Joan de Cantalausa : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
m liames |
||
Linha 10 :
BIOGRAFIA facha per Carles PONS (trapada a http://s239719240.onlinehome.fr/files/Camins_estiu_2007_i.pdf)
Expausat-conferéncia a la
Loís Combas dit “Joan de Cantalausa” nasquèt lo 30 de mai de 1925 a [[Bedarius]] dins [[Erau (departament)|Erau]]. Quand a 4 ans, sos parents tornan a Montfranc dins [[Avairon (departament)|Avairon]], país d’origina de la familha mairala, que i van far valer una pichota bòria de tres ectaras. Aviá 13 ans quand son paire moriguèt. Après lo Certificat, deven pensionari al Pichon Seminari de Belmont. Pendent las vacanças, ajudarà la seuna maire e son fraire Emili als trabalhs de la bòria. A jamai oblidat sa joventut, lo trimatge de païsan, las tristas annadas de la guèrra, las condicions de vida modèstas, los sacrificis
En octobre de 1943, dintra al Grand Seminari de [[Rodés]]. Puèi, es lo servici militar en [[Alemanha]]. A son retorn, serà en 1947, secretari de la Comuna a Montfranc. Retorn al Grand Seminari en 1949. Serà ordenat prèire lo 29 de Junh de 1951 en la Catedrala de Rodés. Nomenat mèstre d’internat al Pichon Seminari de Sant Pèire a Rodés, sa set d’aprendre, d’anar al davant dels autres, lo quitarà pas pus : sejorns en [[Anglatèrra]], licéncia en letras classicas e licéncia d’anglés obtengudas a [[Tolosa]], sejorn al licèu anglés de [[Chichester]] en qualitat de professor de francés.
Nomenat curat de la parròquia francesa de [[Nòva
Retorn a Rodés ; alara se seguisson los encastres de gropes d’escolans, los camps, los viatges en [[Itàlia]], en [[Espanha]], puèi en 1964 tornar als [[Estats Units]], al Colorado. Altre país que lo marcarà per totjorn, en 1968, al moment d’un viatge d’estudis
Tornat a Rodés, ensenha alara l’anglés dins un collègi e assumís tanben la foncion de susvelhant. Es a la debuta de las annadas 1970 que va se revelar la granda aventura de sa vida, son enrabiadura per
Cercaire infatigable, li caldrà sièis annadas de trabalhs per capitar en 1989 un libre monumental entitolat ''
- Clamenç PECH - Dins son libre de jovença ''Sus los camins de la vida'', un libre testament, intellectual e esperital d’aqueste autor prolific, daissa tressusar son esmoguda, sa retenguda, son umilitat malgrat un eretatge tant important o encara sa combativitat. Cita un vèrs de Guilhèm d’Aurenja : “L’espèr es pas necessari per entreprene, capitar es pas necessari per contunhar”. L’abat Combas agèt paur d’aver vodat tant de temps per res, a sa lenga… La preséncia de son diccionari sus fòrça burèus o tauletas de nuèch, la meteissa enveja capuda de tornar aprene la seuna lenga, generacion aprèp generacion e la volontat persistenta de veire lo mond segon un autre crivèl, l’aurián lèu fach, rassegurat.
|