rason, la mainada que seré dilhèu vaduda dens la proprietat pairau ''La Unión''. Ua auta ipotèsi que mentau la quita ciutat de Junín on la mair e seré dilhèu anada entà i arrecéber assisténcia medicau.
 
Mainada, Evita qu'avó de sofrir mantuasmantuns umiliacionsabaishaments per'mor d'estar ua ''hilha naturau''. Lo son pair no'arrecongónon arreconegó pas cap deus sons hilhs dab Juana Ibargurene e que viscón dab chic de mejan financièrs. Qu'èra un proprietari d'origina basca francesa, politician conservator e chic onèste. A la soa mort, la familha d'Evita qu'avó d'abandonar lo camps on vivèvan entà installà's a [[Los Toldos]] on totòm la sabèva "hilha naturau". Durant la soa carrièra politica, que's pelegè contra aquesta mena de discriminacion.
[[Imatge:Evita - Malla de lunares -Retrato de Annemarie Heinrich - -.jpg|thumb|200px|left|Fotografía ausada presa dens lo son temps de praubèr]]
Durant la soa infància pauc gaujosa qu'aimavaaimè hèra lo cinèma e las recitacions e que comencè a aver saunèis de har l'actriça un dia.
 
Arron, la familha que's mudè a la ciutat de [[Junín]] on Juana Ibarguren avó ua pension. Un ser, lo cantorcantaire [[Agustín Magaldi]] que s'i ostalè e Eva que's las virè entà'u concéncerconvéncer de l'ajudar a anar a [[Buenos Aires]] entà realizar aquesteaqueth saunei.
 
[[Imatge:Eva Perón - Ante un micrófono -ca 1941.jpg|thumb|200px|Evita hens la radio en [[1941]]]]Las purmèras annadas que hon mauaisidas e Evita non s'i escadè pas brica au cinèma. que patí la hami e lo praubèr. Qu'avó quitament de har fotografias leugerament eroticas (per aquestas tempsadas). Lo son succès qu'arribè a la ràdio on fin finau e aquesó ua certa notorietat e un poder d'influéncia qui la dè lo parat detornar au cinéma, aqueste còp per la grana pòrta (en poder, enter autes causas procurar celluloïd, qui dens las annadas 40 e èra hèra rar). Aquesta situacion que generè rivalitats, la mei famosa dab l'actriça [[Libertad Lamarquè]] qui anè dinc a exilià's au [[Mexic]].