Lista dels reis d'Espanha : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m Habsborg
Linha 1 :
{{Ortografia}}
<!--Article redigit en Lengadocianlengadocian-->
{{Istòria d'Espanha| imatge=[[Image:Escudo_de_Juan_Carlos_I_de_España.svg|180px]] |captura=Armas del Rei d'Espanha, <br />''vejatz [[Armorial de la peninsula iberica]]''}}
 
Linha 15 :
Atal, i aguèt per exemple de reis d'Astúrias nomenats [[Anfós I d'Astúrias|Anfós I]], [[Anfós II d'Astúrias|Anfós II]] e [[Anfós III d'Astúrias|Anfós III]], puèi de reis de Leon e Galícia nomenats [[Anfós IV de Leon|Anfós IV]] e [[Anfós V de Leon|Anfós V]], puèi de reis de Castelha nomenats [[Anfós VI de Castelha|Anfós VI]], [[Anfós VII de Castelha|Anfós VII]] e [[Anfós VIII de Castelha|Anfós VIII]], puèi un rei de Leon redevengut independent [[Anfós IX de Leon|Anfós IX]], puèi de reis de Castelha nomenats [[Anfós X de Castelha|Anfós X]] e [[Anfós XI de Castelha|Anfós XI]]. Los reis d'Espanha modèrnes [[Anfós XII d'Espanha|Anfós XII]] e [[Anfós XIII d'Espanha|Anfós XIII]] s'inscrivisson doncas dins una continuitat remontant a [[Pelagi lo Conquistaire|Pelagi]], primièr rei d'Astúrias a la debuta del sègle VIII. (Per la continuitat d'aquestes reis abans l'unificacion espanhòla, vejatz : ''[[Lista dels sobeirans de la corona de Castelha]]'')
 
Aquesta numerotacion repren doncas pas la dels autres reialmes annexats per Espanha (Aragon, Navarra, ''etc.'') mentre qu'un pretendent [[Carlisme|carlista]] aja pretendut de prendre lo nom de [[Jacme de Borbon (1870-1931)|Jacme III d'Espanha]] en comptant abans el [[Jacme Ièr d'Aragon|Jacme I{{èr}}]] e [[Jacme II d'Aragon|Jacme II]], reis d'Aragon.
 
La linhada dels reis de Castelha foguèt finalament acampada a la del reialme d'Aragon pel maridatge dels ''[[Reis Catolics]]'' [[Isabèl I de Castelha|Isabèl I]] de Castelha e de [[Ferrand II d'Aragon|Ferrand II]] d'Aragon (rei-consòrt de Castelha jol nom de Ferrand V). Mentre que lors reialmes demoèssen separats, lor union lor permiguèt de renhar ensemble coma se èra pas qu'un sol territòri. Ferrand conqueriguèt tanben la meitat Sud de la [[Reialme de Navarra|Navarra]] e l'annexèt a l'Espanha. A sa mòrt, Isabèl daissèt lo reialme de Castelha a lor filha [[Joana Ièra d'Espanha|Joana I{{èra}}]]. Ferrand exerciguèt la regéncia durant sa menoritat ; alara qu'èra rebutat per la noblesa castelhana e remplaçat pel marit de Joana, Felip de HabsbourgHabsborg, rei-consòrt de Castelha jol nom de [[Felip Ièr de Castelha|Felip I{{èr}}]], Ferrand reprenguèt la regéncia aprèp la mòrt de Felip. Lo filh de Joana, l'Emperaire [[Carles Quint]], succediguèt a sa maire sul tròn de [[Castelha]] jol nom de Carles I{{èr}}, e tanben a son grand-paire Ferrand sus lo d'Aragon quand aqueste moriguèt en [[1516]] ; a partir d'aquesta data lo tròn foguèt reünificat.
 
==[[Dinastia de HabsbourgHabsborg|HabsbourgHabsborg]]==
[[Image:Armoiries Philippe II d'Espagne.svg|150px|thumb|right|Armas dels reis d'Espanha de la [[dinastia de HabsbourgHabsborg|dinastia dels HabsbourgHabsborg]].]]
*([[1516]]-[[1556]]) [[Carles Quint|Carles I{{er}}]] (emperaire jol nom de [[Carles Quint]])
*([[1556]]-[[1598]]) [[Felip II d'Espanha|Felip II]]