Densitat : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 6 :
La densitat d'un còs es una nocion de [[fisica]] anciana, apareguda al [[sègle XVII]]. Aquesta grandor caracteristica d'un còs, exprimida per un nombre sens dimension a un usatge comun. Es sovent definida succintament dins los diccionaris sabents o enciclopedics<ref>J.P. Mathieu, A. Kastler, P. Fleury, ''Dictionnaire de Physique'', 2{{nda}}edicion, Masson Eyrolles, París, 1985 {{ISBN|2-225-80479-6}} o simplament ''[[Le Petit Larousse]]'' 2008, ed. Larousse, París {{ISBN|978-2-03-582503-2}}, {{p.}}303</ref>.
Son origina es lonhdana e [[alquimia|alquimica]], coma o suggerís [[Gaston Tissandier]] dins sos corses a la societat polimatica de París aprèp 1865. Lo mot occitan de ''densitat'' proven del latin ''densitas'', que designa l'espessor, la compacitat, o quitament l'opacitat. Los alquimistas, fanatics de la puretat dels còsses e de las correlacions [[astrologia|astrologicas]] e numericas, cerquèron de comparar per de critèris reproductibles l'aiga, los metals, e totas las substàncias que podián purificar, distillar, sublimar.
Per la pesada d'un meteis volum de matèria pura, retrobèron invariablament los classaments de las ''planetas'' ja coneguts :
Linha 19 :
Aqueles nombres qu'obtenián mai o mens precisament segon la qualitat de lor aparelhatge e lor manipulacion designan ja d'absoluts numerics a respièch de l'aiga pura la mai densa, sus la quala flòta lo [[glaç]].
La sciéncia experimentala a partir de 1610 a représ lors aparelhs, protocòls e mesuras dins de tòcas d'identificacion, d'analisi e de sintèsi, e per balhar lentament naissença a la [[quimia]] e a las mesuras fisicas concernent la matèria. De tecnicas precisas de mesura de densitat de solucions salinas son mesas al punt per [[Antoine Baumé]]. Divèrses corrents racionalistas, en particular aprèp 1790, an
[[Émile Littré]] definís la densitat coma lo « repòrt de la massa d'un còs a son volum », es a dire coma la [[massa volumica]]. Lo scientific racionalista [[Pierre-Simon Laplace]], admirator de Newton, citat en referéncia<ref>{{Ligam web|url=http://littre.reverso.net/dictionnaire-francais/definition/densit%C3%A9|títol=Définition du mot densité|autor=''Littré'' }}</ref>, utiliza en 1810 la densitat per sinonim de « massa volumica ». Lo quite [[BIPM]] associa encara, en 1960, los tèrmes de ''densitat'' e de ''massa'' volumica<ref>[http://www.bipm.org/jsp/fr/ViewCGPMResolution.jsp?CGPM=11&RES=12 « Resolucion 12 del 11{{e}} acamp de la CGPM (1960) »], sul site ''bipm.org''</ref>.
Linha 123 :
|}
Los
== Densitat e flotacion dels minerals metallics ==
Los minerals que contenon de fòrtas tenors en metals pesucs o los metals denses a l'estat natiu dispersats dins una ganga pòdon èsser separats aisidament de las impuretats terrosas per efièch de massa o d'inercia, es a dire de mendre entrainament, dins un
D'autres minerals, pus leugièrs, pòdon èsser renduts flotables amb l'ajuda de [[sabon]]s o còs [[tensioactius]] especifics dins de banhs mai o mens agitats. Son los procediments industrials de [[flotacion]].
Linha 134 :
Las densitats servisson sonque rarament en sciéncias medicalas. Dins un obratge de referéncia, se tròba pas que lo liquid sudoral del tèst de mucoviscidòsi e lo liquid d'escolament serós<ref>''Dictionnaire des constantes biologiques et physiques en médecine'', applications cliniques pratiques, 6° edicion, Maloine, París, 1991 ISBN 2-224-01907-6 </ref>. L'essencial de las donadas es exprimit en concentracions massica o molara.
Es frequent,
== Annèxas ==
| |||