Densitat : Diferéncia entre lei versions

La densitat d'un còs es una nocion de [[fisica]] anciana, apareguda al [[sègle XVII]]. Aquesta grandor caracteristica d'un còs, exprimida per un nombre sens dimension a un usatge comun. Es sovent definida succinctamentsuccintament dins los diccionaris sabentsabents o enciclopedicenciclopedics<ref>J.P. Mathieu, A. Kastler, P. Fleury, ''Dictionnaire de Physique'', 2{{nda}}edicion, Masson Eyrolles, París, 1985 {{ISBN|2-225-80479-6}} o simplament ''[[Le Petit Larousse]]'' 2008, ed. Larousse, París {{ISBN|978-2-03-582503-2}}, {{p.}}303</ref>.

Son origina es londana e alquimica, coma o suggerís [[Gaston Tissandier]] dins sos corses a la societat polimatica de París aprèp 1865. Lo mot occitan ''densitat'' proven del latin ''densitas'', que designa l'espessor, la compacitat, o quitament l'opacitat. Los alquimistas, fanatics de la puretat dels còsses e de las correlacions astrologicas e numericas, an cercatcerquèron a comparar per de critèris reproductibles l'aiga, los metals, e totas las substàncias que podián purificar, distillar, sublimar.

Per la pesada d'un meteis volum de matèiramatèria pura, anretrobèron invariablament retrobat los classaments delsde las ''planetas'' ja coneguts :

Aqueles nombres qu'obtenián mai o mens precisament segon la qualitat de lor aparelhatge e lor manipulacion designan ja d'absoluts numerics pera rapòrtrespièch ade l'aiga pura la mai densa, sus la quala flòta lo glaç.

La sciéncia experimentala a partir de 1610 a représ lors aparelhs, protocòls e mesuras dins de tòcas d'identificacion, d'analisi e de sintèsi, e per balhar lentament naissença a la [[quimia]] e a las mesuras fisicas concernent la matièramatèria. De tecnicas precisas de mesura de densitat de solucions salinas son mesas al punt per [[Antoine Baumé]]. Divèrses corrents racionalistas, en particular aprèp 1790, an balejat una granda part de las concepcions ereitadaseiretadas ressentidas coma d'ancians lègslegats supersticioses. Aqueles òmes de sciéncia an volgut avalorir lo tèrme de ''densitat'' en prenent modèl sus la sciéncia anglesa, que los especialistas de la mecanica celèsta considèran coma exemplàriaexemplara. Los païses anglosaxons, fòrça marcats per l'alquimia e mai la vida e la pensada d'[[Isaac Newton]] o atèstant, ''density'' designa la massa volumica e ''relative density'' la densitat tre lo sègle XVIII.

[[Émile Littré]] definís la densitat coma lo « rapòrtrepòrt de la massa d'un còs a son volum », es a dire coma la [[massa volumica]]. Lo scientific racionalista Laplace, admirator de Newton, citat en referéncia<ref>{{Ligam web|url=http://littre.reverso.net/dictionnaire-francais/definition/densit%C3%A9|títol=Définition du mot densité|autor=''Littré'' }}</ref>, utiliza en 1810 la densitat en sinonim de « massa volumica ». Lo [[BIPM]] ele-meteis associa encara, en 1960, los tèrmes densitat e massa volumica<ref>[http://www.bipm.org/jsp/fr/ViewCGPMResolution.jsp?CGPM=11&RES=12 « Resolucion 12 del 11{{e}} acamp de la CGPM (1960) »], sul site ''bipm.org''</ref>.

ÇaqulàÇaquelà, la mesura experimentala dirècta de la massa volumica s'apuèja totjorn sus una pesada idrostatica amb coma referéncia una massa d'aiga liquida. Es una mesura de densitat relativa<ref name="Giacomo">{{ligam web|url=http://www.bipm.org/jsp/en/ViewBIPMReport.jsp?YEAR=1970&REP=03|títol=Rapòrt BIPM-1970/03. ''Masses volumiques''|autor=P. Giacomo}}</ref>. La « densitat relativa » es la sola grandor mesurabla experimentalament sa forme corta « densitat » es generalament preferida. Lo mot densitat es, d'aprèp Littré, l'expression modèrna del tèrme « densitat relativa ». La massa volumica demòra lo sinonim modèrne de las expressions desuètasdesuetas « densitat absolutaabsoluda » o « densitat pròpria »<ref>Élie Lévy, ''Dictionnaire de physique'', [[Presses universitaires de France|PUF]], París, 1988, {{p.}}217</ref>.